04 març 2009

DEMOCRÀCIA

Publicat en 17:30 sota Actualitat,General

Quan em cal fer servir aquesta expressió ja gairebé no em surt; Donades les circumstàncies, em surt allò i en castellà de “demos gracias” que les coses no vagin a pitjor.

Després de tants segles de violentes guerres i de filosofar, després de crear tants codis, constitucions, doctrines, religions, impostos, registres per controlar-ho tot, normatives, lleis que no s’apliquen, escriptures i vocabularis estranys els quals no entenen ni les secretàries de les notaries i jutjats, poders judicials que no funcionen etc. La delinqüència i la droga, les quals ja van bé als de dalt, estan més protegides que mai i els homes de bons costums, abandonats, desprotegits i vigilats, que no espatllin el negoci, els favors o la norma a seguir. El poder té espies a tot arreu protegit per la “demos gracias” i ens cal aprendre a dir certes veritats a mitges, ja que les veritats clares i entenedores, contundents, adreçades a poble no són publicades i tot controlat, “fan l’orni, la gara-gara o fugen d’estudi” que en això els col·laboracionistes són uns grans tècnics. Crec que ja n’hi ha prou! El lector ja veu per on bufa el vent, és el poder dels grans banquers, ara els governs els riuen les gràcies com aquell que fa un mal fet i li donen un premi. Vivim en un món on impera la desorganització més ben organitzada a costa de què, de qui i a favor de quins?

Senyors meus, és molt trist arribar a certes conclusions però sempre va a favor dels mateixos. Els que permeten i els que han creat el problema per avarícia i afany de poder són els que en un cas extremis apliquen la solució. De “demòcrates” passen a dictadors i “s’ha acabat el bròquil”, com diu el cantant Raimon: tu ja m’entens, tu ja m’entens, tu ja m’entens. El poder segueix per als mateixos, els més poderosos. Tots busquen el mateix pastís i el poble manipulat a callar i a creure.

Què ha passat amb la mal anomenada “transición democràtica a España”? Creieu que ha canviat alguna cosa? La història desgraciadament ja s’ha repetit massa vegades, la política del tites, tites, tites i el poble combregant amb rodes de molí, sotmès a la desinformació i a la ignorància premeditada, siguin “demòcrates” o dictadors son iguals. Uns van amb la cara descoberta i els altres són més hipòcrites, però la finalitat és la mateixa. No anem bé, senyors, que no anem bé, guanya sempre el més fort i el més dolent, que el papa ens castigarà… Ha de guanyar el que juga net, ha de guanyar qui té uns valor ètics i qui predica amb l’exemple.

Esteu en pecat. 

Joaquim Pugnau Vidal. 

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.