22 set. 2009

Convergència i la independència

Publicat en 5:00 sota Actualitat

Ho sento, però hi he de tornar. Que quedi clar per a tothom i que ningú no es deixi enganyar: Convergència, o almenys els seus actuals dirigents no estan per la independència.  

Aquesta no és una afirmació gratuïta. És una convicció basada en els fets: la seva actitud arran dels referèndums que s’estan preparant ho palesa ben clarament. Altrament, ¿com és, per exemple, que a Sant Cugat del Vallès, on l’alcalde és de CDC amb majoria més que absoluta i una de les estrelles ascendents dins del panorama convergent, la proposta d’ERC de celebrar-n’hi un s’ha convertit en una patata calenta? I aquesta és només la darrera d’una llarga llista.

Però ahir mateix, el David Madí, a l’entrevista que li fa en Sostres a la darrera pàgina de l’Avui, té la barra de dir que “la independència la durà Convergència” (i en Sostres ho posa de titular, és clar).  De veritat? Quan? L’any tres mil? Potser aleshores ja no valdrà la pena. I com? Quin és el camí? Quina proposta teniu per arribar-hi? Què esteu fent d’efectiu per aconseguir-la? Aquesta declaració, si no és que el periodista s’ha muntat una pel·lícula amb quatre paraules agafades fora de context, no és més que una monumental mentida i un exercici de cinisme digne d’un Nixon (per posar algú a qui suposo que en Madí deu admirar, vista la seva forma d’actuar).

En Ramon Munné, un dels impulsors de Convergència 2.0 em fa arribar una nota sobre el seu posiconament arran d’aquest afer, que reprodueixo textualment, perquè el subscric al 100% i em sembla que no es pot dir millor:

Benvolguts companys,

arran dels darrers fets ocorreguts referents a les consultes sobre la independència que s’estan plantejant en diversos municipis, voldria exposar:

1.- la meva posició personal és de total suport a la realització d’aquestes consultes
2.- considero que el catalanisme ha d’estar il·lusionat per aquesta iniciativa i li ha de donar tot el suport
3.- el punt 8.3 de la primera Ponència del darrer Congrés diu:

“Pel que fa als drets col·lectius, com el de l’autodeterminació […] , cal que Catalunya i els partits catalanistes com Convergència s’autoimposin el deure de preguntar a la ciutadania sobre el futur polític del país. No formular aquesta pregunta no és renunciar a l’exercici d’un dret, sinó eludir el compliment d’un deure. “

4.- per tant em semblen desencertades i contràries a la doctrina de CDC algunes declaracions que han arribat als mitjans en el sentit d’afirmar que CDC no iniciarà aquestes consultes, tot i que sí que hi donarà suport (i encara més desencertats fets com que regidors de CiU del Prat s’abstinguin en el ple de l’Ajuntament en la votació sobre el suport a aquestes consultes)

5.- d’ara endavant, proposo que CDC actui d’acord amb els acords congressuals i manifesti la seva disposició a col·laborar activament en la celebració de les consultes per la independència.

Ànims companys!

Només hi faria una petita esmena en aquest magnífic text, concretament al darrer punt: no s’ha de proposar que CDC actuï segons diuen els acords de Congrés: això és una obligació dels dirigents que van ser elegits per aquest mateix Congrés precisament per dur a la pràctica aquests acords. 

Però, vaja, ja sabem com van aquestes coses. ¿Algú es creu seriosament que els dirigents de cap partit senten que tinguin la més mínima  obligació de complir els acords congressuals? Heus aquí una mostra més de la baixa qualitat de la democràcia que patim.

Hi ha molta feina a fer, companys… i cada dia queda menys temps.

Joan Fonollosa

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.