04 febr. 2009

Adéu, Andrés.

Publicat en 19:59 sota Acudam,DISCAPACITAT

Avui hem enterrat l’Andrés. Feia 30 anys que estava a la Casa Familiar Santa Anna del Castell del Remei a cura dels Germans franciscans de Creu Blanca. El van portar de la seva Almeria natal cap a Sevilla i, des d’allà cap al Castell del Remei quan van obrir la llar d’acollida de minusvàlids psíquics i físics profunds.

Aquesta casa era casa seva. Una casa que hauria de visitar tothom. Una visita a aquesta casa d’acollida impacta i et fa pensar. Hauria de ser una visita obligatòria per a tothom. Potser ens adonaríem la sort que tenim la majoria… Veuríem que ens ha tocat la loteria sense haver-hi jugat.

Els Germans, cuidadors i amics que durant aquesta colla d’anys l’hem tractat el trobarem a faltar.

Amb la seva cadira de rodes elèctrica (al darrere hi havia posat una inscripció que deia “Esta silla és un 4 X 4”) anava i venia per tot arreu.  Era un autèntic tot terreny. Ja s’havia convertit en tota una institució. Cada dia venia al taller a Mollerussa, amb un grup de companys del Castell.

Deia que el trobarem a faltar perquè ja no li podrem fer més bromes amb el Madrid (era un madridista de soca-rel) i ell tampoc ens ens podrà fer als barcelonistes. Era la cançó de mai acabar, segons hagués guanyat un o altre equip…

Ja no podrà anar a fer més “carajillos” al bar. Ja no podrà agafar més aquells “cabreos” monumentals; ja no podrà mirar més amb aquell somriure sorneguer, que hom no sabia si es fotia de tothom o què volia dir…

Tindríem mil anècdotes per explicar. Mil històries. Mil vivències…

Des d’aquí vull fer un homenatge als Germans Franciscans que l’han ajudat a viure millor durant tants anys. Però, sobretot, que l’han ajudat a morir. Ells han estat al seu costat sempre. També hi han estat al moment de la seva mort.

Adéu, Andrés.

Etiquetes de Technorati: ,,,

5 respostes

5 respostes a “Adéu, Andrés.”

  1. Carlitosen 05 febr. 2009 en 19:37 1

    Adéu Andrés….
    Una abraçada Jaume… gràcies

  2. Annaen 05 febr. 2009 en 22:49 2

    Tal com molt bé dius, Jaume, tots els que hem tingut la sort de conèixer l’Andrés tenim moltes vivències per explicar i compartir… Jo, particularment, em quedo amb els somriures que m’arrancava fruit de les seves bromes i comentaris.
    Adéu Andrés, sempre ens quedarà una part de tu en els nostres records.
    Anna

  3. Teresaen 11 febr. 2009 en 9:47 3

    Jaume, m’agradat molt el teu escrit. És una bona manera d’ajudar a superar el dol per la pèrdua d’una persona molt estimada, crec que tant els companys d’ACUDAM com els de La Llar Sta. Anna varem ser la seva família i els seus amics.

  4. Ramonen 04 set. 2010 en 9:50 4

    Gràcies per aquests records, Jaume.
    Has sabut fer-me reviure la presència de l’Andrés.

    Felicitats pel teu bloc!

  5. Jaume Pubillen 05 set. 2010 en 8:29 5

    Hola Ramon: El vas conèixer l’ Andrés? Era tot un personatge… Gràcies per llegir el blog. Una abraçada

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*