Joan Lluís Pujol i Font nasqué al Perelló el 07 d’abril de 1901, fill de Josep Pujol i Capsada[1] i de Misericòrdia Font i Martí[2] originaris de Reus. Els seus germans
eren: Josep, Miquel, Bonaventura, Tomàs i Montserrat [3]. El 1908 la família es traslladà al Prat de Llobregat, amb la idea de facilitar els estudis universitaris dels fills. Els inicis d’aquesta nova etapa foren durs per a la família, ja que el pare heretava l’oposició que el caciquisme conservador local havia practicat envers el metge que ell anava a substituir, però també al fet que pocs mesos després d’aquest trasllat moria la mare. El caràcter animós i el lliurament als seus pacients de Josep Pujol, que els anys següents tingué una intensa activitat professional, associativa i política local, feren que la família anés remuntant aquesta situació. El 1914 es casà en segones noces amb Antònia Pallarès i Martí.
Escena familiar. A la dreta el seu pare Josep Pujol Capsada, agenollat Joan Lluís, entre la seva germana Montserrat i el seu germà Tomàs.
L’ambient familiar de caire nacionalista i d’esquerres marcà la tendència política dels germans Pujol. Miquel va ser l’excepció, degut a què va viure durant els seus estudis universitària amb els seus oncles Font, molt religiosos i conservadors. El 1918 Joan Lluís, encara sense acabar el batxillerat, ja es preocupava dels afers socials i polítics, produïts per la carestia de la vida i de la confusió política, com podrem veure en unes anotacions al seu Dietari, que parlen de les llargues cues de dones davant de les carboneries demanant carbó, rumors de la revolució a Madrid, els sorolls a tota Espanya a causa de les subsistències o la declaració de l’Estat de Guerra a Barcelona.
Joan Lluís al 1917.
A diferència dels seus germans, que cursaren estudis de Medicina o de Farmàcia, en Joan Lluís va fer estudis de Dret. Formà part de les joventuts del Centre Autonomista, entitat que el seu pare havia contribuït a fundar al Prat, i fou redactor de Ressò, la publicació que impulsava el Centre. 
Joan Lluís Pujol, al 1919, amb el seu pare Josep Pujol.
A la tardor de 1920, va ser elegit en Joan Lluís Pujol, com un dels dos vocals de la Junta de la Joventut Nacionalista, constituïda per sis persones[4]. La cita Junta era una secció del Centre Autonomista del Prat.,En Joan Lluís Pujol va publicar entre el 1920 i 1921, tres interessants articles sobre aspectes filosòfics de les ideologies polítiques, al periòdic nacionalista pratenc El Ressò amb el títol genèric “De re sociològica”[5]. El 21 de març de 1921, es va celebrar en el Centre Autonomista del Prat, que en aquesta època estava presidit pel Dr. Josep Pujol, pare d’en Joan Lluís Pujol i Font, una “Vetllada necrològica en honor del Dr. Martí Julià i de Mac Seeeney”. En Joan Lluís Pujol, va ser un dels oradors que van intervenir en aquesta vetllada, en representació de la Associació Catalana d’Estudiants, el qual ·..feu un parlament patriòtic.[6]” També el 11 de setembre de 1921, va tenir lloc en el Centre Autonomista una vetllada commemorativa, en el que a part de la participació de nois i noies del Pomell de Joventut, que recitaren poemes, van intervenir amb entusiastes parlaments diverses persones, entre els quals el de Joan Lluís Pujol, que ho feu en representació de la Associació Catalana d’Estudiants[7]. Estudià la carrera de Dret compatibilitzant-ho amb el treball en una farmàcia i es queda a viure en una pensió de Barcelona. 
Foto de 1925, a la pineda del Prat
El 1924 obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona[8] i començà a exercir com a advocat en aquesta ciutat. Es constitueix a Barcelona, el gener de 1928, l’Ateneu República, amb la finalitat de promoure i difondre les idees republicanes i d’esquerra. Joan Lluís és nomenat Secretari[9].Una de les seves activitats és la de conferenciant de temes culturals, legals i polítics, en la que va tenir molt d’èxit. (Veure Annex 2) El 1928 participa com a Secretari en la fundació de Comercial Bonin S.A., corporació manufacturadora de productes farmacèutics, distribució i venda al detall.
Foto de 1929 quan es celebrà la inauguració de la farmàcia Pujol i Cullell, que regia el seu germà Miquel (l’últim per la dreta dret). Figuren també el seu pare Josep Pujol i Capsada (sisè per la dreta dret), el germà Ventura (quart per la dreta dret), ell (vuitè per la dreta dret) i l’altre germà Tomàs (segon per l’esquerra ajupit).
