{"id":2255,"date":"2011-01-22T12:35:07","date_gmt":"2011-01-22T11:35:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?page_id=2255"},"modified":"2020-01-24T20:05:18","modified_gmt":"2020-01-24T19:05:18","slug":"poesia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/poesia\/","title":{"rendered":"Intents fallits de poesia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Aquesta cer\u00e0mica que veieu aqu\u00ed representa unes mans enfilant tubs de pl\u00e0stic per a cortines. D\u2019alguna manera han esdevingut el s\u00edmbol d\u2019ACUDAM, una entitat sense \u00e0nim de lucre i declarada d’utilitat p\u00fablica que es va crear l\u2019any 1975 al Pla d’ Urgell, per iniciativa de mares, pares i fam\u00edlies de persones amb discapacitat intel\u00b7lectual. Inscrita al registre\u00a0 d\u2019associacions de la Generalitat de Catalunya amb n\u00ba 178. La seva missi\u00f3 \u00e9s proporcionar els serveis i els suports necessaris perqu\u00e8 cadascuna de les persones amb capacitats diferents pugui desenvolupar una vida de qualitat i el m\u00e9s aut\u00f2noma possible. \u00c9s tamb\u00e9 part de la seva missi\u00f3 donar suport a totes les fam\u00edlies de les persones ateses.<\/p>\n

La cer\u00e0mica es va fer en base a una foto d\u2019un noi que estava enfilant tubs de cortina, la primera feina que es va fer al nostre taller i que es continua fent encara ara. Aquesta cer\u00e0mica s\u2019entrega com a obsequi, record i s\u00edmbol d\u2019ACUDAM.<\/p>\n

Amb motiu dels 35 any de l\u2019associaci\u00f3 esva fer un llibre que recull els trets m\u00e9s importants que han marcat la vida d\u2019 ACUDAM i que intenta explicar tota la traject\u00f2ria fins al dia d\u2019avui,<\/p>\n

Unint-me a aquest esdeveniment, he volgut tamb\u00e9 fer un poema a aquestes mans que tant simbolitzen per a tots els que formem part d\u2019 ACUDAM.<\/p>\n

LES MANS D’ACUDAM<\/strong><\/p>\n

Aquestes s\u00f3n les teves mans, David\u2026<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00f3n molt m\u00e9s que les teves mans<\/p>\n

perqu\u00e8 ens representen a tots<\/p>\n

els que durant aquest 35 anys d\u2019 ACUDAM<\/p>\n

hem anat enfilant -durant moltes i moltes hores-<\/p>\n

tubs de cortina, milers d\u2019il.lusions i somnis<\/p>\n

entre silencis, riures, cansaments<\/p>\n

o solituds acompanyades.<\/p>\n

Perqu\u00e8 aquestes mans, David,<\/p>\n

s\u00f3n tamb\u00e9 les del Francesc, les de l\u2019 Albert,<\/p>\n

les del Xavier, les del Joan, les del Josep<\/p>\n

o les de l\u2019 Isidre, el Jordi, i les de tots aquells<\/p>\n

que ja fa anys que volen cel enll\u00e0\u2026<\/p>\n

Aquestes mans s\u00f3n les mans de tots<\/p>\n

els que han constru\u00eft\u00a0 durant aquests 35 anys<\/p>\n

aquesta realitat que segueix florint dia a dia.<\/p>\n

Perqu\u00e8 aquestes mans han sabut treballar<\/p>\n

per\u00f2 tamb\u00e9 han sabut acaronar el rostre amic<\/p>\n

o ajudar el company que encara no en sabia prou.<\/p>\n

S\u00f3n les mans de tots aquells<\/p>\n

que tan aviat construeixen palaus al vent<\/p>\n

com traginen somnis perduts;<\/p>\n

les mateixes mans que avui aferren il.lusions<\/p>\n

i que dem\u00e0 potser esqueixaran penes,<\/p>\n

per\u00f2 que sempre estaran disposades per a l\u2019abra\u00e7ada al company<\/p>\n

o esteses i generoses per al perd\u00f3.<\/p>\n

Perqu\u00e8 darrere d\u2019aquestes mans<\/p>\n

sempre hi ha cors grans, tendres i innocents.<\/p>\n

Cors plens de senzillesa i sense prejudicis,<\/p>\n

Darrere d\u2019aquestes mans hi ha moltes grans persones.<\/p>\n

Per molts anys ACUDAM!<\/p>\n

<\/div>\n

——————————————————————–<\/p>\n

L\u00cdMITS<\/strong><\/p>\n

Catalunya limita al\u00a0Nord<\/strong> amb una Europa<\/p>\n

on diuen que la gent \u00e9s neta<\/p>\n

i noble, culta, rica, lliure,<\/p>\n

desvetllada i feli\u00e7!<\/p>\n

Limita al\u00a0Sud<\/strong> amb el germ\u00e0 Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/p>\n

tan lluny i tan a prop,<\/p>\n

tan germ\u00e0!.<\/p>\n

A l\u2019\u00a0Est,<\/strong> amb les s\u00e0vies aig\u00fces mediterr\u00e0nies<\/p>\n

