![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.loreto.unican.es\/ZSalamanca73\/SinaturanodaSal.jpeg?resize=440%2C314\")
<\/p>\n <\/p>\n
All\u00f2 que la naturalesa no d\u00f3na, (la Universitat) Salamanca no ho concedeix.<\/strong><\/p>\n He recordat aquesta frase avui, quan uns companys de feina m\u2019han dit que anaven a Salamanca a un seminari, un congr\u00e9s o alguna cosa semblant. He de dir, per endavant, que aquest comentari no va per a ells. Vol ser una reflexi\u00f3, un comentari en general, sobre el m\u00f3n de la universitat i dels estudis i la seva relaci\u00f3 amb la vida laboral i de la vida en general.<\/p>\n M\u2019ha fet recordar un professor que vaig tenir, que tenia la mania d\u2019anar distribuint els millors alumnes a universitats famoses. Deia: tu anir\u00e0s a Roma; tu, a Salamanca; tu, a Comilles; tu a la Sorbona\u2026 i aix\u00ed anava predint el futur dels millors estudiants. La veritat \u00e9s que en va endevinar ben pocs futurs i tots hem fet el que hem pogut a la vida sense anar a grans universitats. Per dir-ho d\u2019una altra manera: la millor universitat \u00e9s la vida mateixa i, en definitiva, \u00e9s la que millor ensenya.<\/p>\n Aquesta frase llatina, de totes maners, considero que \u00e9s prou profunda i ens diu tota una colla de coses que voldria comentar:<\/p>\n 1. Quan no hi ha fusta, pocs mobles farem. Si no hi ha base, ja podem fer. Si hom no t\u00e9 un m\u00ednim d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, ja podem anar estudiant tant com vulguem i ja podem anar a les universitats m\u00e9s prestigioses i ja podem fer tants cursos com vulguem: serem tan rucs com al principi.<\/p>\n 2. Les persones m\u00e9s intel\u00b7ligents no s\u00f3n les que han estudiat m\u00e9s ni s\u00f3n aquelles que tenen m\u00e9s t\u00edtols penjats a la paret. La intel\u00b7lig\u00e8ncia no \u00e9s nom\u00e9s coneixements, sin\u00f3 la forma d\u2019aplicar aquests coneixements a la vida en general.<\/p>\n 3. He conegut gent analfabeta que donava mil voltes a molta gent amb t\u00edtol universitari. Tenia sentit com\u00fa, habilitats, coneixements adquirits en la vida pr\u00e0ctica, bona mem\u00f2ria, esfor\u00e7, etc. Els ha anat b\u00e9 a la vida sense haver anat a l\u2019escola. Per\u00f2 han posat tot all\u00f2 que \u00e9s necessari per viure i per viure feli\u00e7. D\u2019aquestes persones podr\u00edem dir: \u201cQuod natura non dat, reddere cura potest (All\u00f2 que la naturalesa no d\u00f3na, l’esfor\u00e7 ho pot proporcionar.)<\/p>\n 4. El m\u00f3n universitari i el m\u00f3n de l\u2019empresa en el nostre pa\u00eds no han anat mai junts ni s\u2019han ent\u00e8s massa b\u00e9. En aquest sentit, EEUU i alguns altres pa\u00efsos ens donen mil voltes. All\u00e0 els estudis s\u00f3n per poder treballar un dia en una empresa. I moltes empreses ja van directament a la universitat a buscar els seus treballadors.<\/p>\n 5. La universitat de Salamanca antigament tenia molt prestigi. Aquella persona que havia tingut la possibilitat d\u2019estudiar a Salamanca tenia un prestigi social notable. I d\u2019alguna manera volien dir: \u201cAunque la mona se vista de seda, mona se queda\u201d. O el que \u00e9s el mateix: volien dir ruc a una persona, per\u00f2 ho feien d\u2019una manera fina i amb un refrany llat\u00ed, que sempre queda m\u00e9s b\u00e9. I encara n\u2019 hi ha un altre de refrany que va en el mateix sentit: \u201cEl que asno fue a Roma, asno torna\u201d. O aquest altre: \u201cEl que llega jumento, no sale sabio\u201d<\/p>\n 6. Els estudis no fan miracles. Fan falta estudis i dots naturals per a les feines i per a totes les professions. Per aix\u00f2 em sembla tan important recuperar la formaci\u00f3 professional, tan abandonada i menystinguda durant una colla d\u2019anys.<\/p>\n