Cap el 1929, l’Ajuntament del Prat li va encarregar un dictamen relatiu a l’extracció d’àrids (graves i sorres ) del riu Llobregat, per tal de protegir els drets tradicionals dels veïns del Prat[10]. Fou un membre actiu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, participant en molts debats[11]. (Veure Annex 2)El març del 1930 participà en la formació del Centre Republicà de Barcelona[12]. Entorn a 1930 apareix com a col·laborador del setmanari L’Opinió i com a membre del grup d’intel·lectuals aplegats entorn d’aquesta publicació i que es reunia a l’Ateneu Barcelonès. El mateix any va ser un dels signants del Manifest d‘Intel·ligència Republicana[13], que pretenia aglutinar les forces republicanes, nacionalistes i sindicals. En el Foment Republicà del districte sèptim es celebrà, el maig de 1930, una reunió preparatòria de la Conferència d’Esquerres Catalanes[14] A l’octubre d’aquest mateix any, l’Opinió, revista nacionalista, republicana i d’esquerres, feu una crida per la constitució d’una nova formació política a través d’una Conferència d’Esquerres Catalanes. Joan Lluís, elaborà la declaració de principis de la Conferència, amb Salvador Albert, Lluhí Vallescà i Humbert Torres[15]. El grup de L’Opinió i el Partit Republicà Català liderat per Lluís Companys fou la base d’aquesta iniciativa. Joan Lluís formava part del grup que propugnava la instauració d’una república federal.Formà part del Comitè Pro Llibertat que exigia el retorn immediat de Francesc Macià i una amnistia política generosa, el setembre de 1930 [16]. El 22 de febrer de 1931, retorna de Macià a Catalunya. Joan Lluís i Tomàs van anar amb auto a rebre’l a l’Empalme on ha baixat. Hi havia uns 40 autos. A partir del retorn a Catalunya de Francesc Macià el febrer de 1931, que es convertí en un símbol de Catalunya que galvanitzava a la opinió pública, el grup de L’Opinió li va donar el seu suport. Estat Català, el partit de Macià, va donar-se compte de que una opció solament catalanista no podria triomfar i va dirigir l’opció nacionalista d’esquerres. Joan Lluís fou un convocant del Moviment Unitari d’Esquerres i va ser elegit secretari, amb en Francesc Macià de president. Va ser membre de la comissió organitzadora de la Conferència d’Esquerres que dugué a la fundació d‘Esquerra Republicana de Catalunya, en què fou un dels secretaris de la mesa de l’acte i esdevingué el primer secretari general del partit[17].Va ser ponent d’Economia, Finances i Cooperativisme i d’Organització del Congrés. El seu germà Tomàs presideix la ponència de Sanitat, i participà en la de Estructuració del Partit Els dos germans col·laboraren en la junta preparatòria dels estatuts. Tomàs coneix a Macià, a Companys, a Ventura Gassol, Ventayol, etc. A casa seva del carrer Flaquer, es fan varies reunions preparatòries per a la fundació del nou partit.El 14 de març, una vegada posades d’acord les tres corrents que participaven a la Conferència: grup L’Opinió, nacionalistes i republicans, es procedir a la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya, sota la presidència de Francesc Macià, de la que Joan Lluís continuà sent secretari. Va ser candidat d’Esquerra a les eleccions municipals d’abril de 1931[18], pel districte X de Barcelona, però no aconseguí l’elecció. Poc després, en el procés de reestructuració de la direcció del partit per afrontar la nova situació política -l’èxit electoral, la proclamació de la República i la formació de la Generalitat provisional-, deixà la secretaria general que ocupà Josep Tarradellas[19]. El 14 d’abril de 1931, a les quinze hores, Joan Lluís Pujol, Secretari del Partit d’Estat Català, telefona al seu pare Josep Pujol Capsada, alcalde electe de l’ajuntament del Prat de Llobregat, que en unió dels Srs. Companys, Gassol, i altres Regidors electes, s’havien apoderat de l’Ajuntament de la Capital i procedit a proclamar la República; interessant-ne es fes el mateix en aquest poble[20].El 15 d’abril, al Prat de Llobregat, es reuní el Comitè Revolucionari, per la Proclamació de la República Catalana, fent constar en acte:Prat de Llobregat a quinze d’abril de mil nou-cents trenta-un. Siguent les deu hores s’ha constituït al Saló d’Actes d’aquesta Casa Consistorial sota la Presidència del Regidor en funcions de President del Comitè Revolucionari, En Josep Pujol Capsada, els demés Regidors també electes, en la del dia dotze del mes que som, que al marge s’anoten, al objecte de donar compliment a lo disposat en les “Instruccions per a la Proclamació de la República Catalana als Ajuntaments de Catalunya”, dictades per la presidència de la República Catalana.Per decret de 28 d’abril de 1931, es disposà la creació de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya. Les principals finalitats assignades a la Diputació eren: nomenar una ponència per a redactar l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia, intervenir en l’organització de la Generalitat i resoldre els assumptes corrents. En les eleccions del maig de 1931, Joan Lluís, fou un dels 9 diputats elegits per Barcelona ciutat.[21]. La Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya va quedar constituïda per 27 diputats d’Esquerra Republicana, 8 d’Acció Catalana Republicana, 4 d’Unió Socialista de Catalunya, 5 Independents d’Entesa Republicana i 1 radical.El 13 de juliol es reuní l’Assemblea de la Diputació Provisional per discutir i aprovar la ponència redactada a Núria del Estatut d’Autonomia de Catalunya.El gener de 1932 impulsà el setmanari d’Esquerra Fornal[22], que passà a dirigir i a escriure-hi articles d’opinió, sovint de tema jurídic. El mateix any, passà a ser col·laborador de La Campana de Gràcia[23], en la seva nova etapa sota la direcció de Joan Puig i Ferreter.En la seva acció política s’ocupà del progrés dels agricultors, actuant en defensa dels seus drets i participa en debats de l’Unió de Rabassaires, sobre la nova llei agrària [24]. Intervingué en diversos actes de propaganda de la Unió de Rabassaires.A l’Ateneu Santboià de Sant Boi el diputat Joan Lluís va participar en un acte per a la construcció del pantà de Cabrians a l’abril de 1932[25]. El President Macià va presidir l’acte, acompanyat per la senyoreta Montserrat Pujol Font i Josep Pujol Capsada (ex-alcalde del Prat de Llobregat) i pare de Joan Lluís. 
