16 maig 2011
Opinió, no pas mestratge
Quan algun conegut em demana consell sobre un tema que el preocupa, insisteixo molt en que li dono la meva opinió personal, i no pas la solució.
Faig vàries referències a aquest fet durant la conversa, i de vegades penso que dec arribar a fer-me pesat. Però és important, segons el meu criteri, que no s’agafin les meves paraules com un dogma, sinó com una alternativa a valorar. No estic dins l’altra persona i per tant no sé tots els condicionants que l’afecten. Per tant és l’altre qui ha de decidir què fer finalment. Heus ací la meva opinió!
Comentaris tancats a Opinió, no pas mestratge