06 febr. 2009

Raó i força

Publicat en 12:11 sota General

Aquests són alguns dels  posicionaments politics que la senyora ANNA TERRÓN, DELEGADA DE LA GENERALITAT ha fet  públics aquets darrers dies. 

 LLENGUA · “No farem amics ni en traurem res de dur la nostra micropolítica a les institucions europees; en aquesta campanya cal parlar de reptes bàsics”

DEU MIL · “No sé què vénen a reivindicar; si és la presència de Catalunya i del català, crec que això ja està perfectament reconegut en l’àmbit europeu”

Ja fa mes de 75 anys que els  rebesavis , avis i pares polítics de la senyora Terrón, el socialistes  Catalans,  han  utilitzat  Catalunya i els seus ciutadans pels interessos que més els  ha convingut en cada moment ,  l’assoliment  del   republicanisme hispànic, la transició del règim franquista, el restabliment i la consolidació de la democràcia espanyola, l’entrada a l’euro i a l’Europa comunitària. Sempre hem estat els primers , els més estoics i resignats  obrers d’Espanya i tanmateix  sempre pagant el preu mes alt , tot i així no ens hem de lamentar perquè si com a poble ho em fet, i existim,   vol dir que tenim l’oportunitat d’analitzar la historia i els fruits obtinguts  de la causa efecte  de les nostres actuacions, el que comporta  una oportunitat  preciosa  de  millorar  avançant  en els nostres llibertats.Avui hi ha una nova generació de catalans, i jo m’incloc,  que és capaç de mirar endins, en lloc de mirar Espanya i marcar nous reptes de país mes enllà d’aquest utilitarisme  en clau Espanyola, de fer  servit  i  esparracar,   que els socialistes dels últims 100 anys han fet de Catalunya.  Una nova generació de catalans va a Brussel·les  a fer-se respectar, no a fer amics com Anna Terrón. I és que si 10.000 catalans van a Brussel·les  hi van per exigir el primer i fonamental: un dret bàsic, la justícia de poder ser com a poble allò que vulguem ser, en pau, llibertat i democràcia. És a dir el dret d’autodeterminació que els catalans, com tots ls pobles del món, tenim.

M’agradaria acomiadar-me amb uns cartells nostàlgics que il·lustren  la diferència entre aquells que al 1936 ja pensaven com avui ho fa  l’Anna  Terrón  i els que ja aleshores també pensaven com els 10.000 catalans  que ens trobarem a Brussel·les. Al primer cartell, “Defensar Madrid, és defensar Catalunya” ,  el PSUC enviava les lleves catalanes al front de Madrid; amb el segon, “Raó i Força”,  es convidava a d’altres joves a donar la vida pel seu país.

 Quina diferencia oi senyora Terrón?         

Marc Vinyoles

 

 Defensar Madrid Martí Bas. Gràfiques Ultra     

 Raó i força MINAS. Lit Ind. Madriguera

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.