12 febr. 2012

2 de Novembre de 2004: finalment, algú fa justícia

Publicat en 22:28 sota Independència,Justícia,POLÍTICA

"Va començar el segon interrogatori. Va ser semblant a l’anterior, encara que amb diferències: els cops als braços i les cames anaven acompanyats de cops als genitals i al cap; aquests últims es van efectuar amb una guia de telèfons. També em pegaven cops plans a les orelles amb les mans mentre no paraven d’insultar-me. Durant l’interrogatori em van fer agafar amb la mà uns cables i em van dir que estaven connectats a una bateria de camió i que si no deia el que ells volien connectarien el camió".

Aquest és una part del relat que el periodista PERE MARTÍ fa al diari ARA d’avui de les tortures que va patir un dels detinguts en l’anomenada operació Garzón, que va consistir a detenir 45 independentistes entre el 29 de juny i el 14 de juliol del 1992, pocs dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics.

L’operació del jutge Garzón va aixecar una onada d’indignació ciutadana, no només per la percepció que era desproporcionada, sinó també pel tuf polític que amagava: frenar la reivindicació independentista durant els Jocs .

Però el que va aixecar més polèmica van ser les tortures que van rebre els detinguts a les dependències de la direcció general de la Guàrdia Civil a Madrid. Molts d’ells, quan van passar a l’Audiència Nacional a declarar davant de Garzón, van denunciar les tortures i fins i tot van mostrar al jutge les seqüeles físiques que tenien als braços, a l’esquena o a la panxa. El jutge no es va creure les denúncies i no va obrir cap investigació. L’aleshores director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, avalava la decisió del jutge: "No s’ha detectat cap lesió procedent de maltractaments. Els detinguts de Terra Lliure són terroristes, i no pas àngels de la caritat i, per tant, el fet que se’ls emmanilli és raonable perquè els hem trobat cloratita i armes". Tot això ho va dir abans de ser processat per corrupció i fugir a Laos.

Al judici, el fiscal va demanar l’indult, total o parcial, per a la majoria dels detinguts i només 18 dels 45 detinguts van ser condemnats a penes lleus. Però els processats no van desistir i van portar les seves denúncies al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que el 2 de novembre del 2004 els va donar la raó i va condemnar l’estat espanyol per tortures. El ressò social d’aquest cas va laminar la credibilitat de Garzón a Catalunya i ara que el jutge ha estat apartat de la carrera molts li han retret aquell episodi.

Exactament és el que vull retreure-li jo. Entre les moltes coses bones que, sens dubte ha fet, n’ha fet moltes de dolentes, que també s’haurien de posar a la balança. El que passa és que mentre va ser un jutge estrella tothom li reia les gràcies, ningú gosava aturar-lo, el govern l’usava en profit propi i ningú li retreia res (bé, algú sí). Però poc ressò se’n feia l’opinió pública dels retrets, encara que anava col.leccionant enemics pel camí. Són els que ara li han caigut al damunt, potser de forma injusta i per actuacions prou  discutibles.

Jo ja havia parlat tres vegades del jutge Garzón perquè es veia venir el que finalment ha passat. Podeu veure-ho a

-El 7 d’abril de 2010 : MEMORIA SELECTIVA DEL JUTGE GARZÓN.

– El 25 de gener de 2010: Jutge de vius i morts.

– El 17 de Febrer de 2010: Veure passar el cadàver del teu enemic.

Fins aquí hem arribat. Que ha estat injusta la condemna? Potser sí. Però un jutge de la talla d’ell havia de saber i calibrar millor fins on podia arribar i què podia fer. Als seus enemics només els ha calgut esperar l’ocasió propícia…

I una vegada més queda patent com n’és de galdosa la justícia espanyola, que sembla no tenir criteris o que els criteris són molt esbiaixats. Tant esbiaixats, que acaben fent perdre tota la confiança en la justícia que moltes vegades fa pagar justos per pecadors i que sabem que els poderosos se n’escapen prou bé.  I -el que és pitjor- sembla que ningú vol fer res per arreglar-la.