El president Macià acompanyat per Montserrat Pujol i Josep Pujol.
Formà part de la Comissió parlamentària de Justícia i dret[26]. En la seva funció de diputat va tenir problemes amb elements de la F.A.I[27].És nomenat Cap del Servei de Recaptació de l’Ajuntament de Barcelona el setembre de 1932[28] i després també Director cap d’Avituallament[29] fins el febrer de 1934[30].Actuà en defensa de què la situació de l’aeroport es mantingués al Prat, contra el projecte de situar-lo a Gavà[31].Participà en el II Congrés d’Esquerra Catalana de Catalunya[32]La Junta Revolucionària del Prat de Llobregat va donar el nom de Francesc Macià a la plaça que abans es deia de la Constitució en homenatge al President. L’alcalde va donar la paraula al tinent d’alcalde Josep Pujol Capsada pels mèrits contrets per aquest en defensa de Catalunya i de la República, el qual elogià la persona de Macià. El Diputat Joan Lluís Pujol i Font intervingué enaltint la figura del homenatjat[33].A les eleccions generals per al Congrés dels Diputats de 1933, va formar part de la candidatura d’Esquerra -en coalició amb altres forces- per Tarragona[34], sense obtenir l’elecció, en el context del retrocés electoral dels partits d’esquerra. El gener de 1934 va ser Comissari delegat de Seguretat de la Generalitat a Tarragona[35], cosa que el va obligar a actuar en uns moments de molta conflictivitat[36] i de la necessitat de reforçar l’autoritat dins la llibertat que segueix el Govern[37]. Fou nomenat vocal de la Junta organitzadora del Somatent, depenent de la Conselleria de Governació[38]. Va ser nomenat Comisari Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona el juny de 1934, (càrrec equivalent a l’actual a Governador Civil)[39].
Joan Lluís Pujol presidint un acte com a Delegat de la Generalitat a Reus, el 1934.
En els Jocs Florals de 1934, celebrats al Centre Artesà del Prat, va formar part de la presidència, conjuntament amb el Conseller Ventura Gassol, que havia estat mantenidor dels mateixos, l’alcalde, Josep Gibert Pascual (ERC), el jutge Municipal , Tomàs Pujol i Font i altres personalitats locals, com s’aprecia en una de les fotografies de l’època.
Visita del Conseller de Cultura de la Generalitat Ventura i Gassol, al Prat, en ocasió de la celebració dels Jocs Florals, per la Festa Major de 1934. D’esquerra a dreta: Venanci Elizalde (regidor), Joan Bruxola (regidor), Josep Mas (regidor), Joan Lluís Pujol i Font (diputat provincial), Josep Gibert (alcalde del Prat), el conseller Ventura i Gassol, Tomàs Pujol i Font (Jutge Municipal) i Moisés Hernández (Brigada de la Guàrdia Civil)
El mes de maig de 1935, a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, “…hi hagut unes discussions sobre la ponència de la Junta de Govern relativa a les facultats legislatives del Parlament Català”. “El distingit advocat i bon amic nostre. J.Ll. Pujol i Font, hi prengué part amb gran encert, essent-ne molt felicitat al final pels coneixements que demostrà amb la seva brillant i encertada intervenció”[40]. Joan Lluís va sortir el dia 16 d’agost de 1935, amb el seu pare, amb l’exprés cap a Madrid per anar després cap a Sevilla i al Puerto de Santa Maria, per visitar al penal a Companys i altres polítics empresonats pels fets d’octubre de 1934.Després de dormir a Puerto de Santa Maria, van anar a veure a Carme Ballester, amiga de Companys i esposa de Comorera i a Roseta. Per la tarda van veure a Companys, Lluhí i Comorera. Sense reixes a una habitació amb sillons i sofàs.Un efecte de tristesa, dolor i ràbia al veure’ls marxar darrera de la reixa. Vaig anar a veure el port i la platja. Tornem a la presó, els veiem a través d’una reixa.Anem al Castell de Sta. Catalina amb un cotxe. El capità de guàrdia ens nega deixar-nos veure als presos. A precs el vencem. Molta alegria en veure’ns. Ricart, Bosch, Escofet, Sala.A