30 abr. 2012

El peronisme de sempre

Publicat en 19:56 sota Argentina

Una senyora argentina m’ha escrit molt enfadada perquè vaig tractar la seva Presidenta de “patotera” (17 d’Abril de 2012). Es veu que es va sentir injuriada i, per contraatacar, m’ha enviat un parell de mails amb coses sobre Espanya, Repsol i no sé pas quantes coses més… Però cap explicació del per què es va sentir tan ofesa i sense rebatre cap dels meus arguments. No m’estranya: els peronistes són fidels obcecats d’una religió que no els deixa veure la realitat.

Ja Borges havia escrit molt contra Perón i el peronisme. No els podia veure! Sempre deia que Perón era una persona abominable i la tirania que va exercir va ser realment monstruosa. Borges opinava que “los peronistas no eran ni buenos ni malos. Eran simplemente incorregibles”. Tenia raó. L’episodi d’aquests dies amb l’expropiació de Repsol ho demostra. Només cal llegir un llibre que va escriure Adolfo Bioy Casares sobre les seves experiències amb Borges (el llibre es titula “Borges” i està editat per Ediciones Destino (Editorial Planeta).

És coneguda la tírria mútua que es tenien i és famós l’episodi aquell en què Perón, només arribar a President, va degradar Borges de bibliotecari a "inspector de aves y conejos en los mercados públicos". El mateix Borges explica que davant d’aquell curiós, irònic i degradant nomenament "me presenté en la municipalidad a fin de averiguar qué había ocurrido. Vea usted -dije- resulta más bien extraño que entre tantos empleados como hay en la biblioteca haya sido justamente yo el elegido para ese puesto. Bien, -respondió el empleado-, usted estaba de parte de los Aliados, ¿qué esperaba? Su argumento era concluyente y no admitía réplica alguna, al día siguiente presenté la renuncia." No cal tenir massa imaginació per saber què diria l’escriptor avui sobre els Kirchner si a Perón l’obria en canal com tots sabem.

No discutiré les raons de fons que hi pugui haver per nacionalitzar Repsol/YPF. Potser, en el fons, tenen raó de fer-ho i tot, sobretot veient com Repsol va comprar l’empresa petroliera argentina. Però el que repugna és la manera en què ho han fet. Unes maneres de fer típiques dels peronistes que, sempre han fet el que sigui per atreure vots i generar simpaties de forma populista. Per això deia que aquestes formes de matonisme i de xuleria no es poden acceptar i les autoritats internacionals haurien de donar una bona lliçó a l’ Argentina, cosa que no faran, com no van fer quan fa uns anys van declarar la suspensió de pagaments del deute sobirà. Allò va quedar impune i això em temo que quedarà igual. Per això no puc entendre com els Estats encara s’atreveixen a fer negocis en països com aquests, on la llei se la passen pel forro i no hi ha cap tipus de seguretat jurídica. I encara responen amb to amenaçador dient que hi han més empreses espanyoles que poden rebre (Telefònica, els bancs Santander i Bilbao Vizcaya)…

Per això no entenc que alguns es puguin ofendre tant quan es fan notar aquestes obvietats i aquestes trampes. No es pot ofendre cap argentí quan es diu que la Presidenta és una “patotera”, una lladre i una tramposa.

2 respostes

2 respostes a “El peronisme de sempre”

  1. Joanoten 01 maig 2012 en 0:16 1

    Em recordo més d’una vegada com un vespre vaig anar a la Granvia a veure l’arribada (entrada triunfal) de Doña Eva Duarte de Perón acompañada de la egregia dama Doña Carmen Polo de Franco de l’Aeroport jo crec que a un hotel mentre que el gloriós invicto Caudillo (que no volava mai) les esperava al Palacio Nacional. No se’n podia parlar, però diuen que l’egregia dama va fer esperar dues hores al gloriós compinche en la carrera político-militar (que deia que això ell no ho tolerava de ningú) oficialment la visita fou un gran èxit, però de fet el Caudillo no tenia ni una pela per pagar les coses que volia de la república hermana i comercialment fou un fracàs molt gran. Perquè us enrabieu parlant d’aquestes dones? De dictadors cruels/ corruptes ja n’hem tingut molts. I que els dos homes s’escapessin de la mala fortuna(a l’Argentina més que a Espanya) també s’ha vist sovint

  2. Jaume Pubillen 05 maig 2012 en 22:47 2

    El populisme em fa molta ràbia. Per això m’hi empipo una mica Joanot. Una abraçada

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*