CARLES BONAVENTURA I CABANES, en un treball que va obtenir el PREMI BARNILS titulat “El llarg camí per eradicar la tortura” (http://www.proutortura.net/cami-eradicar-tortura.pdf) , ja ens explica que encara avui es donen massa episodis injustos que queden impunes i on tothom mira cap a una altra banda. “Els maltractaments i les pràctiques degradants contra els detinguts encara persisteixen en ple segle XXI, també en estats del Primer Món com l’espanyol, en els quals, almenys sobre el paper, regeix l’estat de dret. Malgrat els silencis oficials, la pràctica de la tortura no és exclusiva dels països subdesenvolupats i sotmesos a règims dictatorials brutals. En el Primer Món, i també a l’Estat espanyol, els governs de la majoria d’estats "democràtics" no han renunciat a uns mètodes que els permeten obtenir informació d’una manera ràpida i efectiva encara que sigui a costa de vulnerar els principis més fonamentals, la Declaració de Drets Humans i els mateixos textos legals de què es doten les democràcies occidentals per salvaguardar l’estat de dret. Les denominades per algú en el seu dia "clavegueres de l’Estat" en la majoria dels casos continuen vigents”.

I, per acabar, deixo tres entrevistes prou interessants perquè les llegiu quan tingueu una mica de temps:

 
1.-JOSEP POVEDA. Portaveu de l’Associació Memòria Contra la Tortura
"Per derogar la legislació antiterrorista tan sols cal voluntat política"
– Com és que un cop guanyat el cas al Tribunal d’Estrasburg van decidir continuar la lluita contra la tortura a l’Estat espanyol?
– "Abans que es dictés sentència, ja havíem iniciat els tràmits per constituir l’AMCT. L’associació és l’eina nascuda de la voluntat d’un grapat d’independentistes detinguts i torturats el 92 per dur a terme el compromís d’eradicar la tortura. La sentència favorable va ser una victòria de la qual podem treure i aportar una interessant experiència."
– Quins són els objectius de l’AMCT?
– "La finalitat de la nostra entitat és l’eradicació de la tortura. Per fer-ho hem previst treballar en diversos àmbits en suport a les víctimes tant jurídicament com psicològicament. La denúncia d’aquesta pràctica per contribuir a sensibilitzar l’opinió pública i mantenir la memòria col·lectiva són dos altres aspectes en què es basa la nostra tasca."
– A part de la proposició no de llei aprovada al Parlament i de la moció subscrita pel Congrés dels Diputats que més han fet fins ara?
– "Ens hem presentat com a acusació popular en els processos de Sergio López, detingut i torturat durant la Cimera Europea del 2002 celebrada a Barcelona, i de Jordi Vilaseca, del cas de Torà. Estem col·laborant en l’organització del I Encontre de Víctimes de Tortures, que es farà a l’octubre a Barcelona, organitzat per EXIL. I hem traduït al català el Protocol d’Istanbul, una eina de gran ajut per al col·lectiu professional mèdic sobre com actuar en un cas de maltractaments o tortures. A més, estem integrats en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, que és la plataforma que fa el seguiment de la ratificació del Protocol Facultatiu contra la tortura, que l’Estat espanyol ha signat."
– Es deixarà de torturar algun dia a l’Estat espanyol?
– "Desgraciadament, la resposta no la tinc. El que sí que està a les nostres mans és el compromís per denunciar-la. De fet, si som capaços de fer que la tortura surti del silenci que la manté impune haurem recorregut bona part del camí."
– Per què en aquest Estat la majoria de víctimes de tortura són bascos i catalans?
– "Que la tortura és usada pels cossos policials contra tota dissidència política i social és obvi. A l’Estat espanyol això ha continuat invariablement després de la mort del dictador. El 2004 s’han recopilat quasi un miler de denúncies per maltractaments i tortures."
– Veu possible modificar la legislació antiterrorista espanyola?
– "Modificar-la no du enlloc. Cal derogar-la. Per fer-ho tan sols cal voluntat política."
– Com pot ser que hi hagi tantes denúncies per tortures en un estat com l’espanyol que signa gairebé tots els tractats internacionals en aquesta matèria?
– "La corrupció i el manteniment d’unes estructures gairebé intactes del passat règim franquista en la judicatura i cossos policials espanyols fan que funcioni quasi a la perfecció la maquinària que fa possible que s’aixequi entorn de la tortura un mur pràcticament insalvable de silenci i una quasi total impunitat."

