Endavant

No falla. Cada dia ens cau una o altre ignomínia a sobre. Fa un parell de dies, els nostres símbols ja no eren “nacionals” (suposo que vol dir d’estar per casa i gràcies).  Ahir mateix, el mestre Puyal, en la prèvia del partit del Barça comparava com la premsa francesa en parlava  amb respecte i temor com corrson a un rival poderós, metre que la premsa madrilenya (per a la qual també el Barça és un equip espanyol, oi?) només parlava de que l’equip està malament i el poden eliminar.

Us reprodueixo un parell de correus que he rebut per si us voleu fer una mica més de mala sang:

 ———————————————————————–

Benvolguts amics,

Aquesta és la imatge que donen els polítics i el govern espanyols al món. Absolutament lamentable.

Salutacions cordials,

Isabel
http://www.ft.com/cms/s/0/66a5d548-01b3-11de-8199-000077b07658.html

 ———————————————————————————
• Article a El Singular Digital: Les ONG catalanes no són espanyoles

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/les_ong_catalanes_no_s_n_espanyoles_33615.php

Destruir el teixit associatiu del nostre país i espanyolitzar-ne tots els racons compta amb el vist-i-plau dels 25 socialistes catalans [Més…]

• Article a e-notícies: Només a Espanya, mai a Catalunya

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/nomes_a_espanya_mai_a_catalunya.html

El 23-F és una data genuïnament espanyola, tan espanyola com el 18 de juliol de 1936. Totes dues evoquen fets que mai no es podrien produir en països amb una sòlida cultura democràtica, com ara Anglaterra, Canadà, Suècia o Catalunya. [Més…]

————————————————————————————–

Dia sí dia també, ens insulten, ens menyspreen i se’n foten de nosaltres.

I els nostres polítics dormint a la palla.

FINS QUAN ABUSARAN TOTS PLEGATS DE LA NOSTRA PACIÈNCIA?

FINS QUAN HO HEM DE PERMETRE?

Joan Fonollosa

Arribo a casa en acabat de dotze hores de feina, sol al despatx fullejo els diaris, mentre ho faig escric que un jutge Espanyol em vol prendre un tros de llibertat, la llibertat que em quedava com a presoner català de tenir els símbols d’un país lliure, una bandera, la senyera, un himne, els segadors, i un dia de commemoració, la diada.

No en tenen prou amb espoliar-nos en lo material que ara tracten de matar la nostra ànima, aquesta ànima catalana que tan costa entendre des d’una visió “testicular” hispànica, l’ànima creativa que ens permet des de l’amor renéixer una i altre vegada.

Prou!, “La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici”
 

Marc Viñolas

Aquests són alguns dels  posicionaments politics que la senyora ANNA TERRÓN, DELEGADA DE LA GENERALITAT ha fet  públics aquets darrers dies. 

 LLENGUA · “No farem amics ni en traurem res de dur la nostra micropolítica a les institucions europees; en aquesta campanya cal parlar de reptes bàsics”

DEU MIL · “No sé què vénen a reivindicar; si és la presència de Catalunya i del català, crec que això ja està perfectament reconegut en l’àmbit europeu”

Ja fa mes de 75 anys que els  rebesavis , avis i pares polítics de la senyora Terrón, el socialistes  Catalans,  han  utilitzat  Catalunya i els seus ciutadans pels interessos que més els  ha convingut en cada moment ,  l’assoliment  del   republicanisme hispànic, la transició del règim franquista, el restabliment i la consolidació de la democràcia espanyola, l’entrada a l’euro i a l’Europa comunitària. Sempre hem estat els primers , els més estoics i resignats  obrers d’Espanya i tanmateix  sempre pagant el preu mes alt , tot i així no ens hem de lamentar perquè si com a poble ho em fet, i existim,   vol dir que tenim l’oportunitat d’analitzar la historia i els fruits obtinguts  de la causa efecte  de les nostres actuacions, el que comporta  una oportunitat  preciosa  de  millorar  avançant  en els nostres llibertats.Avui hi ha una nova generació de catalans, i jo m’incloc,  que és capaç de mirar endins, en lloc de mirar Espanya i marcar nous reptes de país mes enllà d’aquest utilitarisme  en clau Espanyola, de fer  servit  i  esparracar,   que els socialistes dels últims 100 anys han fet de Catalunya.  Una nova generació de catalans va a Brussel·les  a fer-se respectar, no a fer amics com Anna Terrón. I és que si 10.000 catalans van a Brussel·les  hi van per exigir el primer i fonamental: un dret bàsic, la justícia de poder ser com a poble allò que vulguem ser, en pau, llibertat i democràcia. És a dir el dret d’autodeterminació que els catalans, com tots ls pobles del món, tenim.

M’agradaria acomiadar-me amb uns cartells nostàlgics que il·lustren  la diferència entre aquells que al 1936 ja pensaven com avui ho fa  l’Anna  Terrón  i els que ja aleshores també pensaven com els 10.000 catalans  que ens trobarem a Brussel·les. Al primer cartell, “Defensar Madrid, és defensar Catalunya” ,  el PSUC enviava les lleves catalanes al front de Madrid; amb el segon, “Raó i Força”,  es convidava a d’altres joves a donar la vida pel seu país.

 Quina diferencia oi senyora Terrón?         

Marc Vinyoles

  Martí Bas. Gràfiques Ultra     

  MINAS. Lit Ind. Madriguera