09 jul. 2015
Francesc a Llatinoamèrica
Aquest Papa Francesc és un home que acostuma a parlar clar i català. Vull dir que, quan diu les coses que diu, se l’entén. Ha canviat formes i ha canviat el llenguatge; i per això fa coses i diu coses que a alguns els deu costar digerir. Als nacionalistes espanyols, per exemple, els deu fer una mica mal a l’orella sentir algunes coses de les que diu. Només fa un parell de dies que en aquest mateix blog recollia unes paraules seves en què deia que “en alguns casos, les separacions resulten «inevitables i moralment necessàries». Ja sé que en aquella ocasió no es referia als catalans farts d’aguantar un amo mal tractador, però no ens caldria fer gaires esforços per tal de poder-ho aplicar perfectament a la nostra relació política amb Espanya.Aquests dies és a Llatinoamèrica i torna a dir coses prou interessants com per anar-lo seguint. A l’ Equador, en ocasió de la celebració del Bicentenari de la independència d’Hispanoamèrica, no va dir el que va dir per nosaltres, però altre cop ens ho podem atribuir perfectament. O, si no, llegiu-ho vosaltres mateixos:
“El “crit d’independència” d’Hispanoamèrica va ser un crit nascut de la consciència de la falta de llibertats, d’estar essent oprimits i saquejats. A aquell crit de llibertat propagat fa poc més de 200 anys no li va faltar convicció ni força, tot i que només va ser contundent quan va deixar els personalismes de banda.”
Tot i que se n’ha escrit molt i s’han fet estudis de tota mena de les causes de la independència d’aquests països, em sembla que aquestes paraules del Papa són un resum perfecte de per què s’arriba on s’arriba. I, per altra banda, no us sembla que podria estar parlant perfectament per nosaltres i que aquestes paraules les podríem aplicar a la situació política catalana actual?. A Llatinoamèrica els anhels d’independència van córrer com un regueró de pólvora una vegada van decidir-se a espolsar-se els colonitzadors que els sotmetien. Va començar Haití el 1804 i de seguida van continuar Equador, Bolívia (1809), Veneçuela, Argentina, Colòmbia, Mèxic, Xile (1810), Uruguai, Paraguai, El Salvador (1811), Perú (1820), Panamà (1821), Brasil (1822), República Dominicana (1844) i Cuba (1902).
A què va ser degut tot plegat? És evident que no hi ha una sola causa i que un dels factors principals és el mateix desenvolupament, maduració i presa de consciència que les societats fan d’elles mateixes i el desig de llibertat que totes elles tenen. Però hi han altres factors que, sens dubte hi ajuden, com per exemple, el grau de deteriorament moral i nivell de corrupció a que arriba la classe dirigent; o a la mentalitat colonitzadora que encara subsisteix en el subconscient de molts governants i polítics espanyols. Encara creuen que tot ha de seguir passant per Madrid i que les coses no es poden fer sense el seu permís. Perfecta mentalitat de colonitzadors.
Ahir a Bolívia va parlar d’un català que va deixar-hi allà la seva vida. Em refereixo al jesuïta Lluís Espinal. El Papa es va referir a ell amb les següents paraules:”El Padre Luis Espinal predicó el Evangelio, ese Evangelio molestó: por eso lo eliminaron“. Només arribar a Bolívia, Bergoglio va voler anar a la “curva Achachicala”, el lloc on el 21 de març de 1980 van assassinar al jesuïta català. Alguns ho han interpretat com un reconeixement del seu martiri i ja són molts els que reclamen la beatificació d’ Espinal. Una vegada allà va ordenar para el cotxe i, davant una gernació que feia 35 anys esperant un gest com aquest va demanar un minut de silenci i va resar un Pare Nostre. “Les pido que no se olviden de rezar por él, por un hermano nuestro, víctima de intereses de los que no querían que se luchara por la libertad de Bolivia. El padre Espinal predicó el Evangelio que nos hace libres. Que Jesús lo tenga junto a él”, va dir el Papa.