que acullen altres pobles germans,<\/p>\n

bressol de la nostra cultura<\/p>\n

i que ens han fet tal com som.<\/p>\n

I a l\u2019\u00a0Oest<\/strong>\u2026<\/p>\n

ai, aquest ponent<\/p>\n

que ens envia vent i gent<\/p>\n

que ens gla\u00e7a el cor<\/p>\n

i no ens ent\u00e9n.<\/p>\n

Limitem a ponent<\/p>\n

amb una covarda,<\/p>\n

vella, tan salvatge terra<\/p>\n

de la que m\u2019agradaria d\u2019allunyar-me\u2019n<\/p>\n

sense oblidar, per\u00f2, que a fi de comptes<\/p>\n

els l\u00edmits els tenim \u2013o no- dins nostre<\/p>\n

i els posarem all\u00e0 on nosaltres vulguem.<\/p>\n

————————————————————————–<\/p>\n

DARRERE D’AQUESTA MIRADA<\/strong><\/p>\n

Darrere d\u2019aquesta mirada,<\/p>\n

uns dies m\u00e9s brillant<\/p>\n

i altres m\u00e9s opaca,<\/p>\n

hi ha tot un bosc profund<\/p>\n

a vegades fosc,<\/p>\n

a vegades id\u00edl\u00b7lic,<\/p>\n

per\u00f2 sempre interessant,<\/p>\n

perqu\u00e8 hi trobem vida, soroll,<\/p>\n

rialles, crits i tamb\u00e9 silencis.<\/p>\n

Hi ha llargs silencis que la gent no coneix,<\/p>\n

silencis que la gent no compr\u00e8n;<\/p>\n

llargs silencis trencats nom\u00e9s per la llum de la lluna<\/p>\n

o els raig de sol entre els arbres.<\/p>\n

En aquests silencis l\u2019\u00e0nima se\u2019t buida<\/p>\n

per reomplir-se de nou.<\/p>\n

Els ecos de les veus humanes queden lluny<\/p>\n

i nom\u00e9s sents la teva pr\u00f2pia veu interior<\/p>\n

i els cants dels ocells molt a prop<\/p>\n

que et retornen a la vida<\/p>\n

quan ressonen en la teva \u00e0nima.<\/p>\n

A estones prefereixes l\u2019ombra perqu\u00e8 et regala<\/p>\n

aquells moment tan profunds i introspectius<\/p>\n

i en altres moments busques la claror del sol<\/p>\n

perqu\u00e8 et connecta de nou amb la vida exterior.<\/p>\n

Per\u00f2 darrere d\u2019aquest ulls sempre hi ets tu<\/p>\n

i sempre hi ha aquest bosc profund<\/p>\n

per poder-hi anar a passar una estona.<\/p>\n

————————————————————————<\/p>\n

ANIVERSARI<\/strong><\/p>\n

Fer anys \u00e9s sumar afanys<\/p>\n

fer anys \u00e9s sumar penes<\/p>\n

\u00e9s sentir que encara<\/p>\n

corre la sang per les venes.<\/p>\n

Fer anys \u00e9s sumar vida<\/p>\n

fer anys \u00e9s restar etapes<\/p>\n

\u00e9s sentir que encara<\/p>\n

se n\u2019obriran de m\u00e9s guapes.<\/p>\n

Fer anys \u00e9s porgar records<\/p>\n

fer anys \u00e9s girar el rostre<\/p>\n

\u00e9s sentir que encara<\/p>\n

tot pot ser nostre.<\/p>\n

Fer anys \u00e9s sentir-se viu<\/p>\n

fer anys \u00e9s estar masegat<\/p>\n

\u00e9s sentir que encara<\/p>\n

tot afany no est\u00e0 rosegat.<\/p>\n

Fer anys \u00e9s amorosir l\u2019\u00e0nima<\/p>\n

fer anys \u00e9s abassegar afanys<\/p>\n

\u00e9s sentir que encara<\/p>\n

podem posar molta vida als anys.<\/p>\n

—————————————————————-<\/p>\n

PARE NOSTRE<\/strong><\/p>\n

Pare nostre, Pare Sant, on ets?<\/p>\n

Ets a la terra o al cel?<\/p>\n

Tu, Pare Sant, haur\u00e0s de ser una mica a tot arreu<\/p>\n

perqu\u00e8 sols no ens en sortim.<\/p>\n

La crisi, la gana i la injust\u00edcia es menja mig m\u00f3n<\/p>\n

mentre ell, el Sant Pare, va a Madrid<\/p>\n

i s\u2019envolta de milers de joves<\/p>\n

que l\u2019aclamaran<\/p>\n

i l\u2019escoltaran amb m\u00e9s o menys atenci\u00f3<\/p>\n

i que han de saber que ell no \u00e9s el Pare Sant<\/p>\n

sin\u00f3 nom\u00e9s el Sant Pare que ve de Roma.<\/p>\n

Mira de fer-te present tamb\u00e9 all\u00e0<\/p>\n

perqu\u00e8 no s\u00e9 si santificaran prou el teu nom<\/p>\n

i si ajudaran a construir el teu Regne<\/p>\n

-un regne de pau,<\/p>\n

de just\u00edcia,<\/p>\n

de veritat<\/p>\n

i d\u2019amor-<\/p>\n

i tampoc estic segur que facin la teva voluntat<\/p>\n

aqu\u00ed a la terra com es fa en el cel.<\/p>\n

No s\u00e9 si tots aquests milers de joves,<\/p>\n

el Sant Pare,<\/p>\n

els bisbes,<\/p>\n

els cardenals<\/p>\n

i tots nosaltres<\/p>\n

