16 oct. 2009
Conferències Democràtiques de Catalunya
Que ens hem begut l’enteniment?
Em sembla que aquest apunt em sortirà molt dur. Potser algú es pot sentir ofès; si és així, ho sento. Però crec que és necessari dir-ho i parlar clar. Ens hem begut l’enteniment, tots plegats?
Punt primer: estem en guerra i alguns encara no ho saben. Recordatori per a despistats: per a Espanya, la secessió de Catalunya és un casus belli. Fan i faran servir totes les armes al seu abast per evitar-ho i, per si algú encara no ho sabia, això inclou el joc brut, amb els serveis secrets, com a professionals del tema, de protagonistes.
Punt segon: el procés de consultes populars anava per bon camí i era (espero que encara sigui) una esperança per al futur de Catalunya. Massa bé, es veu. Una nova decepció no només seria un estroncament d’un procés esperançador, sinó que probablement ho aturaria tot uns quants anys.
Punt tercer: El temps s’esgota. És molt possible que sigui ara o mai. Si aquesta vegada Catalunya no aconsegueix la independència és molt possible que ja no hi hagi una altra oportunitat. Ja n’hem deixat passar massa, per una o altra cosa. Potser no n’hi haurà cap més i la nostra generació passarà a la història com la que va deixar morir definitivament la catalanitat. No ens podem permetre errors.
Fixades aquestes premisses, repassem el que està succeint. Ja fa uns dies que se sentia una remor preocupant; com que personalment no hi estic implicat, m’acuso de no haver-hi fet massa cas. Però avui, un article d’Alfons López Tena m’ha encès totes les alarmes.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/consultes_dinamitades_74855.php
He mirat d’esbrinar una mica com han anat les coses i a cada troballa que feia em preocupava més. Un resum dels fets, no sé si bo o dolent, es pot veure a: directe.cat
http://www.directe.cat/article/lestira-i-arronsa-entre-lindependentisme-situa-les-consultes-a-la-corda-fluixa
No sé, ni vull saber, qui té raó (probablement ningú), qui ho va començar ni com va començar, ni com han anat amb detall les coses. Però parlar de “plataformes tòxiques”, cridar a “foragitar” ningú del procés, dir que hom se’n separa perquè no hi té prou presència, apartar-se’n perquè es parla o no es parla dels Països Catalans, dir que aquests o aquells volen “protagonitzar” o “apropiar-se” les consultes, dictaminar sobre a qui correspon fer-ho o pontificar sobre la representativitat d’uns i altres (que tot això s’ha dit) és, per dir-ho amb suavitat, una estupidesa immensa.
Tan baix hem caigut? Tan poc nivell té el patriotisme d’uns i altres? Tan poca generositat tenim que el nostre minúscul ego passa davant de la Pàtria? Ningú no se n’adona que el que importa és que es faci, no qui ho fa?
Tan fàcil ha estat per als serveis secrets espanyols engalipar-nos? O pitjor encara: que potser els estem fent la feina nosaltres solets? No vull acusar ningú i alhora acuso tothom. Cadascú que reflexioni i vegi quina part de responsabilitat hi té. Cadascú que pensi qui ha dit què i què ha dit a qui.
Que potser som tan innocents que ens creiem que no hi ha infiltrats a tot arreu? Si algú es pensa que a Madrid no saben molt més del que ens creiem, que s’ho tregui del cap. Repeteixo: estem en guerra i alguns no se n’han assabentat. I recordeu que sempre, sempre, sempre, quan es descobreix un infiltrat la reacció més comú és de sorpresa. Qui ho havia de dir! Doncs justa la fusta: precisament per això és un bon infiltrat. No hem de caure en paranoies conspiratives, però ningú no s’ha de refiar de ningú i ningú no ha de caure en provocacions. Simplement, hem d’anar fent, decidits i sense por, sabent que estem a l’aparador encara que no ens ho sembli i comptant que en qualsevol cantonada ens podem trobar un parany.
Hem de ser molt curosos i alhora molt ferms, valents i generosos. No és hora de fer barroeries ni és hora de covards, d’egos inflats, de cagadubtes ni de perepunyetes.
Altrament, la Història ens ho reclamarà. Tinguem-ho, tots, ben clar.
Ells l’hi tenen, i molt.
Joan Fonollosa
Comentaris tancats a Que ens hem begut l’enteniment?