A principis del segle XIX van començar els moviments d’independència de les colònies americanes d’Espanya i Portugal. La Il·lustració francesa va servir de justificació ideològica per a la guerra d’ independència de la majoria de països llatinoamericans, però no va ser exactament aquesta la causa que la va originar. Més aviat va ser l’afartament que sentia aquella gent del domini polític, social i econòmic que Espanya i Portugal exercien sobre ell. Eren autèntics colonitzadors i ells es van començar a sentir brutalment colonitzats, amb tot el que comporta aquest terme. Van deixar de sentir-se persones lliures i van començar a sentir-se esclaus, justament perquè eren tractats com a tals. I això, amics meus, és de les coses que més revolten quan hom ho descobreix i ho sent dins seu. Burocràcia centralitzadora, prohibicions absurdes, impostos abusius, pèrdua de costums pròpies per imposició d’unes altres sobrevingudes i estranyes, imposició per la força de la creu i de l’espasa de noves creences i noves formes de vida, prohibicions i restriccions de tota mena… Totes aquestes coses van anar covant el malestar i van anar fent créixer el descontentament. La gent es va sentir oprimida i van començar a somniar poder ser sobirans de la seva pròpia existència.
Us sona a alguna cosa aquesta melodia? A mi sí que em sona i em sona ben a prop. Tant de bo sapiguem interpretar-la com ho van fer exemplarment, amb valentia, decisió i unitat-, tots aquests països. No ens haurà arribat aquest moment a nosaltres ara?.
3 respostes
Hola Jaume
Aquest Papa s’ha adonat molt bé de totes les persones que van deixar la vida o part de la seva salut a una entrega fidel a la llum de l’Evangeli. S’emblava no recordar-los massa, quedaven massa lluny, però el Papa Francesc ens els ha anat acostant i recordant. Que bonic!
Comparat amb la nostra situació política tens tota la raó, Jaume. Tothom desitja la llibertat i tots estem cansats de ser manipulats.
Caldria, però, que els partits que poden canviar-ho anessin més units. Falta “UNIÓ” per aconseguir el que desitgem.
Gràcies pels teus escrits. Amb tot l’afecte.
Mar dels Amics del Llobregat
No sé si vau poder veure en directe la Missa i el sermó des del Parc Bicentennial de Quito. Aquí un canal mexicà el va transmetre en directe. Francament en Francesc em va impressionar com poca gent i cap polític ho ha fet. Es va presentar amb una casulla amb motius indígenes. L’epístola fou llegida per un indígena en una llengua seva. Hi havia indígenes en vestit nadiu i cares pintades. Un anava sense camisa i va pujar a llegir una oració. Però la gran atracció fou el Papa. Parlava amb una senzillesa i una convicció colpidores. Era un home que havia pensat i havia analitzat el món i entenia moltes coses. Va arrencar el sermó inesperadament amb una codemna del colonialisme i després de l’explotació pels poderosos que hi ha sempre. Fou interrumput per aplaudiments espontanis durant el sermó. Va explicar com l’evangeli presentava un marc per parlar, curar ferides i negociar, enlloc de fer guerra. Es veu que no devien tenir els diners per pantalles gegants de TV i molts espectadors potser no ho van poder veure. En Francesc és encara millor del que semblava
Gràcies amics del Llobregat i Joan. Com bé diu el Joan aquest Papa no deixa de sorprendre’ns cada dia amb el seu discurs clar i català i amb un radicalisme que sorprèn. Almenys a mi em sorprèn. Tant bo pugui fer tot el que pretén i els governants li seguissin la corrent… Joan, no vaig veure la Missa per TV però sí que he anat llegint els discursos que ha fet aquests dies. Haurien de ser de lectura obligatòria per tothom que tingui algun tipus de responsabilitat política o social. Valen molt la pena!
Una abraçada a tots i gràcies per les vostres visites.