Archive for the ‘Llibres publicats’ Category

“L’Aviació i El Prat de Llobregat 1936-1959″

Dijous, març 18th, 2010

portada-laviacio-i-el-prat.jpg

L’aviació ha estat i és una activitat molt important a la nostra població. Entre 1936 i 1959 l’aviació ha estat molt lligada per la influència militar geoestratègica.

Una primera etapa comprèn els anys de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en què l’aeroport militar del Prat, va tenir un protagonisme important per vèncer als revoltats i menor en el resultat de la guerra. El Prat va rebre bombardejos amb el resultat de 9 morts.

La segona etapa, que batejarem com Falangista (1939-1942), en què sota la influència del ministre d’exteriors Serrano Suñer, el règim era clarament germanòfil. Durant aquest temps l’aeroport del Prat restà amb molt poca activitat.

La tercera contempla l’etapa Neutralista (1942-1944), en què ja es començava a veure que la guerra estava decantant-se a favor dels aliats. S’intenta crear un nou aeroport anomenat Aeropuerto Nacional.

La quarta, que anomenem com Anticomunista  (1944 fins 1959), en què la influència nord-americana és bàsica pel creixement de l’aviació a Espanya i al Prat. Comença la construcció d’un aeroport transoceànic amb tres dobles pistes amb capacitat per aterrar avions tipus Fortaleses Volants i 40 operacions per hora. Tot fa pensar en l’inici de construcció d’una base aèria americana.

Dijous 25 de març, a l’Hotel d’Entitas, carrer Centre, El Prat de Llobregat

“L’Aviació i El Prat de Llobregat 1936-1959”

Dijous, març 18th, 2010

portada-laviacio-i-el-prat.jpg

L’aviació ha estat i és una activitat molt important a la nostra població. Entre 1936 i 1959 l’aviació ha estat molt lligada per la influència militar geoestratègica.

Una primera etapa comprèn els anys de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en què l’aeroport militar del Prat, va tenir un protagonisme important per vèncer als revoltats i menor en el resultat de la guerra. El Prat va rebre bombardejos amb el resultat de 9 morts.

La segona etapa, que batejarem com Falangista (1939-1942), en què sota la influència del ministre d’exteriors Serrano Suñer, el règim era clarament germanòfil. Durant aquest temps l’aeroport del Prat restà amb molt poca activitat.

La tercera contempla l’etapa Neutralista (1942-1944), en què ja es començava a veure que la guerra estava decantant-se a favor dels aliats. S’intenta crear un nou aeroport anomenat Aeropuerto Nacional.

La quarta, que anomenem com Anticomunista  (1944 fins 1959), en què la influència nord-americana és bàsica pel creixement de l’aviació a Espanya i al Prat. Comença la construcció d’un aeroport transoceànic amb tres dobles pistes amb capacitat per aterrar avions tipus Fortaleses Volants i 40 operacions per hora. Tot fa pensar en l’inici de construcció d’una base aèria americana.

Dijous 25 de març, a l’Hotel d’Entitas, carrer Centre, El Prat de Llobregat

L’Escola d’Aprenents de La Seda de Barcelona. 1949-1971.

Dijous, desembre 17th, 2009

portada-llibre-blog.jpg

Degut a les serioses dificultats per cobrir els llocs de treball de persones tècnicament qualificades, “La Seda de Barcelona” va  decidir  formar ella mateixa els seus tècnics, creant-ne a tal fi escoles  d’aprenents pròpia.

L’Escola es va inaugurar el novembre de 1949, ara fa 60 anys, i per ella hi van passar uns 200 alumnes . Els estudis realitzats en l’àmbit de l’Oficialia Industrial que s’hi impartien van permetre la formació d’excel·lents operaris i tècnics de diverses especialitats (mecànics, electricistes, calderers, etc.), tant des del punt de vista professional, com des del cultural i humà.

Una bona part dels alumnes de l’Escola van prosseguir estudis de Mestria Industrial i Enginyeria Tècnica Industrial, cosa que va facilitar la seva posterior promoció a càrrecs directius, a dintre i a fora de l’empresa.

Aquest llibre,  pretén donar una visió global d’allò que va significar aquesta modèlica Escola professional en una època molt dura, plena de mancances i dificultats de tota mena per a tothom, però molt especialment per als joves d’aquelles generacions de postguerres, obligats a fer grans sacrificis, i, malgrat això, molts d’ells  estudiant, treballant i fent esport alhora, amb una gran voluntat i una bona dosi d’esperança en un futur força incert.

A tots els qui van participar d’una manera o altra en aquest projecte històric, serveixi aquesta  modesta obra, feta amb molta il·lusió i una certa nostàlgia, com un homenatge a tota una època.

L’Escola d’Aprenents de La Seda de Barcelona. 1949-1971.

Dijous, desembre 17th, 2009

portada-llibre-blog.jpg

Degut a les serioses dificultats per cobrir els llocs de treball de persones tècnicament qualificades, “La Seda de Barcelona” va  decidir  formar ella mateixa els seus tècnics, creant-ne a tal fi escoles  d’aprenents pròpia.

L’Escola es va inaugurar el novembre de 1949, ara fa 60 anys, i per ella hi van passar uns 200 alumnes . Els estudis realitzats en l’àmbit de l’Oficialia Industrial que s’hi impartien van permetre la formació d’excel·lents operaris i tècnics de diverses especialitats (mecànics, electricistes, calderers, etc.), tant des del punt de vista professional, com des del cultural i humà.

