17 abr. 2020

CONFINATS AMB POESIA: ANTON SALA-CORNADÓ

Publicat en 12:50 sota Poesia

ANTON SALA-CORNADÓ va nàixer a Tàrrega l’any 1929.

Ell mateix ens diu que «la seva inspiració es basa en la realitat i que l’escriptor de raça, que escrigui l’estil que vulgui, és sempre realista. Fa seva la dita de Saint-John Perse «La poesia és vida integral» i diu que és tan diversa i indefinible com la mateixa vida. El gran misteri de les coses ens envolta. I ens mou entre nosaltres un impuls i un desig d’esbrinar-lo honestament i comunicar-lo. Els camins són múltiples. La poesia un d’ells.»

DES DEL BALCÓ

Des del balcó de casa

veig tot el món com neix.

Un horitzó de xemeneies

s’enfila cel amunt.

I em sento sol,

ben sol,voltat de fum i de mirades buides.

Jo,servidor de la vida,;

jo,

servidor de la mort,

avanço un pas i callo,

avanço un pas i tanco els ulls.

Des del balcó de casa

veig tot el món morint-se.

Voldria alçar el meu crit

per sobre de les muntanyes,

sirena de vapor,

anunciant la festa,

sirena puntual,

i tot segueix callat.

Des del balcó de casa

veig tot el món.

(Barcelona, 1963)

—————————————

ET DEMANO PELS FEBLES, SENYOR…

-Et demano pels febles, Senyor!;

et demano per mi.

No em sento pas culpable de ser feble.

Quina culpa hi tinc jo ni hi te ningú!

Tot m’ho has donat tu:

la feblesa també.

Et demano pels febles

perquè sóc feble

i em cal la teva orella i el teu repòs.

(Barcelona, 1960)

2 respostes

2 respostes a “CONFINATS AMB POESIA: ANTON SALA-CORNADÓ”

  1. Teresa-M. Salaen 03 maig 2020 en 18:56 1

    Hola,

    M’agraden molt els dos poemes escollits del pare.
    Des del balcó del carrer Bolívia al Poblenou, com ara tots els balcons de Barcelona, s’han convertit en una miranda al món. En aquest temps del coronavirus la pregària pels febles esdevé universal. La insignificança de la humanitat davant del virus.
    Gràcies.

  2. Jaume Pubillen 30 maig 2020 en 10:18 2

    Gràcies, Teresa, pel teu comentari. Encantat de que t’hagi agradat la tria. Qui millor que una filla per dir-ho. Una abraçada cap al Poblenou.

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*