2.-MARCEL DALMAU. Artista visual detingut i torturat l’any 1992
"La tortura afecta l’ànima, la destrossa"
– Per què es tortura en els estats pretesament democràtics?
– "Perquè la democràcia, en el millor dels casos, és només un horitzó a perseguir i perseverar. En realitat, vivim en societats plutocràtiques (mana el diner) i el nom no fa la cosa. Precisament, en nom de molts noms sacralitzats, déu, pàtria, llibertat, igualtat, etc., s’han comès i justificat tota mena d’atrocitats. Cal estar sempre alerta en la defensa dels
drets humans i molt especialment quan els estats creen espais opacs a la ciutadania."
– Per què els mitjans de comunicació són tan reticents a parlar obertament dels casos de tortura quan tenen lloc al propi país?
– "Perquè són més la veu de l’amo que la veu de la ciutadania a qui diuen servir. Per exemple, referent al nostre cas, l’any 92 van destituir de manera fulminant un periodista
de TV3 i tot l’equip que feia el programa radiofònic L’orquestra de Catalunya Ràdio."
– La gent del carrer veu la problemàtica de la tortura com una cosa aliena?
– "No només passa amb la tortura… La gent no vol “complicar-se la vida” i es construeix un mur d’ignorància interessada per tal que la consciència no els intranquil·litzi."
– A l’Estat espanyol hi ha prou garanties judicials per als detinguts?
– "No. Si algú en té cap dubte –sempre hi ha algun marcià–, només cal que llegeixi les recomanacions i els informes d’organismes internacionals creats pels mateixos estats per vetllar per aquestes qüestions."
– I pel que fa als polítics, quina valoració en fa en relació amb aquesta matèria?
– "Els polítics –hi ha alguna excepció– en són els responsables més conscients. Són els que creen els espais opacs abans esmentats, són els que fabriquen els veritables instruments de tortura: les lleis especials i els cossos per a la repressió. Però no en sortiran indemnes: que recordin la revisió recent de França amb Algèria. La història no perdona."
– Què es pot fer per lluitar contra els torturadors?
– "Molt fàcil: no alimentar-los ideològicament, no indultar-los, no condecorar-los. I, òbviament, perseguir-los jurídicament. Just el contrari del que es fa a l’Estat espanyol. Aquí persegueixen qui denuncia tortures. És un escàndol descomunal veure com es passegen pels mitjans de comunicació i són aplaudits personatges com Felipe González, que justifiquen grups criminals com els GAL, que van torturar persones fins a la mort."
– Com pot afectar la tortura la vida d’una persona?
– "La tortura afecta l’ànima, la destrossa. Si la persona torturada sobreviu, potser pot tornar a aixecar el cap, fins i tot amb més força, però alguna cosa es trenca definitivament. Ser objecte de la més extrema crueltat no crec que es pugui oblidar mai. No en va, tothom que és brutalment torturat implora una mort ràpida. Vaig passar dos anys i un dia a la presó (en quatre presons) i no m’ha traumatitzat. En canvi, aquell grapat de dies, aquelles hores, hores infinites i difícilment descriptibles, em re visiten encara diàriament, i ja fa tretze anys."

3.-SEBASTIÀ SALELLAS. Advocat del col·lectiu de demandants del 92
"L’Estat deixa al calaix el deure de garantir la dignitat del detingut"
– Què ha de fer un ciutadà que ha estat torturat en una detenció?
– "Ha de ser visitat immediatament per un metge, que li ha de fer una revisió a fons per determinar les lesions físiques (amb radiografies, TAC…). És millor que sigui un metge de medicina interna. Cal fer fotografies dels hematomes, erosions… També ha de valorar amb un advocat de confiança quan ha de presentar la denúncia al jutjat. Caldrà
també una diagnosi del psicòleg clínic per determinar l’abast del xoc posttraumàtic de les tortures. Si està pres, ha de fer-hi intervenir la família perquè presenti la denúncia i faci valorar el cas per metges dels serveis penitenciaris i, si cal, per metges externs."
– De tota manera, la majoria de denúncies per tortures s’acaben arxivant, no?
– "El problema és de prova dels fets de la tortura i també dels autors o torturadors. Els metges forenses i de la policia que visiten els detinguts, especialment en el marc de les lleis antiterroristes, no tenen definit un protocol que concreti la normo praxi mèdica en aquests casos, i els reconeixements mèdics que es fan no preveuen el vessant psicològic, ni la tortura blanca (que no deixa rastre). Aparentment, és fàcil deduir que la bossa al cap, els taps a les orelles i les benes als ulls són tortures, però fan impossible la identificació de l’autor. A més, els jutges no tenen en compte la situació policial prèvia a la declaració. D’aquí, que cadascú tregui les conclusions de per què s’arxiven les denúncies."
– La legislació de l’Estat espanyol protegeix més els torturadors que els torturats?
– "L’Estat espanyol, i qualsevol estat, deixa al calaix el seu deure de garantir la dignitat de la persona detinguda. Des d’aquesta perspectiva, el detingut perd la condició de persona
i és tractat com una bèstia enemiga. Això, que per al ciutadà del carrer és increïble, quan estem en el marc de l’anomenat terrorisme es converteix en una cobertura del torturador i en una des protecció del torturat, que no té cap eina legal de defensa."
– El va sorprendre la resolució del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg?
– "No esperava una resolució tan clara sobre les tortures dels fets del 92, que esquitxa el senyor Garzón i tot el sistema de garanties als detinguts a l’Estat. Llàstima que la premsa, els col·legis d’advocats i les facultats de dret no hagin fet cas d’aquesta sentència."
– El rerefons de la pràctica de la tortura a l’Estat Espanyol és polític?
– "S’ha demostrat en el cas Laza-Zabala i en el nostre el rerefons polític d’un Estat obsessionat a amagar com sigui la realitat nacional d’un poble. La garzonada del 92 neix per trencar la dinàmica independentista de Catalunya davant el món durant els Jocs."
– Quin sentit té l’existència de l’Audiència Nacional?
– "Ara, amb les preteses reformes del model d’Estat, ha de desaparèixer. És la perversió de la justícia per culpa de les pressions a què està sotmesa políticament."
– Il·legalitzacions de partits, legislació antiterrorista… és prou independent la justícia espanyola del poder polític?
– "No."

