04 maig 2011
L’edat interior
Conec jubilats de quaranta anys i joves de vuitanta.
Em refereixo a la seva actitud, el seu posat, la seva expressió… Hi ha joves, quant a l’edat temporal, que van per la vida amb un posat amargat, tot i tenir feina i salut. Tot els és un esforç suprem, res no els satisfà, es limiten a reaccionar davant els esdeveniments, o ni això: només es queixen.
En canvi hi ha persones d’edat temporal molt avançada que il.luminen tot al seu pas, ofereixen sempre un somriure tot i els mals físics que els afecten, donen un cop de mà malgrat la migrada pensió que reben, i són proactius. Tenen alegria de viure i la comparteixen.
Per viure plenament, l’edat interior és el que compta!
Comentaris tancats a L’edat interior