L’educació pública. Resistències a vèncer.

No és de rebut que els sindicats posin per davant les seves ideologies i els interessos dels seus afiliats, als interessos generals. 

Davant del fracàs escolar és tenen que prendre mesures. L’escola pública necessita ser escollida de forma preferent per la població deguda a la seva millor qualitat, que pot obtenir en disposar del suport i del finançament de l’Estat.

Per això crec que es necessari que el sistema compleixi uns requisits com:

  • Millor finançament. Per la nostra situació tenim de passar de estar per sota de la mitjana europea a superar-la.
  • Autonomia del Centre. Permetria adecuar la seva organització a les necessitats socials dels seus alumnes.
    Un projecte educatiu conegut. Així els pares podrien escollir amb coneixament el centre.
    Elecció lliure per part del pares, coneixent el projecte educatiu. Dret que tenen segons la Constitució.
    Direcció professional que permeti exercir l’autoritat. No hi ha cap organització que funcioni sense directors preparats en gestió i independents.
  • Formació continua dels professors. Avui dia és impensable en un món tant canviant, pels canvis tecnològics i socials.
    Avaluació de tot el sistema. Sense evaluació no es poden conèixer les mancances i per tant corregir-les.
    Dedicar més recursos als centres amb més problemes educatius. Més recursos econòmics i amb professors especialitzats.
    Elecció dels mestres per part dels centres. Per poder adecuar-los a les necessitats socials de cada centre.

  No és comprèn que l’educació no sigui un objectiu preferent tant del Govern com de les famílies.