finals de 1935, es va signar un nou tractat de comerç amb França, relatiu a l’exportació de verdures. Aquest tractat, però, afavoria als valencians en perjudici de l’agricultura catalana, especialment la del Baix Llobregat. Per tractar d’aquesta temàtica es va celebrar convocada pel la Federació Agrícola del Llobregat una assemblea, el dia 22 de desembre de 1935, a Sant Feliu del Llobregat. Presidi aquesta reunió entre altres personalitats, en Joan Lluís Pujol i Font, sent aquest un dels oradors que van intervenir en el debat[41]. El febrer del 1936 es constituí el Congrés Jurídic Català del què forma part de la secció primera que tenia per objecte “Fixar l’abast de l’autonomia legislativa de Catalunya”[42]A l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya va editar, el 1936, les participacions del acadèmics sobre temes de Dret Públic del curs 1934-35. Entre els acadèmics que destacaren en els seus discursos La Vanguardia[43] cita a Joan Lluís Pujol.L’any 1936 en Joan Lluís Pujol, tenia el seu despatx al carrer Llúria nº 116 de Barcelona, tot i que continuava empadronat al Prat de Llobregat. S’anunciava al Noticiari Pratenc a partir de l’abril de 1936[44].També participà en el Primer Congrés Jurídic Català del maig de 1936, que es dedicà a debatre sobre l’abast de l’Autonomia de Catalunya i de la reforma del Dret Civil Català. Fou ponent en la comissió que tractà de la delimitació de les competències establerta per l’Estatut de Catalunya i de les facultats que corresponen a la Generalitat i de les que corresponen al poder central[45]. Dintre d’aquesta comissió formà part de la comissió dictaminadora[46].Va ser President de l’Ateneu Republicà[47]. Formà part del Comitè català pro Estatut gallec, com representant de l’Ateneu Republicà.[48]Fou cap d’avituallament de l’Ajuntament de Barcelona[49] i actuà en l’organització dels magatzems de Barcelona al començament de la Guerra, formant part del Comitè Central d’Avituallament que atenia a les cantines, les milícies que operaven al Front i als hospitals[50].Va viure bona part de la Guerra a Marsella, com a membre del consolat espanyol. Viatjar a La Havana des de Marsella, on arribà el 01/07/1939. Visqué amb el seu germà Ventura que ja havia emigrat anteriorment. 
Conjuntament amb ell gestionaren la introducció dels productes farmacèutics dels laboratoris de Comercial Bonnin, del que era soci el seu germà Miquel a Barcelona. Representà a través de Jolfont Agency altres productes. També muntà una agència de publicitat amb uns amics.Emigrà a Detroit, Michigan, el 1941, d’on passà a Nova York, per la introducció dels productes farmacèutics a EUA, principalment uns autoinjectables que representaven una innovació internacional. Ocupació que sempre compatibilitzà amb els treballs que desenvolupà posteriorment.Col·laborà en publicacions dels centres catalans d’Amèrica, com La Nova Catalunya, editada pel Centre Català de l’Havana, i Veu Catalana, editada a Mèxic i fou president del Centre Català de Nova York.
Entrà a treballar, el 1942, a la planta de productes farmacèutics de Schering Corporation, a Bloomfield, com a Director de Promocions a la Literatura i del Departament de Exportació. El mateix any es traslladà a viure a Montclair, New Jersey, per estar més a prop del treball.
Es casà amb Manuela Dolores (Lola) Urrutia Lleó de nacionalitat cubana, el 6 de març de 1943, cosina germana de Manuel Urrutia, el que fou President en els primers 5 mesos de l’era de Fidel Castro a Cuba.Es traslladaren a Newark, New Jersey, on nasqué, el 20 de novembre de 1946, el seu fill Joan Lluís.L’any 1948 aconseguí que l’empresa farmacèutica Strong Coob & Arner, Inc., de Cleveland, Ohio emprengués la fabricació dels autoinjectables, on entrà a treballar d’Export Manager. Aquest fet comportà el canvi de residència a Cleveland Heights, Ohio.
