Un pratenc

Com es possible que en aquest viatge de Barcelona a Tortosa, el tren parés a l’estació de Monroig perquè passés l’Euromed, ja que hi ha un tram d’uns 30 km de via única. En quin segle vivim? Qui determina les prioritats de les inversions?
Amb aquesta visió dels governs d’Espanya no ens té  d’estranyar haver arribat els  5 milions de parats!

Comprovant les enquestes veiem que la valoració dels líders de tots els partits és molt baixa. Cap arriba al notable.
El sistema electoral no permet el.legir a les persones, sinó a unes llistes tancades on l’ordre és escollit per l’aparell del partit.
Les llistes tindrien que ser obertes, però amb la condició que les circumscripcions electorals fossin petites. Que tothom tingués un diputat al que acudir per presentar les seves demandes i per tant poder conèixer el resultat de les seves accions al parlament

Davant d’aquesta crisi tenim de prendre una actitud positiva i transformar el problema en una oportunitat. Segons Steiner: La queixa encara quan estigui molt justificada, fomenta un vici social molt perillós, desresponsabilitza a la víctima.
Si tots no hi posem l’esforç de prendre accions en el sentit adequat tardarem molt en sortir-ne. Podem formar-nos millor per estar més preparats quan sorti alguna oportunitat, fer treball social, col·laborar en moviments que fagin propostes per canviar les lleis electorals per transformar la partitocràcia en democràcia, etc.