24 jul. 2011

Entre silencis

Publicat en 9:39 sota Poesia

En silenci -i amb silencis- parlen les nostres mirades

perquè saben dir millor el que els llavis voldrien dir.

Entre silencis i mirades passen aquelles hores curtes

-massa curtes al meu gust- però plenes de sentiments.

Les paraules són les justes i les necessàries

per tal que no semblin invasores

d’un territori sagrat, on el silenci és amo i senyor

perquè és qui millor expressa els sentiments.

Quan el meu cor trist s’arrastra pel terra polsós

entre cards, pedres i espines

els meu ulls busquen adelerats alguna cosa esperançadora.

I troben aquell sol que surt temorós i tímid entre boires

mentre va transformant silenciosament i lenta les coses,

mentre va canviant la freda realitat i ja sembla tot menys trist.

I mentre me’n vaig amb el cor encongit penso

que no podré dir mai que he oblidat un amor;

diré, només, que he aconseguit parlar-ne sense plorar

perquè un amor és inoblidable per sempre més.

Una resposta fins a ara

Una resposta a “Entre silencis”

  1. Josep Mariaen 26 jul. 2011 en 16:27 1

    Jaume, quanta veritat dita amb tanta senzilla bellesa.
    M’agradat molt.
    Una abraçada des de l’Argentina.

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*