4 respostes

4 respostes a “2 de Novembre de 2004: finalment, algú fa justícia”

  1. Joanoten 13 febr. 2012 en 16:18 1

    Molt ben escrit, Jaume. Has escrit l’article que ens faltava perquè cap diari ho havia fet i el públic té poquíssima memòria. Jo he vist els esdeveniments actuals com una baralla interna, com un ajustament de comptes entre ells. Només que, afortunadament la premsa internacional ha començat a parlar dels crims del feixisme i de la famosa transició, que ja era hora. Un jutge processat penalment per la seva actuació? No s’havia vist mai. Al NYT han publicat en pocs dies dos editorials i un article de fons. El nom i prestigi de l’estat estan per terra.

  2. Jaume Pubillen 13 febr. 2012 en 21:14 2

    La transició espanyola, Joanot, ha estat una mentida i una vergonya. Potser al principi s’havia de ser una mica caut, però en transcórrer els anys s’havia d’haver avançat molt més i no s’ha fet. I no s’ha fet gens en alguns terrenys com en el cas de la justícia.
    Una abraçada catalana

  3. Paipalen 11 març 2012 en 4:24 3

    escrigue9:Sal, estic d’acord amb tu, tendenemvit, en quan al tema de la integracif3. Et dire9 que la meva dona, colombiana, quan va venir a Catalunya, nome9s amb la intencif3 de fer un me0ster i un doctorat i tornar (que si fos per ella viuredem a Colf2mbia) el primer que va fer e9s posar-se a estudiar catale0 perque8 va entendre que si vas a un paeds estranger has de parlar la llengua d’aquest.Ara que viu i treballa a Catalunya, i e9s per tant catalano-colombiana, i, a causa de la legislacif3 vigent, espanyola vulgui o no, e9s, a me9s de professora universite0ria, agent d’integracif3, li diu als seus alumnes immigrants que una de les obligacions que tenen, ni que sigui a nivell e9tico-moral e9s aprendre i utilitzar el catale0 i adaptar-se als costums d’aqued; no en va una de les frases me9s ce8lebres a Colf2mbia e9s: Alla donde fueres, hivcieres lo que vieres Pel tema d’EEUU, et dire9 que tinc famedlia a La Florida i New Jersey (als tres estats), New York, a part tambe9 tinc famedlia a Londres, Madrid, Andalusia, Andorra, Vale8ncia, etce8tera, la qual cosa em fa ser poc nacionalista (a part del rebuig que em provoca a mi els nacionalismes i cada vegada a me9s gent per culpa dels nacionalistes fane0tics, malgrat que sed molt independentista (una cosa no treu l’altra) perf2 la meva ment i la meva cultura s’ha enriquit molt, no en va el paeds que va tenir una de les millors democre0cies en el seu moment va ser EEUU, un paeds d’immigrants totalment en el seu principi, i alguns indis que eren els aute8ntics nord-americans, l’obertura de les comunitats, a causa de la integracif3 de diferents cultures, enriqueix enormement la comunitat, la seva psicologia colb7lectiva i la seva cultura.Doncs be9, el tema de New Jersey (tres estats) l’he viscut molt de prop, hi ha comunitats enormes dins les ciutats de New Jersey (tres estats) de persones que no saben parlar en angle8s i que molts pre0cticament ni l’entenen. Ho he viscut, ho he vist, hi he parlat. Doncs, aixed, supermercats, malls i botigues de tot tipus, en Bergenline, per exemple, i en les zones dels Malls tenen dependents que parlen castelle0, angle8s i d’altres idiomes tambe9, recordem que e9s una societat oberta. Conec caps de venda espanyols o llatinoamericans de supermercats, persones de la meva famedlia han treballat en malls (magatzems de roba generalment) abans de tenir el seu propi negoci. He parlat amb rossos nord-americans que parlaven espanyol amb mi i els he preguntat per que8 ho parlaven, resposta: per treballar aqued e9s necessari perque8 la majoria dels nostres clients sf3n castellanoparlants. No parlo d’oefda, e9s per famedlia i per treball de camps. Tot in situ i amb persones implicades. A Andorra e9s el mateix perque8 el negoci e9s el negoci, alle0 preferentment france8s i castelle0.Per la resta, dir-te que els llatinoamericans sf3n tan respectables com els alemanys i que, gre0cies a ells, hi ha alemanys, molts, que estudien espanyol per poder viure despre9s a llatinoame8rica, que dit sigui de pas, e9s collonuda i, malgrat problemes derivats de l’espoli dels diferents imperis al llarg de la histf2ria s’hi viu de conya. Hi ha alemanys com el gran idef2leg i investigador Dieterich que treballen i hi viuen des de fa molts anys a Me8xic, ell en concret treballa a la UNAM, un lloc de grans investigadors internacionals, alguns dels quals tambe9 sf3n, tendenemvit, mexicans i d’entre aquests grans investigadors mexicans, precisament tambe9 en tinc d’amics. Qui viatja molt i te9 ja arrels en moltes pe0tries del mf3n e9s poc amant del concepte pe0tria en si mateix, ara be9, vull el meu paeds lliure com la resta de gent te9 el seu lliure perque8 la relacif3 sigui de tu a tu, perf2 el fet que jo sigui lliure no depe8n exclusivament del fet que el meu paeds (que no pe0tria) sigui lliure, sinf3 que aconseguim tambe9 un sistema social i poledtic just perque8 el meu paeds pot ser lliure i jo continuar sent un esclau de la classe dominant. El fet que el teu paeds sigui me9s ric no vol dir que tu tambe9 siguis me9s rics, perque8 aixf2 passi s’han de canviar pre8viament moltes coses i aixf2 a vegades passa per un canvi d’estructures internacionals, perque8 estem en una e8poca globalitzada i globalitzadora i malgrat que t’independitzis d’Espanya no ho fare0s d’Estats Units, d’Europa ni dels mercats internacionals perf2 tampoc dels teus governants que, malgrat tot, no deixen de ser uns dictadors tambe9 en major o menor mesura

