La crisi

Per poder analitzar la repercussió de la crisi a Espanya en relació als països desenvolupats, tenim d’analitzar les bases econòmiques de les corresponents economies, per determinar la profunditat de la crisi i les probabilitats de sortir-ne d’ella aviat, per les mateixes..

L’economia en totes les seves manifestacions té el mercat com a centre. Per entendre com funciona el món econòmic es imprescindible conèixer com es formen els preus dels bens i serveis i de com es reparteixen els beneficis d’aquesta activitat econòmica.L’economia també s’ocupa de l’anàlisi dels factors que condueixen a un millor o pitjor funcionament econòmic del conjunt social i de quins elements estimulen o restringeixen el creixement econòmic.Un altre aspecte és el de trobar ocupació útil a molta gent disposada a treballar.Finalment s’ha de considerar el marc de referència polític i social en què es desenvolupa la vida econòmica. Cal al·ludir a la naturalesa i eficàcia respectives del capitalisme, de la lliure empresa, de l’estat del benestar, del socialisme i del comunisme.

Resumint, s’han de conèixer com es comporten els següents aspectes: Funcionament econòmic. Formació dels preus. Mantenir l’ocupació. Repartició de la riquesa. Marc de referència polític i social.

Entre les qualitats d’un bon funcionament de l’economia destaquen el nivell educatiu de la població, la seguretat i estabilitat política, la taxa d’estalvi i inversió i el progrés tecnològic.

CONDICIONS BÀSIQUES. Són condicions amb resultats a llarg termini i bàsiques per obtenir millores en el creixement econòmic i del benestar. El nivell educatiu és un dels més importants.

Nivell educatiu. Primer estudiarem la situació a nivell europeu per situar-nos en el nostre entorn, en els nivells de: ensenyament de primària i secundària obligatòria, secundària de segon nivell i d’ensenyament superior.

El problema d’abandonament abans d’acabar l’ensenyament obligatori és molt greu. Així veiem que aquest abandonament, segons EUROSTAT 2007, és de entre la població de 18 a 24 anys que no ha completat l’ensenyament obligatori a l’Europa dels 25, del 17% i a Espanya del 30%. Solament tenim a Portugal i Malta amb resultats pitjors.

El percentatge d’alumnes de formació secundària de segon cicle en relació als de la població d’edats entre 15 i 24 anys, són segons EUROSTAT 2007, a l’Europa del 25 entre el 40 i el 60%, mentre a Espanya sobre el 25%. Solament tenim a Grècia i Hongria amb resultats pitjors. Finalment, la formació permanent és clau per a millorar el capital humà, ja que ofereix a les persones ocupades nous coneixement i habilitats útils per a les necessitats actuals i futures, i a las desocupades un augment de les probabilitats de reincorporació al mercat de treball. Segons EUROSTAT 2003 , la taxa de participació a la formació continuada és de a UE25 del 42%, a Espanya del 25%.

TAXA D’ESTALVI I INVERSIÓ

La renda que genera un país es destina una part al consum i una altra part a l’estalvi, existint una relació directa entre dit estalvi i la inversió. Si l’estalvi intern no és suficient es tindrà que recorre a l’estalvi exterior. L’estalvi de les famílies que tradicionalment aportava finançament a la resta de la economia, en una mitjana del 5% del PIB entre 1990-97, ha passat de tenir capacitat de finançament dels sectors institucionals fins 2003, a necessitar finançament del -1,7% del PIB.

PROGRÉS TECNOLÒGIC

La innovació tecnològica consisteix en la obtenció de nous o productes millorats (innovació de producte) o en la obtenció dels mateixos productes que fins el present però mitjançant nous o procediments millorats (innovacions de procés). És per això que la capacitat de innovació tecnològica proporciona importants avantatges competitives, tant per a estratègies de competir en diferenciació com de competir en costos. Si la mitjana és 100 per UE25, a Espanya la bretxa tecnològica és del 53,7.

Aquestes dades ens fan pensar que a Espanya les dificultats seran més profundes i duradores que a la resta d’Europa.