fem massa la vostra voluntat\u2026<\/p>\n

Segurament que no.<\/p>\n

Perqu\u00e8, si no sabem repartir el nostre pa de cada dia<\/p>\n

no ens podreu perdonar aquesta gran ofensa<\/p>\n

que \u00e9s la pobresa i la mis\u00e8ria del nostre m\u00f3n.<\/p>\n

Us demanem avui el nostre pa de cada dia<\/p>\n

perqu\u00e8 dem\u00e0 ser\u00e0 ja massa tard<\/p>\n

i no podrem repartir-lo<\/p>\n

entre els que ja hauran mort de gana.<\/p>\n

No permeteu que caiguem en la gran temptaci\u00f3<\/p>\n

de creure\u2019ns els millors,<\/p>\n

els \u00fanics posse\u00efdors de la veritat,<\/p>\n

els \u00fanics mestres,<\/p>\n

i els \u00fanics que coneixen el cam\u00ed del cel,<\/p>\n

el cam\u00ed de la felicitat<\/p>\n

Deslliureu-nos del mal de l\u2019orgull<\/p>\n

i deslliureu el m\u00f3n de qualsevol mal.<\/p>\n

Am\u00e9n.<\/p>\n

——————————————————————<\/p>\n

ELS SOMNIS (l)<\/strong><\/p>\n

Alg\u00fa diu que els somnis s\u00f3n tan delicats<\/p>\n

que a la m\u00ednima distracci\u00f3 es trenquen en mil trossos.<\/p>\n

Diu alg\u00fa que se\u2019ls ha de tractar amb molta cura,<\/p>\n

no remoure\u2019ls massa,<\/p>\n

no fer massa soroll prop seu,<\/p>\n

deixar que vagin creixent al seu propi ritme<\/p>\n

i mai, mai de la vida, emp\u00e8nyer-los,<\/p>\n

ni obligar-los a que s\u2019afanyin.<\/p>\n

Alg\u00fa tamb\u00e9 diu que els somnis s\u00f3n m\u00e9s somnis<\/p>\n

si travessen el temps a cavall de l\u2019amor,<\/p>\n

si es mantenen assedegats en la nit<\/p>\n

sense pressa a l\u2019abra\u00e7ada i a la car\u00edcia.<\/p>\n

ELS SOMNIS (II)<\/strong><\/p>\n

Quan un somni dorm no el despertis.<\/p>\n

Despertar un somni \u00e9s remoure-ho tot,<\/p>\n

remoure un immens univers<\/p>\n

que s\u2019est\u00e0 construint en planetes imaginaris,<\/p>\n

universos ficticis i reals, alhora.<\/p>\n

Planetes generalment feli\u00e7os i, a vegades, no tant.<\/p>\n

Els somnis volen pau, volen tranquil.litat, volen temps.<\/p>\n

Els somnis volen!<\/p>\n

Com l\u2019aire i com els n\u00favols que viatgen sense rumb,<\/p>\n

a vegades sense pressa<\/p>\n

i altres massa r\u00e0pidament.<\/p>\n

El somni \u00e9s com el n\u00favol<\/p>\n

que s\u2019infla i es desinfla,talment les nostres il.lusions,<\/p>\n

talment la mateixa vida, plena de desitjos incomplerts.<\/p>\n

Com aquell n\u00favol que adquireix noves formes,<\/p>\n

que es fa i es desf\u00e0, que regalima aigua<\/p>\n

i regala una mica d\u2019ombra i frescor durant els estius roents.<\/p>\n

Com la mateixa vida. Com nosaltres mateixos que ens anem fent i desfent.<\/p>\n

El somni vola, s\u2019aixeca, cau, va i ve.<\/p>\n

Exactament com nosaltres mateixos.<\/p>\n

————————————————————–<\/p>\n

ENTRE SILENCIS<\/strong><\/p>\n

En silenci -i amb silencis- parlen les nostres mirades<\/p>\n

perqu\u00e8 saben dir millor el que els llavis voldrien dir.<\/p>\n

Entre silencis i mirades passen aquelles hores curtes<\/p>\n

-massa curtes al meu gust- per\u00f2 plenes de sentiments.<\/p>\n

Les paraules s\u00f3n les justes i les necess\u00e0ries<\/p>\n

per tal que no semblin invasores<\/p>\n

d\u2019un territori sagrat, on el silenci \u00e9s amo i senyor<\/p>\n

perqu\u00e8 \u00e9s qui millor expressa els sentiments.<\/p>\n

Quan el meu cor trist s\u2019arrastra pel terra pols\u00f3s<\/p>\n

entre cards, pedres i espines<\/p>\n

els meu ulls busquen adelerats alguna cosa esperan\u00e7adora.<\/p>\n

I troben aquell sol que surt temor\u00f3s i t\u00edmid entre boires<\/p>\n

mentre va transformant silenciosament i lenta les coses,<\/p>\n

mentre va canviant la freda realitat i ja sembla tot menys trist.<\/p>\n

I mentre me\u2019n vaig amb el cor encongit penso<\/p>\n

que no podr\u00e9 dir mai que he oblidat un amor;<\/p>\n

dir\u00e9, nom\u00e9s, que he aconseguit parlar-ne sense plorar<\/p>\n

perqu\u00e8 un amor \u00e9s inoblidable per sempre m\u00e9s.<\/p>\n