Joan Lluís 1943
Joan Lluís Pujol amb la seva esposa Lola Urrutia.Envià al seu fill a Cuba, a casa de la seva cunyada Urrutia, per a què aprengués el castellà. A Cleveland participà en la vida associativa, fou membre de la Junta Directiva de la Cleveland World Trade Association i membre del Bureau of Speakers of Council of World Affairs de Cleveland i Vicepresident del Cleveland Chess Club. Joan Lluís 1948. El seu filla vivia a Cuba durant la revolució, cosa que els tenia preocupats pel perill que hi havia. La caiguda del tirà Batista, el gener de 1959, els omplí d’alegria. En ser cosins germans del que seria nou president Manuel Urrutia, Joan Lluís fou entrevista per la ràdio i televisió de Cleveland, per explicar la visió que en tenia del canvi.Van ser convidats a presenciar l’entrada de Castro a l’Habana, en un avió posat a disposició de personalitats cubanes de EUA. El poble cubà va rebre a Castro i al seu exercit de barbuts, amb emoció i alegria com el alliberador. L’alegria va durar poc ja que Urrutia dissentí d’algunes mesures preses per Castro i als cinc mesos va tenir que exiliar-se a l’ambaixada de Veneçuela i després de Mèxic. Esperant notícies de Cuba.En vista de la tensió política creixent van anar a buscar,el 1960, el seu fill a Cuba, que estudiava en un col·legi que seguia el pla nord-americà. Van constatar que la classe mitjana estava decebuda, que el règim havia dividit als cubans.El 1961 la Moore Kirk Laboratories de Worcester, Massachutess prengué la llicència per fabricar els autoinjectables i el contractés com Director d’Exportacions. Varen tornar a canviar de domicili ara a Worcester.Va morir el 16 de febrer de 1963 d’un atac de cor, a Worcester[51]. Joan Lluís Ferret Pujol (Novembre 2008)
Annex 1
DE RE SOCIOLOGICA (publicat al periòdic El Ressó de la Joventut Nacionalista del Centre Autonomista. Prat de Llobregat, 14 d’octubre de 1920) DESIGUALTAT DE RIQUESES, PERÓ A BASE DEL TREBALL I DE LA CAPACITAT, PROCLAMADA PELS SOCIALISTES MARXISTES No podia faltar en un peribdic modern, com vol ésser EL RESSÒ, una secció tant important com aquesta; lo que potser, és a dir, segurament no som nosaltres els més capacitats per a encarregar-nos-en. Començarem nostra tasca procurant puntualitzar ço que és el Socialisme en 1’acepció més corrent i moderna, i en què es diferència de l’Anarquisme, Comunisme i altres ideologies avançades que es confonen freqüentment. Tindrem necessàriament que éssers breus i mirarem d’escriure clar a 1’abast de totes les inteligències. Per fer ho així anirem analitzant certs punts que són 1’essència del Socialisme i que son els que més çomunment es barregen amb les idealitats ja dites.Un d’aquests punts, és el que es refereix a la distribucio de riqueses o de la propietat. Es molt, sovint que se sent dir que el Socialisme proclama 1’absoluta igualtat de béns. I es parla de si els socialistas volen la Repartidora, o bé es diu que volen que tot sigui de tots i res de ningú exclusivament. Aquests dos conceptes son equivocats; els que hasta cert punt proclamen això de que tot sigui de tots, son els comunistes. Els que volen que tothom tingui el mateix dret a totes les coses, però individualment, els que s’apropen més al concepte de la Repartidora son els anarquistes. Diem s’hi apropen perquè no hi ha cap escola o partit social que proclami ço que el vulgue nomena la Repartidora. Els socialistes (i des d’ara endavant ens referirem als socialistes de 1’escola moderna que segueixen a Marx, si bé no accepten totalment ses doctrines), senten com a veritat justa lo següent:«La desigueltat de riqueses té forçosament que existir, però a base del treball i de la capacitat i sols té raó d’ésser en quant a les riqueses o béns de consum, no als de producció, però mai la desigualtat de riqueses, oríginada per l’herència,, el negoci ràpid i brut i el favoritisme, que és la que actualment existeix.»Hem de dir que riqueses de consum són aquelles que es gasten amb 1’ús ; per exemple: menjar, habitació, vestit, comoditat; i riqueses de producció són les que serveixen per a produir altres béns; per exemple, terres, fàbriques, instruments de treball, etc.Efectivament, ja Marx va dir que una cosa. valia el treball que s’havia empleat, produint-la u obtenint-la. Es veu claríssim, segons els socialistes, la justícia de la veritat subratllada amb el següent raonament: Ningú negarà que tothom pot treballar lliurement i que el que treballa té dret a recollir els fruits de son treball. Per tant, considerant la desigualtat de forças, d’inteligència, d’aptituts que evidentment hi ha entre els homes, es forçós que sigui desigual el resultat de son treball, el fruit. d’aquest a que tenen dret i, per consegüent, la desigualtat de riquesa. Els que diuen que tothom té d’ésser igual, perquè ningú té culpa de que no produeixi tant com un altre, ja que ha estat la Naturalesa la que els ha fet desiguals, no tenen en compte, apart d’alt-res raonaments, que si la Naturalesa els ha fet desiguals per a treballar, també els ha fet desiguals per a obtenir el fruit de son treball, per a consumir, i no podem esmenar la plana, així com així, a la Naturalesa. No hi ha que justificar la actual situació social dient que és resultat de les diferents aptituts i que, per tant, no hi ha dret a canviar-lo. Tothom coneix a rics que se n’han fet explotant les aptituts dels altres, que les estan explotant encara avui.En un règim socialista, tothom estaria en les mateixes condicions per, a produir, ja que 1’amo dels instruments de treball, fàbriques o medis de producció fora 1’organisme comú, 1’estat, el sindicat, cooperativa o el que fos. E1 resultat del treball de cadascú fora llur sou. I podria estalviar i fins llegar als fills, o a qui fos, lo estalviat. Lo que no es podria és fer treballar amb aquest estalvi. El capital estalviat es podria consumir, gastar en lo que es vulgui, però lo que fora impossible és que l’amo en podés treure interès de cap classe.En fi, el Socialisme preté l‘igualtat per poder produir o sigui el comunisme de fàbriques, terres i demés instruments de treball, però no la igualtat de consumir, o sigui la igualtat per menjar, vestir o disfrutar igual qui treballa més o menys, o amb més o menys profit. No hi ha que dir que del resultat del treball se n’hauria de treure el necessari per manteniment de vells, malalts o incapaços de treballar o bé per les necessitats comunes. Queda aclarida, doncs, la proposició socialista.Joan Lluís Pujol.
