{"id":1013,"date":"2009-02-18T20:39:16","date_gmt":"2009-02-18T19:39:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/02\/18\/la-vida-s-feta-dintents\/"},"modified":"2009-02-18T20:39:16","modified_gmt":"2009-02-18T19:39:16","slug":"la-vida-s-feta-dintents-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/02\/18\/la-vida-s-feta-dintents-2\/","title":{"rendered":"La vida és feta d’intents."},"content":{"rendered":"

\u201cD\u00e9jame intentarlo. La discapacidad: hacia una visi\u00f3n creativa de las limitaciones humanas.\u201d<\/p>\n

Tom\u00e1s Castillo Arenal. Editorial Ceac. Barcelona 2007<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

La vida \u00e9s feta d\u2019intents: alguns fallits i altres reeixits. En la vida cal intentar coses. Ens en sortirem o no. Per\u00f2 cal que ho fem.<\/p>\n

Per nom\u00e9s 12 euros podreu gaudir de la visi\u00f3 d\u2019un psic\u00f2leg que fa anys que es dedica a estudiar el tema de la discapacitat i que en t\u00e9 una visi\u00f3 nova, moderna i profunda.<\/p>\n

Es diu Tom\u00e0s Castillo Arenal. Quan era un jove estudiant de Psicologia no va acceptar idees preconcebudes. Va q\u00fcestionar aquesta idea social, que comprenia l’\u00e0mbit acad\u00e8mic, i que classifica a les persones en dos grans grups: capa\u00e7os i no capa\u00e7os; ells, els que no poden, i nosaltres, els "normals". I no ho va fer des de la cr\u00edtica sin\u00f3 des de l’acci\u00f3, va posar en pr\u00e0ctica les seves idees. <\/p>\n

Amb el temps, Tom\u00e1s Castillo Arenal (Torrelavega, 1957) va fundar l’associaci\u00f3 Amica, formada per familiars, professionals i persones amb discapacitat, i la idea fonamental \u00e9s buscar les capacitats de tot \u00e9sser hum\u00e0. <\/p>\n

Com tota les bones idees, sembla que hagi estat aqu\u00ed des de sempre, per\u00f2 el recorregut ha estat llarg. No va ser fins al 2001 quan l’assemblea mundial de l’OMS va assumir les idees de Tom\u00e1s Castillo, expert d’aquesta organitzaci\u00f3, i va variar la Classificaci\u00f3 Internacional de Funcionament, la Discapacitat i la Salut (CIF), que avui ens convida a veure que tota persona est\u00e0 carregada de capacitats encara que existeixin algunes circumst\u00e0ncies que les limitin, per\u00f2 no per aix\u00f2 la converteixen en "discapacitada", en un \u00e9sser diferent.<\/p>\n

En el seu llibre "Deixa’m intentar-ho", en el qual exposa la seva visi\u00f3 sobre la limitaci\u00f3 humana com quelcom que ens afecta personalment a tots, ens col\u00b7loca davant d’un mirall i ens demostra com el temps reduir\u00e0, i fins i tot invalida certes capacitats . La dedicat\u00f2ria ho diu tot: "A Mat\u00edas, per haver ensenyat el gran que pot ser una persona, amb independ\u00e8ncia de l’important que sigui la seva discapacitat". Con\u00e8ixer a diversos milers de persones amb discapacitats de tot tipus m’ha ajudat a veure el molt de "normal" que hi ha a tots els \u00e9ssers humans, la petitesa de les difer\u00e8ncies comparat amb la enormitat del que compartim. Sobretot, he aconseguit descobrir a la persona que existeix sempre en primer pla, que amb la seva grandesa fa relatiu el que l\u2019 afecta.<\/p>\n

Tom\u00e1s Castillo, en el seu llibre, va desgranant una mena de dec\u00e0leg que ajuda a percebre aquesta q\u00fcesti\u00f3 des d\u2019una altra perspectiva. Alguns exemples: <\/p>\n