——————————————————————-<\/p>\n

AQUELL NEN QUE NO VA N\u00c9IXER<\/strong><\/p>\n

Aquell nen que no va n\u00e9ixer a vegades torna.<\/p>\n

Torna de molt lluny i s\u2019instal\u00b7la dins el cor i el cap<\/p>\n

de la mare a qui encara li plora l\u2019\u00e0nima\u2026.<\/p>\n

i li demana contes i can\u00e7ons\u2026.<\/p>\n

i mirades tendres\u2026<\/p>\n

i abra\u00e7ades llargues.<\/p>\n

Aquell nen que no va n\u00e9ixer a vegades torna\u2026<\/p>\n

i demana jugar una estona\u2026<\/p>\n

i que l\u2019ajudin a fer els deures\u2026<\/p>\n

i que el portin a jugar a futbol\u2026<\/p>\n

i que li facin un plat d\u2019aquells espaguetis que tant li agraden.<\/p>\n

Aquell nen que no va n\u00e9ixer\u2026<\/p>\n

ha entrat a la universitat\u2026<\/p>\n

ara est\u00e0 enamorat d\u2019una noia molt maca\u2026.<\/p>\n

i comen\u00e7a a treballar i a patir per les coses que veu\u2026<\/p>\n

a patir per un m\u00f3n que no li agrada.<\/p>\n

Aquell nen que no va n\u00e9ixer \u2026<\/p>\n

somia somnis impossibles\u2026<\/p>\n

i necessita explicar-los a alg\u00fa a cau d\u2019orella\u2026.<\/p>\n

i torna sovint per dir-li a sa mare que no pateixi\u2026<\/p>\n

que ell \u00e9s feli\u00e7 en la seva no-vida, en el seu no-res\u2026..<\/p>\n

en el seu cel lluny\u00e0 d\u2019estances c\u00e0lides i felices\u2026<\/p>\n

i quan torna li diu que l\u2019estima molt\u2026<\/p>\n

que ha de mirar d\u2019oblidar i de seguir endavant\u2026<\/p>\n

i que la vida continua i que ha de ser feli\u00e7.<\/p>\n

Aquell nen que no va n\u00e9ixer\u2026<\/p>\n

quan torna silenciosament i en qualsevol moment\u2026<\/p>\n

d\u00f3na les gr\u00e0cies a la seva mare per tot\u2026<\/p>\n

per\u00a0 tot l\u2019amor que li va donar\u2026<\/p>\n

per la cura que va tenir d\u2019ell en aquell curt temps\u2026<\/p>\n

per tot el que van compartir junts\u2026<\/p>\n

i li diu: Gr\u00e0cies, mare!<\/p>\n

—————————————————————<\/p>\n

TESTAMENT<\/strong><\/p>\n

M\u2019agradaria poder un dia escriure aquest testament\u2026<\/p>\n

En arribar, fill meu, l\u2019hora de marxar<\/p>\n

et deixar\u00e9 en her\u00e8ncia els meus n\u00favols,<\/p>\n

cotons per fer-te m\u00e9s tebis els nius de l\u2019abs\u00e8ncia.<\/p>\n

N\u00favols encara calents de suor i de sang,<\/p>\n

el vapor de la terra que engendra els ideals.<\/p>\n

Et deixar\u00e9 les claus de totes les meves presons<\/p>\n

i unes ales ansioses de superar antigues repressions<\/p>\n

de somriures negats, de bra\u00e7os rebutjats,<\/p>\n

de pors admeses, de goigs mutilats.<\/p>\n

En el mateix manat, amb ales i amb n\u00favols,<\/p>\n

et deixar\u00e9 -doblegat- un horitz\u00f3<\/p>\n

perqu\u00e8 el puguis desplegar cada mat\u00ed<\/p>\n

i poder obrir la teva aventura vital cap a noves direccions.<\/p>\n

I un carretada de coratge<\/p>\n

perqu\u00e8 no t\u2019enganyin els que menteixen,<\/p>\n

perqu\u00e8 no et trepitgin els que manen,<\/p>\n

perqu\u00e8 no et comprin els que tenen.<\/p>\n

El que et deixo \u00e9s el que jo he tingut i cultivat<\/p>\n

i si ho acceptes, fill,<\/p>\n

quan somi\u00efs i volis i lluitis i protestis<\/p>\n

jo viur\u00e9 amb tu.<\/p>\n

—————————————————————–<\/p>\n

LES ARRUGUES<\/strong><\/p>\n

Cada arruga \u00e9s un solc,<\/p>\n

cada solc un passat,<\/p>\n

cada passat un dolor,<\/p>\n

cada dolor un creixement.<\/p>\n

A cada solc una llavor,<\/p>\n

a cada llavor un futur,<\/p>\n

a cada futur un somni,<\/p>\n

a cada somni una realitat.<\/p>\n

Els presents s\u00f3n fets de passats,<\/p>\n

els passats fonamenten els futurs,<\/p>\n

els futurs ho aplegaran tot.<\/p>\n

Benaurat temps que ens fas viure!<\/p>\n

Benaurat viure que ens fas cr\u00e9ixer!<\/p>\n

Benaurat cr\u00e9ixer que ens fa arrugues!<\/p>\n

Benaurades arrugues que ens fan \u00fanics!<\/p>\n

El temps\u00a0 pot ser feixuc, esperan\u00e7at,<\/p>\n