DE RE SOCIOLOGICA (publicat al periòdic El Ressó de la Joventut Nacionalista del Centre Autonomista. Prat de Llobregat, 31 de desembre de 1920) Llibertat dels pobles per organitzar-se o dirigir-se acceptada pels–socialistes Per la gran importància que revesteix entre els catalans tractarem en aquest article d’un error molt generalitzat com és el creure impossible la coexistència del catalanisme amb el socialisme. Contra aquest concepte equivocat, avui nosaltres procurarem sentar el principi següent: “E1 Socialisme no està en contradicció amb la llibertat dels pobles, sinó que reconeix aquesta llibertat i per tant no están oposats els conceptes socialista i catalanista”.Els que ho confonen es basen amb allò tan conegut d’alguns socialistes: “Fora fronteres! No hi ha més pàtria que el món !” Aquestes exclamacions, que no tenen una gran valor, no volen pas dir que s’hagi de confondre la humanitat en un sol cos, amb una i central organització i una llei única, i absoluta, Aquestes exclamacions negant les fronteres i les pàtries burgeses que tantes guerres i conflictes provoquen, no neguen el dret, sinó a1 revés, d’organitzarse cada comarca, poble, nació o raça com millor li convingui. Lo contrari d’això fora, la negació del principi fonamental socialista que varem sentar en el número passat: «Completa llibertat en tot lo que no ataqui els drets d’altri.Mes si donem una breu ullada sobre la història del socialisme modern espanyol veurem que ja en els començos combatia aquest erro de que estem parlant[52]. El primer periòdic socialista espanyol que sortí a Barcelona 1’any 1869 prengué per nom La Federación, lo que prova que el socialisme està en contacte, era i és sinònim de federalisme. Pi i Ma,rgall, el prohom federal era, com tothom sap, un fervent partidari de les doctrines socialistes, i si això no fos prou, hi ha un fet que referma nostra, afirmació : la, revolució cantonal que era de caràcter social i fèrvidament federalista, ja que canton no era altra cosa que regió o nació.En el Congrés Socialista Espanyol, a Barcelona, l’any 1882, es reconegué a les comarques el dret d’organitzar-se a sí mateixes. Fora massa llarg continuar 1’enumeració de fets; acabem recordant el discurs d’en Besteiro[53] l’any 1918, en la Cambra popular, apoyant la llengua catalana i l’organització de la C. G. del T. a base de federacions de seccions per oficis, locals, comarcals i regionals.En quant a Catalunya, els prohoms i partits socialistes catalans són catalanistes. Recordem les paraules d’En Martí Julià: «Màxima, llibertat individual, màxima llibertat col·lectiva». Recordem el programa d’en Macià, els seus anhels d’una Confederació mundial on les nacions lliurement tinguin iguals drets.I si girem la vista en fora veurem com en Bakunin[54] era un fervent federalista, com Carles Marx perdé gran part del seu prestigi per no apoiar prou la descentralització de la Internacional. E1 partit socialdemòcrata alemany està organitzat federalment i reconeix e1 dret de regir-se cada regió o poble com li convingui. Els bolxevics mateix concedeixen lá més ampla autonomia que es pugui desitjar a Ucrania i á tots els pobles que no els combaten i pertanyent a Rússia, els ho demanin i fins tenen per títol La República Federal dels Soviets. El primer periòdic anglès socialista tingué per nom L’Autonomia, i molts altres fets i escrits demostren l’agermanament del socialisme amb el federalisme. I no sols els socialistes; sinó que els anarquistes (ja hem parlat de Bakunin) fundant-se en la inviolable llibertat individual, reconeix als individus el dret d’órganitzarse en nacions i com els sembli. I per fi, volem copiar les paraules d’En Proudhom[55], moralment anarquista, com ell reconeixia: «El vici de tot sistema polític, vici que pot dir-se constitucional, consisteix en la condició que es posa al poder de que les provincies i ciutats de que consta l’Estat, les quals, com a grups naturals deuen gaudir de sa, plena i completa autonomia, han d’ésser pel contrari governades i administrades, no ja per si mateixos i com correspon a ciutats i a pobles associats, sinó per una autoritat central i com a poblacions conquerides».Creiem, doncs, que no hi ha cap dubte a que teòrica i pràcticament el socialisme no està contraposat amb el catalanisme, ja que aquest no és altra cosa, en el meu entendre, que desig de llibertat en nostra pàtria per a governar-se, no vol dir isolament dels altres pobles, sinó relació coral i mútua,, no de vençut a vencedor, lo que acepta com a propi el socialisme, que no vol dir que tots els pobles hagin d’ésser tallats amb el mateix patró i baix una autoritat, sinó que dins d’un règim socialista poden tenir lleis i costums especials. JOAN LL. PUJOL