  4. Orhanen 13 març 2012 en 5:07 4

    vallfosca escrigue9:Doncs per a mi tot es podenvelusa segons el guif3 preestablert.A Brussel•les varem ser “la societat” civil els que varem “marcar el pas”, i l’establishment va haver de xupar roda, tambe9 a Arenys de Munt, perf2 a partir d’aquell moment han estat l’establishment els que marquen el pas i nosaltres els que xupem roda. La mateixa formulacif3 que diu: “Si la idea d’Espanya que ara preval es consolida ”, preveu com alternativa un gir en la idea d’Espanya que ara preval, perf2 el llistf3 d’aquest gir ningfa sap on s’ha de situar, un pacte fiscal?, si aixf2 vol dir un reconeixement impledcit de “Catalunya” com a subjecte de Dret diferenciat haurem avane7at, cosa gens provable, si no e9s aixed haurem perdut el temps i alguna cosa me9s potser. La qfcestif3 continua sent la mateixa, “las normas del juego democre1tico”, si volem ser lliures haurem de enfrontar responsabilitats penals. Ja ens han dit expledcitament en varies ocasions que si volem canviar la Constitucif3n hi ha un camed “legal” per a fer-ho. Ara per ara, l’fanica “pressif3” que s’espera per part de CiU e9s la “no col•laboracif3” amb el govern espanyol, aixf2 vol dir que els espanyols continuaran tenint la paella pel me0nec, graduant a plaer el nivell d’inversions suficient a Catalunya com per que8 res s’acabi de trencar i suficient com per anar-nos escanyant. Als gossos “difedcils” se’ls col•loca un collar de punxes que en “regula” el comportament. Sincerament crec que CiU es fotre0 una clatellada estentf2ria per a la senzilla raf3 que els espanyols no es deixaran perdre mai de la vida allf2 que “e9s seu”, si no e9s per a la fore7a, aixf2 e9s amb confrontacif3. L’estrate8gia CiU e9s “espoliem un xic menys i aixed tots sortirem en be9 d’aquest embolic”, i ens diran “aixf2 e9s molt millor, perque8 si lliurem la batalla i la perdem estare0 tot perdut”. Ens la podran colar?.

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*