21 nov. 2008

On és el nostre partit?

Publicat en 11:03 sota General

Queixar-se és perdre i començar a cercar la solució, guanyar. En aquest entortolligat parany que ens trobem, ens dignificaria força solucionar, sense més retards, aquesta urgència que tots tenim.

Amb els governs de CiU es va fer molta feina amagada i silenciosa. Tot el catalanisme ho pot així reconèixer; i més amb la perspectiva d’ara. Erc per a aconseguir un govern d’esquerres va fer massa soroll. Els crits que sortiren del país i la dura resposta mediàtica de l’Estat obligaren a fer caure l’independentisme a la poltrona, neutralitzat, i a fer bondat. El senyor Pujol digué que no podíem fer el ridícul que malauradament ens ha ensorrat el país en la vergonya de si mateix. Les diferents estratègies volien només eixamplar les nostres possibilitats, no oblidem-ho! Defugint els retrets, hauríem de valorar les lliçons i avançar.

Aprenguérem que Erc havia pujat per la seva aposta per un sobiranisme desacomplexat. Hem d’agrair-li que normalitzés i descriminalitzés el concepte; l’ha generalitzat però també, és lògic, l’ha frivolitzat. CiU s’adonà de seguida que amb sobiranisme amagat no tornaria mai al govern. Agraïm també a Erc algunes de les reaccions que provocà. CiU no es quedà plegada de mans després de la fatxenda calçotada. Amb el seu oferiment ens mostrà que Erc volia ser un altre partit de govern i la independència hi restava sotmesa.

Tots aquells que som sobiranistes, volem tenir el nostre pis i no personalismes o més “ismes” ideològics que dificultin més aconseguir les claus. Cap de nosaltres tenim un partit visible, amb líders i polítics coneguts pel seu capteniment amb el rupturisme i bons oradors que augmentin la nostra autoestima. Mentre el sobiranisme creix, alhora ho fa el desencís general de no tenir el partit que s’abstingui d’usar el nostre vot rupturista per a tocar cuixa o poltrona.

Solucions? Penso que per a guanyar temps, necessitem dels polítics que visiblement s’han guanyat la confiança del poble com a rupturistes. Hauríem de forçar-los a donar un pas endavant i crear un partit unitari després de la retallada del TC. Un que tingui prohibit en els seus estatuts governar, que creixi des de l’oposició com ho ha fet així l’escocès. Aquell que només pacti la proclamació de la república independent catalana des del Parlament; i un cop aconseguida es dissolgui.

 

Venceslau Pons i Mata

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.