DE RE SOCIOLOGICA (publicat al periòdic El Ressó de la Joventut Nacionalista del Centre Autonomista. Prat de Llobregat, març de 1921) «LA REVOLUCIÓ NO ES MES QUE UN MOMENT DE LA CONTINUA EVOLUCIÓ» Ha sigut tema molt discutit i interessantissim el de la evolució i revolució. I al establir la diferenciació entre les dos paraules, al presentar com a oposats els dos mots i fins establir la divisió entre evolucionistes i revolucionaris en el camp dels socialistes, s’ha incorregut en un veritable error, en una veritable equivocació en la que no sols el vulgue, si que també inteligencies escullides han caigut.La revolució no es mes que un moment de la evolució» ha dit magistral en Joan Grave, i aixis es realment. El moviment continuu en virtut del qual la materia d’aquest moviment cambia constanment de forma es la evolució. Aquest moviment en la Societat i en totes les altres materies susceptibles de canvi, es més o menys ràpid. Quan ho es amb extrem adquireix aspectes violents que son les revolucións.Fixem-se en les diverses formes de govern de les nacions o pobles a travers dels segles. Primerament autoritat absoluta, fundada en el dret de la forssa, govern militar, dret de conquesta. Mes tart uns homes varen manar als altres amb nom dels Deus, govern rel-ligiós, castes. El rei de dret diví. Després la Revolució Francesa, ha vingut amb les varietats de formes de sempre, el Govern representatiu, el govern d’uns Homes per altres dits llurs representants i vindrá segurament el govern individual, si aixi’s pot dir, millor expressat la llibertat individual.De 1’esclavatge ne vingué la servidumbre, d’aquesta despres de alguns estats intermitjos, el proletariat. El mon s’ha trasformat, ha evolucionat. Peró han sigut necessaries, grans explossions sentimentals, torrents de sang, lluites cruentísimes, grans revolucions per 1’evolucïó del mon. L’historia ja ens parla de les sublevacions a 1’Antiga Grècia, de les guerres socials del Gran Imperi Romá.I aquestes revolucións que les veiem com a moments de l’historia de la Humanitat, les observem també en el mes vell i veritable llibre de l’home, les observem també en la Naturalesa.La Ciencia, i parla de ciencia qui amb prou feines si l’ha saludada, ens ensenya que’l Só, la llum, la calor, l’electricitat, senzills modos del moviment universal que fá tremolar la materia cósmica, ofereixen en llurs moviments particulars, fenòmens que son verdaderes revolucions de la materia i del moviment. I aqueixos fenòmens son part integrant del funcionalisme propi de cada una d’eixes formes del moviment i son senzills moments de la seva vida.A travers dels segles se formen les capes geológiques de la terra, lenta i constánment; en les entranyes del mon, en el gran laboratori de les capes inferiors, el foc, reminència de llunyaníssimes époques en les que amb el Sol, i’ls altres mons del Sistema planetari formava la terra part d’una nebulosa ígnea, combina, les materies en estat fusible corroent els ámbits en que viuen, amb la complicitat silenciosa dels temps, mes de sopte, la forssa acumulada rormp la costra terrestre i sorgeixen cataclismes inesperats; en el bell mitj del mar, s’eleven montanyes de foc, illes poblades desapareixen, terremotos abominosos destrueixen pobles i ciutats, llencen al cel les montanyes torrents de foc. Son les revolucións de la naturalesa, son moments de la marxa evolutiva del mon.I aixis també, en la Societat, lentament en el cervell dels homes hi neixen idees noves; en els seus cors agradables aspiracións i la revolució que cambia l’estat de coses té l’origen genètic en l’evolució del pensament i aspiracións humanes. La revolució no sorgeix fins que la conciencia colectiva, sadollada de sentiments és promotora de un formidable estat passional que acaba amb l’esclat violent de l’indignació. JOAN LLUIS PUJOL
Annex 2. Conferències.
LVG 19281021-013 Ateneu Ampurdanès,
LVG 19281024-031 Centre de Dependents.
LVG 19281216-016 Ateneu Enciclopèdic Popular.
LVG 19300306-001 Centre d’Unió Republicana de l’Hospitalet. Sintesi històrica de la civilització.
LVG 19300306-001 Sindicat Agrícola de Castellar del Vallès. Funció social del cooperativisme.
LVG 19300730-006 Col·legi d’Advocats. Orador en el debat sobre Responsabilitat de funcionaris de presó.
LVG 19300802-024 Societat Recreativa Centre Democràtic de Caldes de Montbuy. Orador, juntament amb Lluís Companys.
LVG 19300814-008, LVG 19300819-008, LVG 19300822-008. Ateneu Enciclopèdic Popular. Secció d’estudis polítics, econòmics i socials. La baixa de la pesseta.
LVG 19301203-028. Palestra. Hospitalet.
LVG 19310124-010 Secció universitària del Cercle de Reus. Deures de la Joventut.
LVG 19311121-009 Cercle Republicà de Barcelona. Els problemes polítics d’ara.LVG 19311030-007 Cercle Republicà de Barcelona. Els conflictes polítics d’ara.LVG 19311031-007 Cercle Republicà de Barcelona. Els actuals conflictes polítics.LVG 19311119-011 Cercle Republicà de Barcelona. Catalanisme democràtic.LVG 19320601-009 Societat La artística culinària de Catalunya. Orientació obrera.LVG 19320702-025 Centre Republicà-Socialista de la Bisbal del Penedès. El moment polític actual.LVG 19320708-023 Unió de rabassaires de La Granada.