dur, relatiu, creatiu,<\/p>\n

decebedor o il\u00b7lusionador\u2026<\/p>\n

per\u00f2 el temps sempre \u00e9s un regal!<\/p>\n

————————————————————<\/p>\n

LA CAN\u00c7\u00d3 DE LA VIDA<\/strong><\/p>\n

A la can\u00e7\u00f3 de la vida cal que li posem les notes.<\/p>\n

Avui una, dem\u00e0 una altra.<\/p>\n

La can\u00e7\u00f3 de la vida no s\u2019acaba d\u2019acabar mai.<\/p>\n

Podem cantar per tot:<\/p>\n

pel dia que neix i per la nit que se\u2019n va;<\/p>\n

pel sol, per la pluja o per la boira;<\/p>\n

La can\u00e7\u00f3 de la vida<\/p>\n

\u00e9s cantar l\u2019ahir i el dem\u00e0;<\/p>\n

\u00e9s cantar aquest dia trist que volem que s\u2019acabi<\/p>\n

o aquell ahir que no s\u2019havia d\u2019haver acabat mai.<\/p>\n

Podem cantar l\u2019haver marxat o l\u2019espera de tornar;<\/p>\n

La can\u00e7\u00f3 de la vida \u00e9s anar posant i treient notes<\/p>\n

per tal de fer una bona melodia<\/p>\n

aquell dia que ens toqui interpretar-la de veritat.<\/p>\n

——————————————————————<\/p>\n

TARDORENCA<\/strong><\/p>\n

L’ ufan\u00f3s arbre de casa ha plorat com cada tardor<\/p>\n

les seves ll\u00e0grimes en forma de fulles;<\/p>\n

unes ocres, altres torrades, altres encara daurades,<\/p>\n

per\u00f2 totes ja sense for\u00e7a i sense vida.<\/p>\n

Una fulla ha anat surant amb peresa<\/p>\n

en el seu descens per l\u2019aire encara tebi<\/p>\n

i durant la caiguda pausada i silenciosa<\/p>\n

ha tingut temps d\u2019esgarrifar-se una mica.<\/p>\n

Nom\u00e9s una mica.<\/p>\n

Perqu\u00e8 ha pogut aterrar amb discreci\u00f3<\/p>\n

mentre espantava unes formigues<\/p>\n

que traginaven com sempre la seva pesada c\u00e0rrega.<\/p>\n

Han quedat imm\u00f2bils i perplexes uns moments<\/p>\n

re\u00fcllant cap dalt i esperant el pitjor,<\/p>\n

tot deixant potser una min\u00fascula rama,<\/p>\n

o potser un p\u00e8tal sec d\u2019una flor desconeguda,<\/p>\n

o tal volta una petita espina robada d\u2019un roser lluny\u00e0,<\/p>\n

o potser una ploma ves a saber de quin ocell\u2026<\/p>\n

En la seva caiguda tamb\u00e9 ha aixafat una gota de rosada\u2026<\/p>\n

Sense voler! S\u00ed, sense voler!<\/p>\n

Tot sense voler\u2026<\/p>\n

acomplint la natura involunt\u00e0riament el seu dest\u00ed.<\/p>\n

——————————————————————-<\/p>\n

PLANETA FELI\u00c7<\/strong><\/p>\n

Portava dins el cor una bossa de ll\u00e0grimes<\/p>\n

que deix\u00e0 anar damunt la seva cara.<\/p>\n

Portava riures amagats i esperances marcides<\/p>\n

que van anar desvetllant plegats.<\/p>\n

Portava tamb\u00e9 una bossa de fruites tropicals<\/p>\n

que van menjar tots dos \u00e0vidament.<\/p>\n

Portava un munt de somnis despenjats de la lluna<\/p>\n

que van contemplar tots dos plegats.<\/p>\n

Portava un sac de terra vermella<\/p>\n

que ompl\u00ed en els seus viatges al planeta feli\u00e7.<\/p>\n

Portava il.lusions, fracassos i una llarga hist\u00f2ria<\/p>\n

que ara comparteixen els seus cors ben junts.<\/p>\n

I al seu cor hi portava esperan\u00e7a.<\/p>\n

I al seu interior hi quedava encara for\u00e7a.<\/p>\n

I a la ment molta imaginaci\u00f3.<\/p>\n

I, junts, van anar reconstruint lla\u00e7os,<\/p>\n

trenant somnis,<\/p>\n

i donant-se vida.<\/p>\n

——————————————————————–<\/p>\n

PER SORTIR-NE VIU<\/strong><\/p>\n

De tant imaginar-te, somriure’t i esperar-te<\/p>\n

he arribat a cansar-me.<\/p>\n

En el somni em pregunto si ets tu i respiro la teva arribada,<\/p>\n

potser ja sense creure-hi massa.<\/p>\n

No em demanis\u00a0llargues explicacions perqu\u00e8 no en tinc,<\/p>\n

ni em llevis aquesta idea tan vaga que encara tinc de tu.<\/p>\n

De tu ara ja\u00a0no en queda res m\u00e9s<\/p>\n

que una petita l\u00e0mina borrosa,la p\u00e0tina d\u2019un simple record.<\/p>\n

Si un dia arribes, si et sembla avinent aproximar-te, senzillament ser\u00e0 una altra cosa.<\/p>\n

