¿Cap on evolucionaran les empreses els propers anys? ¿Anem cap a la hiperespecialització o cap als perfils de treballadors multi disciplina?¿Quins valors hauran de conrear els nostres fills per conviure humana i professionalment en un món que canvia tan ràpidament?
En plena crisi del model de creixement econòmic, arriba l’hora de pensar que també de les idees, i no només de l’especulació, en surten grans iniciatives que poden convertir-se en negoci.
Amb aquest esperit es van reunir del 10 al 12 de juliol a Barcelona prop de 300 persones de tots els sectors i àrees d’activitat, amb ganes de descobrir què veurem la pròxima dècada en l’àmbit de la tecnologia, la ciència, l’empresa o el sector no lucratiu. Organitzat per Infonomia, l’Ifest08 es va convertir per quart any consecutiu en la festa de les idees i de la gent més inquieta.
El filòsof japonès i creador del banc de coneixement Sophia Bank, Hiroshi Tasaka, va explicar com la filosofia dialèctica ens ajuda a conèixer i entendre els canvis sobtats. Tasaka creu que els propers anys reviurem molts exemples de l’economia que es mou gràcies al voluntarisme i la motivació personal, més que a la necessitat de fer negoci, atribuint un gran valor a l’enriquiment de la ment més que al d’enriquir la butxaca.
Molts dels ponents van coincidir en la idea de què la innovació, sigui en el sector que sigui, ha de tenir el seu origen en un ventall molt ampli de fonts i, especialment, en aquells que són els consumidors finals d’un servei o un producte.
En aquest sentit, els representants de l’Escola de negocis Rotman School, de Toronto, van explicar com han donat la volta a la formació tradicional sobre la gestió d’empreses, introduint el model de l’”integrative thinking”, basat en aplicar solucions creatives i a mida per cada tipus de conflicte o canvi d’estratègia que viu l’empresa.
Hervé Lebret, Professor de l’Ecole Polytechnique Fédérale de Lausana, i autor del llibre “Start up: What we may still learn from Silicon Valley”, es preguntava per què a Europa no hi ha un Google o un Apple, i apuntava entre altres respostes que la mitjana d’edat dels emprenedors Californians de més èxit tenien al voltant de 20 anys quan van iniciar la seva empresa, i per tant, temps per arriscar-se, equivocar-se i corregir els errors, mentre a Europa els emprenedors s’acosten més a la trentena, i això fa que no siguin tan arriscats, i prenguin decisions molt més lentes i madurades. Lebret comparava una empresa amb un nadó, i deia que la gran majoria de nens primerencs sobreviuen perfectament tot i tenir uns pares sense cap experiència prèvia.
També varem poder escoltar el Professor de Design London i assessor del 22@, Nick Leon, partidari de què la ciutat aposti fort pel seu capital humà com a actiu, tot i que- diu- no n’hi ha prou d’atraure talent, cal implicar-los realment en el desenvolupament de la ciutat i estimular els seus vincles.
El també britànic Matt Kingdon, que es presenta com a “Chairman and Chief Enthusiast de What if!”, una consultora d’innovació amb seu a Londres, hi ha tres factors clau per què una empresa tingui energia innovadora: l’actitud (creure en el que fem), el comportament (escoltar, actuar amb rapidesa i convertir les idees en realitat), i l’organització (explicar històries d’innovació que serveixin d’inspiració, que engresquin al personal). Per innovar –deia Matt Kingdon- cal actuar amb geni, arriscar-se, i ser fins i tot “perillós”.
Tom Kelley, el director general d’IDEO i autor del llibre “Ten faces of innovation”, feia un símil amb la indústria cinematogràfica i deia que durant els propers anys les empreses que voldran diferenciar-se realment són les que aniran a buscar “a l’altra punta de món o allà on calgui” aquelles persones que compleixen millor el perfil per a cada projecte, tal com els directors de cinema van a buscar l’actor que millor pot fer un paper determinat, encara que visqui a molts quilòmetres de distancia.
L’antropòloga coreana Younghee Jung va explicar com utilitza els seus coneixements per esbrinar com utilitza la gent arreu del món els diferents usos de la telefonia mòbil, i a partir d’aquí crear els nous aparells i serveis de Nokia.
Es van poder veure alguns exemples d’innovació radical, com ara Sketchfurniture, una empresa sueca que fa disseny de productes directament en 3 dimensions (veure vídeo a You Tube); la canadenca Joanna Berzowska va presentar els seus projectes de teixits intel•ligents, amb elements de la roba que es mouen davant d’un estímul o escalfen una determinada part del cos. Berzowska va dir que els propers anys la innovació radical que veurem en el sector tèxtil estarà relacionada amb la generació d’energia per part del nostre cos, i que la revolució no vindrà gràcies a l’útilització d’aquests teixits en l’àmbit militar o esportiu, sinó en l’àmbit de lleure i de les relacions socials. La directora de XS Labs research va presentar un prototip de vestits que van canviant de color a mida que la persona que els porta és tocada físicament per altres persones. Per la seva banda, l’expert en usabilitat de Microsoft Live Labs, el barceloní Alfred Astort, va presentar una nova Photosynth, una aplicació que pot fer canviar la manera en què gestionem i visualitzem milers d’imatges emmagatzemades en un ordinador. Clara Boj, de Lalalab, va explicar el seu projecte de convertir un parc infantil en un sistema de joc que combina l’activitat dels nens en els gronxadors tradicionals amb un videojoc que els va indicant les missions a complir; i Michael Pritchard, inventor i fundador de Lifesaver systems va animar als assistents a “envoltar-se d’experts, per què són els que et segueixen acompanyant en els temps difícils”. Pritchard ha inventat un senzill sistema incorporat a una ampolla de plàstic que permet potabilitzar l’aigua en qüestió de segons i salvar moltes vides en casos de catàstrofes naturals i emergències humanitàries.
I fins i tot varem poder escoltar Kevin Warwick, el primer ciborg. Professor de Cibernètica a la University of Reading d’Anglaterra, Warwick s’ha fet diversos implants experimentals en el seu braç i al de la seva dona per connectar els dos cervells a través d’impulsos elèctrics. El Professor de Reading explicava com a través de la tecnologia “millorarem les capacitats humanes tal com les coneixem ara mateix”.
Un dels contrapunts al debat sobre innovació el va posar l’historiador britànic Peter Watson, segons el qual, a excepció d’Internet, la gran innovació en conceptes es va produir durant la primera meitat del segle XX, i ara, per molt vertiginós que ens sembli el ritme en què avança la tecnologia, estem en un període de pura consolidació, però molt lluny dels grans moments creatius de la humanitat. Watson va provocar als assistents dient que Copèrnic ens va demostrar que, contràriament al que pensem, les revolucions també poden originar-se en una ment tímida i conservadora. Peter Watson és l’autor del llibre “Ideas: Historia intelectual de la Humanidad”, publicat per Editorial Crítica.
Tal com va concloure el President i fundador d’Infonomia, en temps de crisi, cal deixar fluctuar la ingenuïtat i la imaginació, i creure més que mai en el poder de les idees i de la voluntat de fer-les realitat.
Trobareu més informació sobre l’Ifest i totes les intervencions en vídeo a: www.infonomia.com/ifest08
