04 març 2009

Què entenen a TV3 per promoció del català?

Publicat en 23:42 sota Actualitat

Si no vaig errat, la promoció i defensa del català és una de les finalitats principals de Televisió de Catalunya. Fins i tot diria que deu ser la causa mateixa de la seva existència.  Doncs bé, el dimarts dia 3 de març del 2009, entre un quart d’onze i tres quarts de dotze de la nit , TV3 va perpetrar un greu atemptat contra la nostra llengua.

Amb l’excusa d’homenatjar un actor recentment traspassat, el nom del qual prefereixo piadosament ignorar, la que es diu “la nostra” va engaltar a la seva audiència, en hora de màxima audiència, un programa d’una hora i mitja, íntegrament en castellà. 

Corregeixo: he dit íntegrament en castellà, però no és ben bé cert. El programa va consistir en un inacabable monòleg de l’homenatjat, i de tant en tant, enmig de la seva incontinència verbal, l’individu en qüestió deixava anar alguna paraula en català, potser per demostrar que si no el parlava mai malgrat haver-se passat més de mitja vida  a Catalunya no era pas per cap incapacitat genètica sinó simplement perquè mai no ho va considerar necessari. Potser és la manera que té TV3 de respondre als que de Madrid estant diuen que a Catalunya tanquem en camps de concentració als que no parlen català. 

Tanmateix, això no és tot. Durant el quart d’hora escàs que ho vaig poder resistir, el programa no va ser més que un enfilall d’exabruptes, bajanades i grolleries sense solta ni volta, lligats únicament pel ciment del llenguatge més xaró i malparlat imaginable. I pel que sé, tota la llarga hora i mitja va ser així. En resum, un programa denigrant, indigne d’una televisió amb un mínim de vergonya, sigui pública, sigui privada. 

Això és el que a TV3 entenen per la promoció i defensa del català? És per això que es va crear? És  per això que es fan servir els nostres impostos? És que per ventura es pensen que així s’afavoreix Catalunya de cap manera? O és que es tractava justament d’això? 

No és denigrant la llengua del veí que es prestigia la pròpia. No és amb aquesta mena de programes que es guanyarà per al català als nouvinguts. No és rient-li una i altra vegada les (per a mi inexistents) gràcies a personatges com aquest que es construeix un país. No és fent homenatges a personatges impresentables que es construeix l’orgull de pertànyer a una comunitat.

Alguns de bona fe potser encara ho excusaran recordant les dificultats que el tal actor (deixem-ho així) va tenir fa un temps arran d’un dels seus exabruptes. No ens hem d’enganyar: allò va ser, a tot estirar, un error, una escalfada involuntària de la boca enmig del seu habitualment provocador devessall de paraules. Com que no està bé malparlar dels difunts no imaginaré que potser va ser un efecte calculat d’un espavilat que ens havia pres la mida des de fa anys.

En fi, almenys al 33 feien un reportatge prou interessant sobre els paradisos fiscals. I com que la gent només es mor una vegada no caldrà repetir l’homenatge. Espero.

Bernat Munt

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.