Una bona part dels alumnes de l’Escola van prosseguir estudis de Mestria Industrial i Enginyeria Tècnica Industrial, cosa que va facilitar la seva posterior promoció a càrrecs directius, a dintre i a fora de l’empresa.

Aquest llibre,  pretén donar una visió global d’allò que va significar aquesta modèlica Escola professional en una època molt dura, plena de mancances i dificultats de tota mena per a tothom, però molt especialment per als joves d’aquelles generacions de postguerres, obligats a fer grans sacrificis, i, malgrat això, molts d’ells  estudiant, treballant i fent esport alhora, amb una gran voluntat i una bona dosi d’esperança en un futur força incert.

A tots els qui van participar d’una manera o altra en aquest projecte històric, serveixi aquesta  modesta obra, feta amb molta il·lusió i una certa nostàlgia, com un homenatge a tota una època.

LES BARQUES DE PASSATGE DEL RIU LLOBREGAT AL PRAT I LA SEVA EXPLOTACIÓ 1327-1873

Dimecres, novembre 12th, 2008

portada.jpgEl servei que donava la barca del Prat era imprescindible pels seus habitants, primer, durant els segles XIII, XIV i XV en què existia l’illa de Banyols, per evitar l’aïllament, després per poder comerciar amb Barcelona, de la que depenia totalment.
En ser El Prat un cul de sac, el trànsit era purament local i per tant la construcció de la barca era difícil de fi nançar pels seus usuaris.
En tenir la barca de Sant Boi un trànsit més important, ja que aquesta era la més utilitzada per els pobles de la comarca i per viatjar a València,
la del Prat va ser durant molt de temps subsidiària d’aquella, en dependre les dues barques de la mateixa propietat.
Quan la propietat ha estat privada el servei ha estat molt negatiu. Durant algunes èpoques ni ha existit. Quan la propietat ha estat pública elservei ha estat acceptable.
L’explotació de la barca no ha estat negoci pels propietaris. El passatge del riu ha estat un servei de gran interès social, que els poders públics tindrien que haver donat als habitants del Prat.
Els arrendataris han estat persones humils, degut a la poca rendibilitat de l’explotació de la barca.

JOSEP PUJOL I CAPSADA. ESCRITS 1908-1944

Dimecres, novembre 12th, 2008

portada-josep-pujol-1.jpgportada-josep-pujol-1.jpgportada-josep-pujol-1.jpgEl Dr. Josep Pujol i Capsada és una de les personalitats més destacades del Prat del segle XX. Metge de formació, exercí al Prat des del 1908 fins a la seva inhabilitació, com a conseqüència de la repressió exercida pel franquisme, per la seva activitat política. Home de grans inquietuds culturals, formà part d’algunes de les entitats més destacades de Prat. Ocupá diferents càrrecs als consistoris municipals i va ser l’Alcalde que proclamà la República al Prat.

Va col·laborar en la premsa escrita de 1’época amb articles de temàtica diversa. Destaquen els escrits històrics, costu­mistes i polítics referits tan al passat com als fets contem­poranis, alguns dels quals va viure com a protagonista. Durant anys va portar un dietari personal en què anotava fets que succeïen a la seva família o del Prat, i que avui té un gran interès documental. El seu nét Joan Lluís Ferret, ha recopilat bona part dels escrits del Dr. Pujol, alguns publicats i d’altres inèdits, incloent-hi els dietaris, amb comentaris a les circumstàncies històriques i personals.

DE LA DICTADURA A LA DEMOCRÀCIA, DE LA PENÚRIA AL BENESTAR 1939-1993

Dimecres, novembre 12th, 2008

portada-dictaduracopy-color-copy.jpgVISIÓ D’UNA ÈPOCA, AMB EXPERIÈNCIES I OPINIONS D’UN CUTADÀ PRATENC.

En voler deixar constància de la història d’una època, he escrit aquest relat amb el fil conductor de les meves experiències personals.

Tenint en compte que conviuen en nosaltres dues identitats, la individual i la col·lectiva, com a resultat de l’historia evolutiva, i que els humans, per interacció social, aprenem unes pautes de conducta que condicionen els nostres actes, la visió que vaig a exposar serà una opinió subjectiva influenciada per les circumstàncies.

Aquestes circumstàncies venen donades principalment pel tipus de societat en què s’ha crescut i per l’entorn natural en què s’han desenvolupat, per això començo exposant els antecedents històrics i familiars relacionats amb la meva persona, que sens dubte han influït en la meva vida.

Vaig néixer el 1935 al Prat de Llobregat i els primers records són del 1939. Els trets que han marcat el període de la meva memòria i han conformat la meva vida personal (fets materials i actituds mentals), han coincidit amb les següents èpoques, marcades per l’economia i la política:

1939-1975 Sota la dictadura franquista vaig viure l’opressió política i cultural.

L’etapa marcada per la penúria 1939-1959, va ser en la que em vaig formar com a persona i com a professional.

En la marcada pel desenvolupament 1959-1975, vaig formar una família i vaig progressar en la meva carrera. Aquesta etapa es pot dividir en dos: 1959-1966, en què es va iniciar un tímid avanç en la presa de consciència cultural i política. 1966-1975, en què es van començar a organitzar moviments antifranquistes.

En l’etapa següent 1975-1982, coincideixen els efectes de la crisi del petroli i la transició democràtica. Vaig patir en un lloc directiu les seves seqüeles de tensió laboral.

Finalment en l’etapa de consolidació de la democràcia i l’obertura a la competència de l’economia 1982-1993 ens porta a una crisi econòmica i a mi per primera vagada a l’atur.