13 set. 2017

FUENTEOVEJUNA

Quan estudiàvem el batxillerat ens parlaven a la classe de literatura castellana de FUENTEOVEJUNA, una de les obres de teatre més famoses de Lope de Vega. Narra la revolta d’un poble contra els abusos de poder del seu governador Fernán Gómez, que es dedicava, entre altres coses, a empaitar les noies del poble i fer abús constant del seu poder, que per alguna cosa era el governador… Un dia es fixa en una noia anomenada Laurencia, a qui intenta seduir sense gaire èxit. Per això mira de convèncer com sigui el seu pare perquè sigui ell qui la convenci d’estar amb ell. La noia sempre mostra refús i prefereix el seu enamorat, Frondoso.

Quan es casen Frondoso i Laurencia irromp el governador, deté Frondoso i reclama el dret de cuixa amb la núvia. El dret de cuixa (ius primae noctis) era el dret del senyor a tenir relacions sexuals amb una dona del seu domini a la seva nit de noces (i per tant a gaudir de la seva virginitat). Després de ser violada i colpejada s’escapa i reclama justícia als homes de la població, als quals acusa de covards per permetre que sempre acabi guanyant el més poderós. Aquests, commoguts, assalten la residència de Fernán Gómez, alliberen Frondoso i maten el governant i alguns dels seus servents. Un criat escapa i va a buscar els reis.Quan els enviats reials pregunten qui ha comès el crim, només obtenen com a resposta que ha estat Fuenteovejuna, tot el poble. Els diferents testimonis refusen confessar malgrat que reben tortura i amenaces i expliquen els abusos del difunt, fins que obtenen el perdó reial.

Tot aquest preàmbul només vol servir per preguntar-nos si no ha arribat el moment de ser Fuenteovejuna davant les amenaces per terra, mar i aire que estan rebent un munt de catalans que s’hi estan jugant molt en aquest delicat moment que vivim. Com a l’obra de teatre, potser l’única arma que tenim per a fer front a la injustícia i no permetre que ens passin pel damunt és acompanyar, fer pinya –com més grossa millor- i mirar que no només siguin uns quants a qui toqui rebre i hagin de ser només ells els protagonistes d’aquesta història. Si hi ha d’haver algun protagonista ha de ser el poble sencer o tota aquella part del poble que creu en aquest projecte tan il·lusionant. Serà la unió de poble i dirigents qui aconseguirà vèncer el tirà de torn. Si els que creiem en la llibertat i que la vertadera democràcia és el poder del poble, hem d’estar units en aquests moments perquè els serà impossible castigar tota la col·lectivitat. Seran massa els que estaran disposats a desobeir unes lleis injustes, uns tribunals corruptes, un Estat que no respon al que molta gent demana i un PP que és el més corrupte (en tots els sentits i en tots els àmbits) i el primer a interpretar a la seva mida les lleis i, si ha convingut, a canviar-les en profit seu. Parlen d’una legalitat que fa riure quan pronuncien la paraula i titllen d’il·legal una cosa tan democràtica com un referèndum.

Aquest govern és el mateix que l’any 2006 va recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya i només cal mirar una mica enrere per veure qui hi ha a la fotografia que il·lustra aquest text i què va fer aquesta tropa que diu que ells no hi tenen res a veure amb el que està passant. Vergonya, senyors, vergonya!

3 respostes

3 respostes a “FUENTEOVEJUNA”

  1. Joanen 14 set. 2017 en 15:07 1

    Encara que en general L de V no m’agrada del tot, el tema de Fuenteovejuna és un drama colpidor i segueix interessant al públic dels nostres dies. I segueix tenint actualitat, com tu dius. Fa uns mesos jo també vaig publicar un apunt sobre el poble americà que va fer als anys 50′ un Fuenteovejuna. Era un poble tranquil de bona gent que per anys estava martiritzat per un brètol que feia atrocitats. Cada vegada que anaven a la policia o jutjat, l’home s’en sortia i tornava al poble a mofar-se de tothom. Al final en va fer una massa grossa i quan va sortir del jutjat sense càstic, va tornar al poble per morir assassinat a trets davant un grup de ciutadans. Ningú es recordava d’haver vist res. Els culpables no van ser identificats mai. La llei ni és infalible ni està pel damunt del dret de la gent de ser lliure i viure com vol.

  2. Josep Rof Rofen 15 set. 2017 en 10:04 2

    una sàvia refecció, lo que passa a les espanyes, es com “morir matando” la falta de paraula i l’atropellament constant del govern, dominant el TC, a base de lleis a la mida d’ells i per ells, ens ha portat a aquestes atzucac, “mala pesa té el taler” fa por el pensar com pot acabar. Que deixarem els nostres néts? Josep

  3. Jaume Pubillen 15 set. 2017 en 20:21 3

    Ai la llei!!! Espanya fa servir la llei de l’embut quan li convé. I per això veiem el que veiem,…

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*