02 jul. 2010

A QUI CORRESPONGUI

Publicat en 9:39 sota Actualitat,Estudis i propostes

El que segueix és una selecció de textos extrets de la Ponència 1 aprovada al 15è Congrés de Convergència, (juliol del 2008 i darrer celebrat fins avui) i per tant plenament vigents en l’actualitat com a doctrina oficial del Partit.

M’agradaria saber si els dirigents de Convergència consideren o no que es donen les condicions expressades en aquests textos i com pensen dur a la pràctica aquests mandats congressuals.

Cesc Farguell

 

  Punt 8.2. .- Desenvolupament de la potencialitat del nou EstatutPàgina 47, línies 15 i següents:

En cas contrari, si l’Estatut sortís afectat [del seu pas pel TC], bé en el seu articulat, bé en la seva lectura, més enllà de l’agreujament de la manca de credibilitat i de prestigi de les institucions constitucionals, es faria patent una injusta parcialitat en el conflicte entre el conjunt i la part: tot l’ordre constitucional quedaria qüestionat. Però sobretot, es tancaria la possibilitat d’accedir a unes pretensions col·lectives àmpliament majoritàries a Catalunya (àmplia majoria al Parlament i àmplia majoria popular en el referèndum). Es barrarien les ambicions nacionals de Catalunya. Faria impossible avançar en l’autogovern i en l’autonomia, amb un agreujant: la sentència del Tribunal Constitucional no té marxa enrera, és llei per les normes futures, llevat que es reformi la Constitució. Si es tanca el procés autonòmic i queden insatisfetes les ambicions de Catalunya, es trencarà el consens de la transició, es produirà una important desafecció envers Espanya i es qüestionarà la vigència del marc constitucional, no només des de la política, sinó sobretot des de la gent, en el seu sentir, a l’esperit del poble.

  Punt 8.3. .- El dret i el deure a decidir avui i en el futur: fites i objectius

Pàgina 48, línies 5 a 17

El dret a decidir del poble de Catalunya es manifesta en l’exercici del dret de vot i inclou totes les opcions possibles, i no té cap més límit que aquell derivat de la falta de suport democràtic. En aquest sentit, Convergència no renuncia a cap escenari polític de futur per a Catalunya, i per això ratifica un cop més el dret del poble català a l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació. De fet, a través del grup parlamentari de CiU al Parlament, Convergència ha expressat en diverses ocasions el suport a l’exercici del dret a l’autodeterminació quan així ho decideixi el poble de Catalunya i que el mateix Parlament de Catalunya ha aprovat també endiverses ocasions (resolucions 98/III de 1989, 229/III de 1991 i 679/IV de 1998).   

Pàgina 49, línies 17 a 26

Pel que fa als drets col lectius, com el de l’autodeterminació, aquests drets no poden romandre hivernats quan el context polític requereix del seu exercici. És a dir, que quan un poble veu retallades les seves decisions de funcionament col lectiu, quan veu humiliades les seves expectatives de desenvolupament, quan veu esgotades totes les possibilitats de creixement propi en un determinat context polític, no té tant el dret com el deure de preguntar-se si li convé canviar aquest context. Per tant, cal que Catalunya i els partits catalanistes com Convergència s’autoimposin el deure de preguntar a la ciutadania sobre el futur polític del país. No formular aquesta pregunta no és renunciar a l’exercici d’un dret, sinó eludir el compliment d’un deure.  

Punt 10. .- Un projecte per a construir Catalunya: Catalunya com a prioritat.

Pàgina 53, línies 6 a 11

Convergència manté com a objectiu el ple reconeixement nacional de la plena i completa sobirania de Catalunya. En la mesura que el nou Estatut reconeix que els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya, Convergència promourà al Parlament de Catalunya l’exercici del dret a decidir, sense cap més límit que la voluntat democràtica expressada lliurament i en pau del poble català. 

Pàgina 53, línies 6 a 11

I per això, Catalunya ha de prioritzar i reivindicar la totalitat dels seus drets com a nació lliure dins el concert universal de nacions lliures. 

Pàgina 57, darrer paràgraf de la ponència:

Els drets no es demanen, s’exerceixen. 

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.