Arxivar per maig de 2011

06 maig 2011


Esforç enlloc de crítica envejosa

Classificat com a General

Ha esdevingut normal que quan no es pot tenir el que altres posseeixen, ens queixem per aquest fet tot criticant que algú altre ho tingui i nosaltres no.

Enlloc de queixar-nos, de criticar, d’envejar, posem-nos a treballar per obtenir pels nostres mitjans el que envegem que els altres assoleixin. És el nostre esforç el que ens ha de permetre obtenir el que desitgem, i no pas les crítiques perquè els altres ho tenen.

Comentaris tancats a Esforç enlloc de crítica envejosa

05 maig 2011


Formació per a tothom

Classificat com a General

A l’hora d’evolucionar, de canviar, és important que tot el col.lectiu de l’empresa ho faci conjuntament.

L’avenç de només una part determinada del col.lectiu pot provocar problemes, ja que el que fan de nou i el que deixen de fer després de passar per una acció formativa, afecta la resta del personal que no entèn els canvis que s’estan produint en les accions del col.lectiu format.

És important, per tant, que la formació s’estengui a tota l’empresa per tal que s’aconsegueixi una harmonia en l’evolució del conjunt.

Comentaris tancats a Formació per a tothom

04 maig 2011


L’edat interior

Classificat com a General

Conec jubilats de quaranta anys i joves de vuitanta.

Em refereixo a la seva actitud, el seu posat, la seva expressió… Hi ha joves, quant a l’edat temporal, que van per la vida amb un posat amargat, tot i tenir feina i salut. Tot els és un esforç suprem, res no els satisfà, es limiten a reaccionar davant els esdeveniments, o ni això: només es queixen.

En canvi hi ha persones d’edat temporal molt avançada que il.luminen tot al seu pas, ofereixen sempre un somriure tot i els mals físics que els afecten, donen un cop de mà malgrat la migrada pensió que reben, i són proactius. Tenen alegria de viure i la comparteixen.

Per viure plenament, l’edat interior és el que compta!

Comentaris tancats a L’edat interior

03 maig 2011


El canvi del producte no és suficient

Classificat com a General

Quan afrontem una reclamació que ens fan, tendim a pensar que canviant el producte que ens retornen com a defectuós ja hem solucionat la incidència.

Però no és així en molts casos. El client ha recuperat el producte que volia (element tangible), però es pot quedar amb la sensació (element intangible) que ha disminuit el valor del producte, ja que el canvi li ha suposat unes molèsties en temps, diners (si s’ha hagut de desplaçar a un lloc distant), maldecaps tot pensant què li dirien quan tornés el producte i com hauria de plantejar-ho… i la sospita que pot quedar insatisfet en una propera compra, ja que si ha passat una vegada…

El gestor de les queixes i reclamacions d’una empresa no pot quedar-se satisfet amb canviar el producte, doncs. Ha d’afegir altres accions tant tangibles com intangibles: agrair la reclamació, lamentar els inconvenients, oferir un producte o servei afegit que el client valori com a substitutori de les molèsties causades, i comentar-li que es preocuparà d’esbrinar la causa de l’errada en el producte per assegurar-se que no torni a succeir.

Comentaris tancats a El canvi del producte no és suficient

02 maig 2011


No sé què em passa

Classificat com a General

Hi ha cops que estem neguitosos, enfadats o deprimits i no hi ha una gran causa concreta que ho justifiqui. Es tracta de la suma de petites molèsties que han provocat, totes juntes, la situació negativa en la que ens trobem.

En aquests casos una manera de superar-ho és que ens poguéssim aillar per estar sols i tranquils. Aleshores escriure un llistat de les molèsties que estan fastiguejant la nostra vida. Després, pensar en possibles solucions que resolguin definitivament, o bé que minimitzin, cadascuna de les molèsties. I el darrer pas és dur a terme accions per dur a termes aquestes solucions que hem pensat, perquè no es quedin només en bones intencions.

Comentaris tancats a No sé què em passa

01 maig 2011


Transmetre enlloc d’ofegar

Classificat com a General

Quan debatem amb una altra persona sobre un tema solem tenir la tendència a abocar-hi tantes paraules que esdevenim semblants a una aplanadora: tant ens fa el que pugui dir o pensar l’altre, ja que les nostres paraules ofeguen el seu discurs.

Enlloc de “vendre” les nostres idees passant per sobre de l’altre, és preferible ajudar-lo a “comprar” el que li exposem, transmetent-li les experiències, les emocions i els aventatges del nostre raonament.

Comentaris tancats a Transmetre enlloc d’ofegar

« Següents