06 abr. 2014

Aquesta és l’hora i el millor moment

Publicat en 11:39 sota Independència,Poesia

No te rindas

Hi ha un poema de Mario Benedetti (tot i que alguns diuen que no és de la seva autoria) que ve com l’anell al dit pel moment polític que viu Catalunya. Un moment certament delicat, però molt esperançador i il·lusionador per als que creiem fermament que podem ser alguna cosa millor del que som, que podem anar fressant un camí nou, tot desempallengant-nos   d’una vegada d’aquesta Espanya que no ens ha volgut entendre mai, no ens ha estimat ni respectat mai en el passat, ni ens respecta ara i que,  per les mostres evidents que mostren cada dia, no té intenció d’estimar-nos i respectar-nos mai.

És cert. Després d’una infinitat de menyspreus, de tractar-nos com a súbdits, de no voler reconèixer-nos la pròpia personalitat, de mirar-nos  amb malfiança des de fa segles, no sembla que les coses hagin de canviar. Ni amb aquest govern ni amb cap altre. La Monarquia i els Governs espanyols són prepotents i estan sempre més disposats al “NO” que no pas al SÍ” o al “PARLEM-NE”. Parteixen de la base que aquí no s’ha de parlar de res i aquest és el país de l’”ordeno y mando”. I d’aquesta manera ja es veu que no es pot anar massa lluny. Millor dit: ja es veu que no es pot anar enlloc. Per això cal adonar-se que aquesta és la millor hora i el millor moment per dir-los adéu i emprendre el vol. És el moment de decidir trencar amb Espanya -tan pacíficament i educadament com sigui possible, això sí- i el moment de començar amb resolució un nou Estat que, sense cap mena de dubte, sabrem construir i que serà ben rebut per Europa, tot i les típiques reticències inicials. Sabem que comporta un esforç considerable, que enclou dificultats i riscs. Però ho hem de fer. Hem de gosar fer-ho i tenir el coratge necessari. D’alguna forma ells mateixos ens hi estan empenyent amb menyspreus diaris. Amb l’aprovació del full de ruta cap a la independència que proposava l ‘ACN ahir a Tarragona i l’anunci de mobilització de l’Onze de Setembre en forma de V, ‘de victòria, de voluntat, de votar’ la societat catalana s’està encaminant cap aquesta fita.

Per tant, res més adient que aquest poema, que es titula “NO TE RINDAS”  i on al final de tot  hi trobem una frase que dibuixa exactament un moment com aquest. És la que diu:

“Porque ésta es la hora y el mejor momento”.

NO TE RINDAS

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos,
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque ésta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.


Read more: http://jaumepubill.blogspot.com/#ixzz2y6LcJHbo

3 respostes

3 respostes a “Aquesta és l’hora i el millor moment”

  1. Fèlix Torras Solsonaen 06 abr. 2014 en 13:08 1

    Hola Jaume,
    És una màquina humana d’escriure, vostè. Incombustible. M’ha agradat molt el seu article i el poema. Subscric el cent per cent tot el que diu. Trobo a faltar un “llibre blanc” rigorós sobre la independència de Catalunya i les seves conseqüències. I tot aquest procés -com vostè ja sap, ja que és un lloc comú- és gràcies a una part significativa de la població de la Comunitat Autònoma de Catalunya, catalitzada per l’ingent i impagable feina d’aquest tros de moviment social anomenat ANC. Si no fos per l’ANC, el procés sobiranista s’hagués diluït. No vull fer d’esgarriacries, tanmateix hi ha una “majoria silenciosa” – que no són els quatre gats que s’han anat manifestant en diverses diades espanyolistes- contràries a la independència. ¿Quants la conformen? Suficients perquè, en cas de referèndum, el seu resultat sigui molt ajustat. I a Escòcia guanyarà el NO. Això no vol dir res. Són figues d’un altre paner ben diferent. No obstant, no me pogut estar de deixar-li anar. No sóc de poesia… però quin poema més oportú. Quina excel·lent darrera estrofa. No només pel moment històric que viu Catalunya, sinó per a un mateix.

    Una abraçada, Jaume!

    Fèlix Torras Solsona
    Trader i Analista

  2. Jaume Pubillen 06 abr. 2014 en 17:27 2

    Hola Fèlix: Aquesta espècie de “Llibre blanc” que reclames ja hi és. Són els dinou passos cap a la independència que ha fet el Consell Assessor per a la Transició (cada un en forma de document molt ben el·laborat). Podràs trobar més informació a http://www.vilaweb.cat/noticia/4115785/20130516/dinou-passos-cap-independencia-consell-assessor-transicio.html
    Jo n’he fullejat 5 o 6 d’aquests documents i trobo que són una bona base per començar a treballar i una bona brúixola per marcar el camí.
    Parles d’una majoria silenciosa… T’accepto el fet de que hi és i accepto que té tan dret democràtic a dir-hi la seva com tothom. Caldria veure quina és la realitat podent expressar-nos amb llibertat. Tant de bo ho poguéssim fer. I a Irlanda ja veurem què passa…
    Com sempre, una abraçada

  3. Fèlix Torras Solsonaen 11 abr. 2014 en 16:26 3

    Com anem maco? Entesos sobre el llibre blanc. Sobre tot el demés estic totalment d’acord. Esclar que sí. El tema d”Escòcia és una conjectura. L’altra dia vaig estar debatent amb una persona que no veia tan “claríssim” com ho veig jo. S’han de celebrar i els resultats podrien deixar-me en fals. Penso que els nacionalistes d’allí no ho tenen tan clar. Hi ha una ingent bossa d’indecisos que té por. Una por diferent. Penso que pensen que podrien estar millor, però que amb la Independència podria estar pitjor del que ho estan, per molt petroli que tinguin -que és molt-. Al Regne Unit, Escòcia és el “sud” encara que sigui el nord. I Anglaterra és el “nord” encara que sigui al Sud del Regne Unit. Si fos a l’inversa, potser, variaria el meu pensament. No és el cas. Quin embolic d’escrit, oi? Bé, ja me coneix, Jaume. La meva predicció segueix sent la mateixa.
    Una forta abraçada, Jaume!

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*