Segur que ser\u00e0 una altra cosa,<\/p>\n

perqu\u00e8 tindr\u00e0s magnitud i consist\u00e8ncia<\/p>\n

i calor i color.<\/p>\n

Per\u00f2 ara no \u00e9s res.\u00a0Comprens\u00a0 ?<\/p>\n

Ara\u00a0nom\u00e9s \u00e9s a l’aire\u00a0el lloc on t’estimo,<\/p>\n

\u00e9s\u00a0un lloc indefinit on vius i on visc.<\/p>\n

\u00c9s pel record d\u2019aquella m\u00e0 teva que penjava dormida,<\/p>\n

quasi sostinguda en el\u00a0teu al\u00e8,<\/p>\n

que\u00a0sento la forma real i vertadera de les coses,<\/p>\n

i entenc els\u00a0colors\u00a0i els seus reflexos.<\/p>\n

Tot hi cap en l’espai pausat del meu cap<\/p>\n

per\u00f2 se’m fa massa immensa la teva abs\u00e8ncia<\/p>\n

i prem massa fort\u00a0al cervell. M’estrangula<\/p>\n

i em desfibra els pensaments.<\/p>\n

La respiraci\u00f3 es torna panteix i vetllo mentre brama la nit<\/p>\n

pel forat que vas deixar a casa meva\u00a0i al meu temps.<\/p>\n

La teva ombra camina insomne buscant el dia<\/p>\n

mentre a la frontera de l’amor moren les coses.<\/p>\n

\u00c9s com en una subtil frontera entre la platja i el mar<\/p>\n

on es juga la paradoxa de l’amor,<\/p>\n

perqu\u00e8 sempre l’arena retorna a les seves resseques dunes<\/p>\n

i l’aigua torna a besar el delicat corall de les seves profunditats.<\/p>\n

Siguem clars:<\/p>\n

D\u2019aquells temps nom\u00e9s en queda el ress\u00f2 d\u2019una veu,<\/p>\n

una pell rosada\u00a0i la superf\u00edcie de les coses<\/p>\n

polida pels bells records.<\/p>\n

Res m\u00e9s.<\/p>\n

Potser tamb\u00e9 algun crit apagat<\/p>\n

que s’emporta lluny la teva\u00a0mem\u00f2ria,<\/p>\n

la teva manera de ser riu, de ser aire,<\/p>\n

de ser vida, de ser hola i ad\u00e9u.<\/p>\n

Un dia alg\u00fa altre para tota la maquin\u00e0ria,<\/p>\n

ho det\u00e9 tot\u00a0i ho redueix a veu, a pell,<\/p>\n

a superf\u00edcie oferta, entregada,<\/p>\n

mentre dins d\u2019un mateix la oculta soledat espera i tremola.<\/p>\n

En aquest prec\u00eds moment \u00e9s quan\u00a0em dic:<\/p>\n

Mira, quan tinguis ganes de morir-te<\/p>\n

amaga el cap sota el coix\u00ed,<\/p>\n

posa\u2019t a comptar milers de xais;<\/p>\n

queda’t uns quants dies sense menjar<\/p>\n

i potser tornar\u00e0s a percebre qu\u00e8 bonica que \u00e9s la vida:<\/p>\n

carn, fesols, pa, formatge i un bon vi\u2026<\/p>\n

Queda’t sense dona i sense amics: ja veur\u00e0s…<\/p>\n

Quan tinguis ganes de morir-te<\/p>\n

no facis tant xivarri: mor-te de tot\u00a0i prou.<\/p>\n

Nom\u00e9s aix\u00ed en sortir\u00e0s viu!<\/p>\n

—————————————————————<\/p>\n

Poema per a un nen gran<\/strong><\/p>\n

Exactament, qu\u00e8 ets?<\/p>\n

Ets un nen dins d\u2019un cos gran.<\/p>\n

Ets una il.lusi\u00f3 constant.<\/p>\n

Ets bondat, llum i m\u00fasica.<\/p>\n

No cal que diguis res<\/p>\n

perqu\u00e8 els teus ulls ja ho diuen tot.<\/p>\n

Els ulls, el rostre, els gestos<\/p>\n

s\u00f3n aquell mirall que mostra la teva \u00e0nima,<\/p>\n

plena de senzillesa, noblesa i amor,<\/p>\n

amistat, innoc\u00e8ncia i abra\u00e7ades,<\/p>\n

riures, plors i fantasies,<\/p>\n

somnis, generositat i desitjos.<\/p>\n

Ens haur\u00e0s de perdonar<\/p>\n

perqu\u00e8 no sempre sabem tractar-te com correspon:<\/p>\n

com a un nen gran, una \u00e0nima de nen en un cos d\u2019adult.<\/p>\n

O b\u00e9 et tractem com a adult, sense ser-ho del tot,<\/p>\n

o b\u00e9 et tractem com un nen, tamb\u00e9 sense ser-ho de tot.<\/p>\n

I qu\u00e8 ets, doncs?<\/p>\n

Una persona a qui massa vegades empetitim<\/p>\n

i fem menys del que en realitat \u00e9s.<\/p>\n

La teva grandesa moral \u00e9s superior a la de la majoria d\u2019adults<\/p>\n

perqu\u00e8 el que compta \u00e9s l\u2019\u00e0nima i no pas el cos;<\/p>\n

No s\u00f3n les habilitats, la rapidesa,<\/p>\n

la paraula o les capacitats f\u00edsiques les que compten,<\/p>\n

sin\u00f3 les teves abra\u00e7ades, que valem m\u00e9s que tot l\u2019or del m\u00f3n<\/p>\n

i els teus somriures que alegren el dia,<\/p>\n

i ens enjoien la vida.<\/p>\n

A vegades les teves frustracions ens fan tan mal a nosaltres<\/p>\n

com te\u2019n fan a tu, que sempre necessites gronxar somnis<\/p>\n

i no sempre ho aconsegueixes.<\/p>\n

No t\u2019entenem, tu mateix no ens acabes d\u2019entendre,<\/p>\n

i\u00a0 tu segurament que no ens entens a nosaltres<\/p>\n

perqu\u00e8 hem oblidat la senzillesa del tracte<\/p>\n

i la import\u00e0ncia de les coses prim\u00e0ries,<\/p>\n

de les coses fonamentals i m\u00e9s necess\u00e0ries.<\/p>\n

Hem oblidat les teves lli\u00e7ons di\u00e0ries,<\/p>\n

tot all\u00f2 que constantment ens ensenyes<\/p>\n

i nosaltres passem per alt.<\/p>\n

Ens ensenyes a estimar<\/p>\n

i nosaltres no ho aprenem.<\/p>\n

——————————————————————<\/p>\n

ATEMPTAT<\/strong><\/p>\n

Un altre atemptat.<\/p>\n

\u00c9s indiferent on sigui. La sang ho taca tot altre cop.<\/p>\n

Les persones s\u00f3n les mateixes arreu i la sang \u00e9s vermella arreu.<\/p>\n

