El Procés de Lisboa. Situació a Espanya

El procés de Bolonya.

Des de 1988 es treballa en el procés de Bolonya en el que participen 45 països i que pretén crear un únic espai europeu de formació superior, al 2010.

El procés té com objectiu cinc principis bàsics:  Primacia de la persona i de la seva dimensió social. Aspiració a assolir una cultura superior de qualitat. Mobilitat de professors i estudiants.Codificar els tres graus acadèmics.  Posar en un lloc central la investigació com a condició pel progrés dels sabers.

Primer distingirem els objectius de l’educació terciària en relació a la secundària. La secundària té com a objectiu donar els coneixements per tenir èxit com adult, en canvi la terciària donar la capacitat analítica i els coneixements tècnics per convertir-se en intel·lectual i poder contribuir a preservar i augmentar el llegat cultural de la societat. Té que fer possible al mateix temps l’excel·lència educativa i la màxima inclusió de les persones amb capacitats suficients.

Els mercats de treball poden i deuen acomplir un paper més important en l’avaluació de l’adequació dels coneixements que estan rebent els estudiants. Si estan recollint les competències que la societat necesita. Els millors sistemes són els que produeixen èxits en els mercats.

Per valorar la situació de cada país tindrem en compte principalment els següents aspectes que tenen que tenir la mateixa importància: Inclusió, Accés i Eficàcia.

Inclusió.Capacitat d’un sistema educatiu superior que fa possible graduar un gran nombre d’estudiants sense comprometre la qualitat. Mesura: % del nombre de graduats sobre la població amb edat de cursar estudis superiors.

Accés. Capacitat d’acceptar a estudiants amb baixos nivells d’aptitud escolar. Mesura: Valor del nivell mesurat per a les proves de capacitat del Informe Pisa.

Eficàcia.Capacitat de graduar amb coneixements adequats al mercat de treball de cada país estudiat. Mesura: Prima que representa la diferència salarial sobre el grau inferior en %. També es valoren altres aspectes com Atractiu, Formació permanent i Adaptació al canvi.

Atractiu.Participació d’estudiants estrangers en la educació terciària. Mesura: % d’estudiants Erasmus i varietat de països d’origen.

Formació permanent.La capacidad de un país  amb un sistema terciari per funcionar amb un aprenentatge permanent. Mesura: % Estudiants de 30 a 39 anys sobre els estudiants terciaris.

Adaptació al canvi.Capacitat del sistema per a la reforma i canvi. Mesura: Valoració de la capacitat per adaptar-se al procés de Bolonya. Màxim =1, Mínim =5.

EDUCACIÓ TERCIÀRIA Formació

Si analitzem la situació d’Espanya, en els tres aspectes més importants, veurem relacionats les mitjanes dels països considerats i les d’Espanya:

Mitjana           Espanya          Diferència

Inclusió.          36,6                 33                    – 9,95%

Accés.            545                  535                  – 1,85%

Eficàcia.          51,1                 30                    – 41,3%

La inclusió o sigui participació en la educació terciària i el nivell d’aptitud d’accés són similars a la mitjana estudiada, però l’eficàcia d’aquesta educació valorada pel mercat de treball és molt negativa (-41,3%).

Sembla ser que els estudis que s’imparteixen no són adequats a les necessitats del mercat per un excés de graduats en algunes carreres o per falta de qualitat.

L’aplicació del sistema recomanat en el procés de Bolonya l’hem adaptat solament en un 41% del que han fet la mitjana de països estudiats. Els resultats del demés països ha estat millor que el espanyol. No sé si hi ha causa-efecte, però es té que reaccionar per millorar els nostres resultats.

El problema principal per a la seva aplicació a Espanya és el del finançament, que fins ara era quasi públic  i sembla que en part es proposa que sigui privat.