Un pratenc

Quan parlem de beques no ens recordem que el finançament públic dels estudis universitaris és del 80%.
Si els no becats poden passar de curs amb una nota de 5 no és just que els becats (per no tenir prou recursos) tinguin que obtenir una nota de 6,5.
El problema de que es formin més universitaris que els que demana l’economia, es tenen de resoldre per altres camins.

He trobat la següent informació a FERROPEDIA molt interessant, per conèixer la rendibilitat dels següents trams de l’AVE.

Tokio-Osaka              235000 passatgers per km.

París-Lyon                   59000    ”                      ”

Colònia-Frankfurt     51000   ”                       ”

Barcelona-Madrid       9000   ”                       ”

No fan falta comentaris

Com es possible que en aquest viatge de Barcelona a Tortosa, el tren parés a l’estació de Monroig perquè passés l’Euromed, ja que hi ha un tram d’uns 30 km de via única. En quin segle vivim? Qui determina les prioritats de les inversions?
Amb aquesta visió dels governs d’Espanya no ens té  d’estranyar haver arribat els  5 milions de parats!

Comprovant les enquestes veiem que la valoració dels líders de tots els partits és molt baixa. Cap arriba al notable.
El sistema electoral no permet el.legir a les persones, sinó a unes llistes tancades on l’ordre és escollit per l’aparell del partit.
Les llistes tindrien que ser obertes, però amb la condició que les circumscripcions electorals fossin petites. Que tothom tingués un diputat al que acudir per presentar les seves demandes i per tant poder conèixer el resultat de les seves accions al parlament

Davant d’aquesta crisi tenim de prendre una actitud positiva i transformar el problema en una oportunitat. Segons Steiner: La queixa encara quan estigui molt justificada, fomenta un vici social molt perillós, desresponsabilitza a la víctima.
Si tots no hi posem l’esforç de prendre accions en el sentit adequat tardarem molt en sortir-ne. Podem formar-nos millor per estar més preparats quan sorti alguna oportunitat, fer treball social, col·laborar en moviments que fagin propostes per canviar les lleis electorals per transformar la partitocràcia en democràcia, etc.

Sense poder devaluar la moneda solament podem créixer exportant la nostra producció a preus competitius.
Això vol dir millorant els costos. Els podem millorar augmentant la productivitat, reduint els costos de la ma d’obra o reduint impostos a la producció.
Com que l’administracio te de rebaixar el dèficit, si rebaixa els impostos a la producció els tindrà que augmentar en altres sectors.
Per millorar la productivitat es necessita temps. Formar a la gent, estudiar processos, invertir en nova maquinària,etc.
Així sembla que la solució que prendrà el Govern serà la de rebaixar-nos el nivell de vida.
Ens tindrem de mentalitzar a patir moltes restriccions a la nostra vida, i esperem que els governs fixin unes prioritats que preservin en lo possible l’estatus del benestar

El trànsit de contenidors està augmentant més  a través del Pacific cap a Europa que  através de l’Atlàntic. Actualment Europa reb 20 milions  de TEUS  (contenidor estandard) a través del Pàcific, passant la majoria pel canal de Suez, i 4,4 milions a través de l’Atlàntic.

El 72 %  de vaixells donen la volta a la península ibèrica, per descarregar als port del nord. Els ports del Mediterrani no tenen les infraestructures necessàries per poder competir-hi. En el cas d’Espanya fins que no es desenvolupi el Corredor del Mediterrani amb vies d’ampla europeu i s’inverteixi en les zones portuaries, no serem competitius.

Les inversions en ferrocarrils i ports depenen del govern central, que sembla no estan gaire motivats en aquest afer.

No és logic que l’estat central tingui diners per licitar obres per anar en Ave de Madrid a Extremadura i Madrid Astúries per 7820 milions d’euros i no pugui pagar els 1450 milions del finançament prevís per millorar la competitivitat i limiti la contractació de mestres segons el previst.

A més no inverteixi en rodalies, amb accidents dels trens per falta de manteniment. De 4000 milions que consta en el pla d’inversions de Foment només n’ha gastat 306 dels 4000 milions previstos fins 2015.

No tenen vergonya, ja que encara demanen augmentar les retallades previstes.

La visió de Catalunya des de Cantabria, on estic passant uns dies, es molt negativa.
La seva informació, de molts en que he parlat, es la de la cadena de TV Intereconomia.
Veig molt difícil que tinguem un futur comú, si la informació que reben no canvia.