Per molt que alguns embrutin tot el que toquen<\/p>\n

sempre hi haur\u00e0 alg\u00fa disposat a netejar.<\/p>\n

Per molt baix que ens vulguin fer arribar<\/p>\n

sempre hi haur\u00e0 l\u2019intern desig de surar.<\/p>\n

Per fort que sigui el corrent de brut\u00edcia<\/p>\n

sempre es desplegar\u00e0 un pont salvador davant nostre.<\/p>\n

Trobarem les forces necess\u00e0ries<\/p>\n

i els aliats que ens ajudin a sortir d\u2019aquesta trag\u00e8dia<\/p>\n

a la que alguns malvats ens porten.<\/p>\n

Sang ben vermella, encara calenta.<\/p>\n

Dolor subterrani, \u00edntim i silenci\u00f3s.<\/p>\n

Plors dissimulats i ll\u00e0grimes regalimant rostre avall<\/p>\n

i uns ulls demanant, si us plau, una mica de solidaritat,<\/p>\n

d\u2019acompanyament.<\/p>\n

Emocions descontrolades que afloren arreu,<\/p>\n

pels porus de tot el cos i, sobretot, del cor.<\/p>\n

Dures escenes arreu,<\/p>\n

orfes agafats al coll de la mare morta.<\/p>\n

Germans i amics separats per sempre m\u00e9s.<\/p>\n

Rostres inoblidables de qui es queda<\/p>\n

per suportar el buit profund de l\u2019abs\u00e8ncia sense retorn.<\/p>\n

Per\u00f2 poc a poc tothom torna a casa<\/p>\n

i la ciutat s\u2019envolta de silenci.<\/p>\n

Per\u00f2, poc a poc la vida triomfa<\/p>\n

i, com sempre, l\u2019esperan\u00e7a esdev\u00e9 l’\u00fanica eina necess\u00e0ria.<\/p>\n

———————————————————-<\/div>\n
ATMOSFERA IRRESPIRABLE<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
L\u2019aire s\u2019ha tornat irrespirable<\/div>\n
en aquesta terra que crema per dins i per fora.<\/div>\n
Cremen els boscos. I amb ells<\/div>\n
es cremen les llibertats,<\/div>\n
massa esperances<\/div>\n
i tantes i tantes il\u00b7lusions compartides.<\/div>\n
Veiem com s\u2019estan encadenant<\/div>\n
les paraules i els pensaments,<\/div>\n
les llibertats i els anhels<\/div>\n
i com s\u2019estan engarjolant persones \u00edntegres<\/div>\n
i somnis que es comen\u00e7aven a fer realitat.<\/div>\n
<\/div>\n
Cada dia ens toca respirar aire irrespirable,<\/div>\n
ens hem d\u2019empassar mentides podrides<\/div>\n
i hem d\u2019escoltar veredictes de negres togues<\/div>\n
repetint sempre les mateixes podrides falsedats.<\/div>\n
<\/div>\n
Entretant, alguns han hagut de baixar foscos esglaons<\/div>\n
cap a obscures cel\u00b7les carcer\u00e0ries;<\/div>\n
Entretant, alguns han de beure l\u2019agre licor de exili;<\/div>\n
i a tots ens toca mastegar la raci\u00f3 di\u00e0ria de mentides<\/div>\n
mentre se\u2019ns crema aquesta terra per dins i per fora.<\/div>\n
<\/div>\n
Ens crema l\u2019\u00e0nima tanta mentida,<\/div>\n
tanta falsedat i tanta porqueria televisada i escrita.<\/div>\n
Vivim dins d\u2019una bassa d\u2019aig\u00fces corruptes<\/div>\n
i enyorem l\u2019aire una mica m\u00e9s pur,<\/div>\n
les esperances i lluites d\u2019altres temps passats.<\/div>\n
Ens toca viure en una terra cremada<\/div>\n
on tot se\u2019ns torna fosc i sense esperan\u00e7a,<\/div>\n
on els que haurien d\u2019agermanar-se per fer el mateix cam\u00ed<\/div>\n
es barallen per un trist plat de llenties.<\/div>\n
<\/div>\n
Encara haurem de seguir aixafant terra cremada<\/div>\n
i els peus se\u2019ns seguiran embrutant una vegada m\u00e9s<\/div>\n
d\u2019aquesta pols negra i ofendosa que ho impregna tot<\/div>\n
mentre anem fent cam\u00ed.<\/div>\n
Encara ens haurem d\u2019empassar a glopades infinites<\/div>\n
aquest aire enrarit que ens paralitza els pulmons,<\/div>\n
que ens tempta a parar de caminar<\/div>\n
i ens paralitza les cames i el cor.<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 cal seguir, amics, cal persistir<\/div>\n
tot i aquest aire irrespirable.<\/div>\n
————————————————————<\/div>\n
\n

CEL ENLL\u00c0<\/strong><\/p>\n

Un any despr\u00e9s de la mort de la nostra mare\u2026<\/strong><\/p>\n

A vegades quan miro el cel<\/p>\n

o miro el mar<\/p>\n

et veig all\u00e0 lluny,<\/p>\n

entre dos n\u00favols.<\/p>\n

A vegades quan miro el mar<\/p>\n

et veig en la l\u00ednia de l\u2019horitz\u00f3,<\/p>\n

all\u00e0 al fons de tot,<\/p>\n

en un raconet,<\/p>\n

feli\u00e7, petita, quieta, pensativa,<\/p>\n

fent ganxet, passant el rosari<\/p>\n

o escoltant la r\u00e0dio.<\/p>\n

A vegades, moltes vegades,<\/p>\n

et voldria aqu\u00ed per poder estar junts<\/p>\n

i acompanyar-nos m\u00fatuament una estona<\/p>\n

sense dir-nos gran cosa.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00ed que parlar\u00edem del temps,<\/p>\n

