30 oct. 2012

Per terra, mar i aire

Publicat en 19:55 sota POLÍTICA

Les intimidacions espanyoles no només arriben per terra, mar i aire. De mica en mica vam provant altres mètodes: han començat a sortir alguns ministres amb amenaces ben clares, especialment contra el President Mas. Amenaces de militars, de periodistes, de jutges i els mateixos tribunals -de forma més o menys sibil·lina- també amenacen quan dictaminen sobre lleis que s’han fet aquí i que les interpreten com els dóna la gana i sempre de forma restrictiva. És la típica amenaça del que diu “el poder el tinc jo, l’exerceixo com vull i tu a callar!”

Ara ja han perdut tots els complexos, han abandonat els refinaments diplomàtics, s’han tret la carota amb tota tranquil·litat i ja comencen a anar de cara al gra. Ara ja ens volen fer veure fefaentment qui mana de veritat i ja comencen a fer-ho amb gestos ben evidents. Si convé treure els avions, els vaixells o els soldats es treuen i es mostren públicament per tal que tots els catalans sàpiguen qui té el poder, qui la té més llarga i comencin les cagarrines i la por.

Fa uns dies sortia al diari aquesta foto que el senyor Pere Martí Colom havia fet aquell mateix dia i que penjat al seu Twitter on es mostraven soldats espanyols pels carrers de Barcelona. Segons expliquen els barcelonins que viuen per allà, no és normal veure aquestes corrues de soldats pels carrers. 

Ahir mateix llegia que diversos pesquers de Roses han estat interceptats i abordats per un vaixell de guerra de l’armada espanyola, a pocs metres de la costa per exigir-los que hissessin en un lloc destacat i visible la bandera espanyola. Els que no la portaven no han pogut sortir a pescar i els han fet tornar al port, segons ha explicat la portaveu del projecte NINAM, una plataforma ecologista d’estudi dels cetacis. La normativa marítima dicta que la bandera espanyola ha d’estar en un lloc visible al pavelló de popa del vaixell i que, si va acompanyada d’altres banderes -com la catalana- l’espanyola ha de ser més gran. Fins ara feien la vista grossa, però això ara ja s’ha acabat

Avió caça I, per acabar, la notícia que ja ha corregut pels diaris un parell de cops: Dos avions militars espanyols tornaven a sobrevolar a molt baixa altura algunes comarques de Catalunya. Primer va ser cap al Berguedà, el Ripollès, la Cerdanya i els Pallars i fa un parell de dies han tornat a sobrevolar el Pla d’Urgell, el Segrià i la Segarra.

Els pitjor de tot aquest espectacle no són els fets en si mateixos. El pitjor és que, quan es demanen explicacions al Govern de Madrid per tots aquests fets, surten amb subterfugis, disculpes hipòcrites, mentides, contradiccions i explicacions que no fan més que demostrar que, una vegada més, prenen per carallots als ciutadans i ens falten al respecte amb tota la barra i mostrant-una vegada més- el dèficit democràtic que tenen els diferents governs espanyols. Cap país dels que es diuen civilitzats permetria això. A Espanya es permet perquè és un Estat al quan encara no ha arribat la democràcia per més que ens ho vulguin fer creure. Com que els falten arguments intel·lectuals, fan servir els de la por i l’amenaça. Cal que ho anem anotant per tal de recordar-nos-en el pròxim dia 25!

 

2 respostes

2 respostes a “Per terra, mar i aire”

  1. Jaumeen 09 nov. 2012 en 21:08 1

    Segueixo amb aprensiò tots el desviluparse d’aquest desig d’independencia.
    Fa mes de 40 anys que visc a Italia, el feu fill aqui es conegut com a Jordi (oficialment Giorgio) i hem considero 100% català, però estic preocupat per el l’evoluciò del tema.
    Estic reben comentaris, videos i anevdotes del passat i del present de la meva terra i desitjo tenir mes informaciò.
    Com deia ancara que tingui nacionalitat italiana el meu cor està i ha estat sempre català.
    Jaume
    (Perdoneu el meu segurament nonperfecte cescriptura NON PODIEM EN AQUELLS TEMPS ESTUDIARLO, tot lo que se son per lectures i lletres del meu pare

  2. Jaume Pubillen 10 nov. 2012 en 11:15 2

    Jaume: Gràcies per venir des d’ Itàlia a resseguir el meu blog. El desig d’independència, vistes les coses, és el desig natural de persones que no se senten respectades en els seus drets i que han arribat a un punt que diuen: prou! Per tant, arribats en aquest punt, els catalans tirarem endavant per dignitat.
    Una abraçada

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*