21 març 2011

És que no m’expliquen res!

Publicat en 6:03 sota General

Hi ha pares i mares que em diuen: “és que els meus fills no m’expliquen res!”  També hi ha directius i directives que plantegen una queixa similar: “els treballadors es queixen al passadís, però a mi no em diuen res!”

En aquests casos, presento una sèrie de reflexions a fer-se:

Has estat sempre accessible fàcilment quan han volgut parlar amb tu, o bé estaves molt ocupat quan et necessitaven?

Quan parlen amb tu, els vas interrompent per anar dient la teva?

Adoptes una actitud poc receptiva que no demostra interès cap al que t’estan dient?

Vas donant solucions, enlloc de simplement escoltar i esperar que et demanin resposta o consell?

Fas preguntes obertes que deixen espai a l’altre, o bé fas la pregunta fàcil: “com va tot?” que té com a lacònica resposta: “bé!” ?

Moltes vegades ens queixem de la poca comunicació, dels altres, però no analitzem si posem els mitjans necessaris perquè es produeixi.

No hi ha resposta