[1] De família de comerciants.[2] De família d’universitaris (Llicenciats en Dret i Medicina).[3] Josep, nascut al Perelló, el 22-11-1894, metge. Miquel, nascut al Perelló, el 14-12-1896, farmacèutic. Bonaventura, nascut al Perelló, el 14-07-1903, metge. Tomàs, nascut al Perelló, el 24-09-1905, metge. Montserrat, nascuda al Perelló, el 07-02-1908.[4] EL RESSÓ, nº 3, 31 de desembre de 1920.[5] EL RESSÓ, nº 2 octubre 1920; nº3, desembre de 1920; i nº 5, Març 1921 (veure Annex 1)[6] EL RESSÓ nº 6, abril de 1921[7] “EL RESSÖ, nº 11, setembre de 1921[8] LVG 19240827-010[9] LVG 19280201-008[10] Arxiu Municipal del Prat- Judicials.
[11] LVG 19330908-005 Debat sobre eleccions Col·legi.
[12] LVG 19300306-001 Portaferrissa.
[13] Maria Dolors Ivern i Salvà. Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936: (1931-1936)
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.
[14] LVG 19301205-007 President Companys. Secretari Joan Lluís Pujol.
[15] Poblet, Josep Maria. Vida i mort de Lluís Companys. Barcelona. Editorial Pòrtic. 1976.
[16] Fundació Irla. Fèlix Cucurull, Panoràmica del Nacionalisme català.
[17] LVG 19771023-011. Paloma, Joan. Fundació Irla. Esquerra Republicana.
[18] LVG 19310401-006
[19] LVG 19771023-011
[20] AEP Acta de l’Ajuntament
[21] LVG 19310526-010. Camps i Arboix, Joaquim. El Parlament de Catalunya (1932-1936). Barcelona. Edicions 62. 1976.
[22] Fundació Irla d’Esquerra Republicana de Catalunya.
[23] Fundació Irla d’Esquerra Republicana de Catalunya
[24] LVG 19330131-011 Contra els contingents francesos, en el que també l’exportador-productor pratenc Gibert.
LVG 19330214-009 Llei agrària. LVG 19320105-009 Rabassaires. Portar la cultura al camp.
[25] LVG 19320419-008 Patrocinat pel Sindicat del Canal de la Dreta del Llobregat.
[26] LVG 19320430-004 Que també funciona com a comitè de responsabilitats, per dictaminar sobre assumptes que li encomana el Consell de la Generalitat.
[27] LVG 19320524-007
[28] LVG 19320910-008
[29] LVG 19320924-010
[30] LVG 19340126-010
[31] LVG 19330211-009 Conferència titulada Desastre econòmic i tècnic de l’aeroport de Gavà.
[32] LVG 19330625-033 Participà en el debat sobre els membres de L’Opinió.
[33] LVG 19320712-006 Josep Pujol Capsada com alcalde del Prat proclamà la República a aquesta localitat. Era el pare del Diputat Joan lluís Pujol Font
[34] LVG 19331107-023
[35] LVG 19340128-023 Comissari Delegat d’ordre públic de la Generalitat a Tarragona
[36] LVG 19340314-020 Sabotatge. LVG 19340322-021 Canadiense. LVG 19340404-018
[37] LVG 19340325-023 Orientacions a seguir per Esquerra sobre l’autoritat i llibertat
[38] LVG 19340418-006 Vocal
[39] LVG 19340621-007 Nomenament com a Comisari delegat del Govern a Tarragona
[40] Noticiari Pratenc (NP), nº 9, 8 de juny de 1935. LVG 19351224-012
[41] NP,i Pratenc nº 24, 5 de gener de 1936.
[42] LVG 19360205-007
[43] LVG 19360331-004
[44] NP, 31, 19 abril de 1936.
[45] LVG 19360516-006
[46] LVG 19360523-007
[47] LVG 19360609-027
[48] LVG 19360609-027
[49] LVG 19360421-012
[50] LVG 19360811-004
[51] Arxiu familiar Ferret Pujol
[52] En et Congrés Socialista Espanyol a Saragossa a 11 d’abril de 1871 s’aprobá la següent proposició :” La Internacional no es una asociación despótica, cuyos miembros deben obedecer a la orden o mandato venido de arriba, sino que ella es una Federación de asociaciones independientes, entre los cuales el Consejo General debe servir de centro de correspondencia “.
[53] Vegi’s una mostra de lo que diem, en la frase de Besteiro: Si yo fuese catalán y tuviera hijos primero les enseñaría catalán y luego me preocuparia de si debía enseñarles castellano o francés.
[54] Vegi’s: Socialismo y Anarquismo del P. Vicent
[55] Vegi’s: Contradiccions Políticas. Teoria del Moviment Constitücional en el segle XIX, per J. Proudhon.
El servei que donava la barca del Prat era imprescindible pels seus habitants, primer, durant els segles XIII, XIV i XV en què existia l’illa de Banyols, per evitar l’aïllament, després per poder comerciar amb Barcelona, de la que depenia totalment.
VISIÓ D’UNA ÈPOCA, AMB EXPERIÈNCIES I OPINIONS D’UN CUTADÀ PRATENC.