del fred o de la calor,<\/p>\n

de com est\u00e0s o com deixes d\u2019estar,<\/p>\n

de la fam\u00edlia i dels amics,<\/p>\n

i de les darreres not\u00edcies.<\/p>\n

I tamb\u00e9 del Bar\u00e7a,<\/p>\n

perqu\u00e8 t\u2019agradava saber que havia guanyat.<\/p>\n

Parlar\u00edem d\u2019aquesta male\u00efda crisi<\/p>\n

que ho ha fet malb\u00e9 tot<\/p>\n

i em diries que ja passar\u00e0<\/p>\n

i em parlaries amb paraules tranquil\u00b7les<\/p>\n

com si fos la teva darrera can\u00e7\u00f3 de bressol,<\/p>\n

els teves darreres paraules protectores,<\/p>\n

els teus darrers consells<\/p>\n

aquells que ho tranquil\u00b7litzen tot,<\/p>\n

aquells que ens tranquil\u00b7litzen a tots.<\/p>\n

Per\u00f2 haurem d\u2019anar fent el nostre cam\u00ed sense tu<\/p>\n

-o amb tu-<\/p>\n

per\u00f2 acompanyant-nos des de lluny,<\/p>\n

guiant-nos en aquests moments foscos,<\/p>\n

traient esperan\u00e7a d\u2019on n\u2019hi hagi<\/p>\n

buscant aqu\u00ed i all\u00e0 ,<\/p>\n

i encenent guspires<\/p>\n

que ens vagin il\u00b7luminant el nostre caminar.<\/p>\n

No ens deixis mai, mare, que et necessitem<\/p>\n

per no anar perduts i errants<\/p>\n

pels camins incerts d\u2019aquest m\u00f3n.<\/p>\n

\n

\u00c9S LA VIDA AIX\u00d2?<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

N\u00e9ixer. Agafar un glop d\u2019aire amb el primer plor.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un crit. La primera lluita per viure.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una esgarrapada a la pr\u00f2pia hist\u00f2ria.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aprendre a caminar, caminar sempre, dia a dia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Passar els anys en solitud, per\u00f2 acompanyats.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aprendre a volar sol. Viure sol<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

o trobar parella i viure mil primaveres en l\u2019amor.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fer del m\u00f3n una sola casa<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

i suportar tempestes fins pensar que quasi tot est\u00e0 perdut,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

fins sentir el dolor i la p\u00e8rdua<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

i trobar de tant en tant alguna bonan\u00e7a i respirar agra\u00eft.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aprendre a viure la bellesa i la fragilitat que cont\u00e9 la vida,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

la pr\u00f2pia vida.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Submergir-se, deixar-se amarar.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Que tot l\u2019\u00e9sser respiri, bategui, sofreixi, gaudeixi.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 unir esfor\u00e7os, viure els somnis,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

crear companys de cam\u00ed, demanar ajuda.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Acceptar la difer\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Donar i rebre. Avui tu i dem\u00e0 jo.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Viure i morir, regalar vida, <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

buscar motius per viure,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Acceptar el cercle com \u00e9s per\u00f2, si cal, trencar-lo,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

acceptant-te tu com ets, acceptant l\u2019altre com \u00e9s. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Estimar i estimar-te.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sempre i cada dia seguir en l\u2019aprenentatge de l\u2019amor<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

i assumir-ho tot:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

vida i mort,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

mur, esquerda, opressi\u00f3 o llibertat,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

joia, obertura, esperan\u00e7a.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El que \u00e9s i el que pot ser.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La meva for\u00e7a i la meva fragilitat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si cal, un crit, un clam, un plor,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

un gr\u00e0cies, un renec,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

una preg\u00e0ria, un cant,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

un somni, un anem, un junts.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Saber que vivim en comunitat<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

malgrat saber que s\u00f3c un JO \u00fanic.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I viure en la solitud sabent-nos acompanyats.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Davant l\u2019horror cercar sempre la llum,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

la just\u00edcia i l\u2019esperan\u00e7a.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La vida \u00e9s tant terra eixuta com terra assadollada,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

aridesa i abund\u00e0ncia, riquesa i pobresa.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una esperan\u00e7a sempre a l\u2019horitz\u00f3. Un cam\u00ed vers la llum.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Buscar un objectiu,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

viure sense por, desprendre\u2019ns de tot<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

per aprendre a volar sense res.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aprendre a deixar coses i despullar-nos poc a poc de tot,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

per quedar-nos nom\u00e9s amb all\u00f2 essencial.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019essencial,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

el que de veritat importa i all\u00f2 que cap diner pot comprar:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

amor, tendresa, respecte,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

joia, companyia, pau.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La tendresa d\u2019una abra\u00e7ada i l\u2019escalfor d\u2019un cos,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

el somriure d\u2019una mare, els ulls de l\u2019amant,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

el cant de la natura, els amics, els companys,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

la llum de la tarda,el rep\u00f2s vora el riu.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El silenci. Buscar el silenci.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al final de tot la llum del nostre viure,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

all\u00f2 que ens d\u00f3na ales.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Poder aix\u00ed seguir el nostre vol<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

fins arribar aix\u00ed al nostre darrer dia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sense cap por enlairar-nos, fondre\u2019ns, <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

deixar-ho ja tot i ser u amb l\u2019U,<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

volar eternament lliures i tornar a ser criatures<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

amb els ulls ben oberts cap a la llum<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

amb un s\u00ed als llavis i un gr\u00e0cies al cor. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta cer\u00e0mica que veieu aqu\u00ed representa unes mans enfilant tubs de pl\u00e0stic per a cortines. D\u2019alguna manera han esdevingut el s\u00edmbol d\u2019ACUDAM, una entitat sense \u00e0nim de lucre i declarada d’utilitat p\u00fablica que es va crear l\u2019any 1975 al Pla d’ Urgell, per iniciativa de mares, pares i fam\u00edlies de persones amb discapacitat intel\u00b7lectual. Inscrita […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2255","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/Pagkjs-An","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2255","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2255"}],"version-history":[{"count":73,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2255\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6912,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2255\/revisions\/6912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2255"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}