Desenvolupament personal i professional

No et quedis les grans idees en el teu pensament. Dur-les a la pràctica és el que les fa valuoses. De què serveix una magnífica idea que t’has empescat, però que es queda en això simplement?  El seu gran valor és que la duguis a terme.

I és que, posats a ser pràctics, una idea mediocre que ja hem aconseguit implantar i que dóna fruits és millor que una excel.lent pensada però que resta per sempre més en el nostre magí sense cap aplicació real!

La velocitat al parlar és un aspecte al que no solem prestar l’atenció que es mereix. I és una causa de incomunicació.

Si una persona parla molt més ràpid que l’altra, es va irritant inconscientment per la lentitud de la conversa. I fins i tot pot succeir que fruit d’aquest enuig encara parli més ràpid. Aleshores la que parla més lentament se sentirà intimidada i pot optar per parlar encara més a poc a poc. La conseqüència serà que ambdues parts optaran finalment per acabar la conversa tan aviat com sigui possible.

Així doncs, cal estar estar a l’aguait de la velocitat de la conversa per tal d’aconseguir que sigui positiva i ambdues parts s’hi trobin còmodes.

Una de les maneres de ser feliç és la contribució personal en una activitat positiva per la societat.

Ja sigui físicament o intel.lectual; presencialment o a través d’Internet; particularment o dintre d’un grup; a estones o de manera fixada… qualsevol forma de contribuir ens fa créixer personalment i ajuda la societat a tirar endavant, ser més justa i humana.

No t’aturis perquè pensis que la teva participació serà poca cosa o no tindrà gaire valor. Tot ajuda: cada gra de sorra és imprescindible per formar la platja somniada.

Atès que els problemes econòmics són una causa de malestar personal i relacional, aplica la disciplina financera a la teva vida.

Estalvia tot el que puguis, gasta només en allò imprescindible, no caiguis en la temptació dels crèdits fàcils, paga al comptat tot el que et sigui possible, no comparis les teves possessions amb les dels qui et rodegen, simplifica la teva vida!

En el sector serveis, estar pendent de cada detall és essencial no només per créixer, sinó per la pròpia subsistència de l’empresa.

Mentre que a la indústria, un servei post-venda eficaç pot salvar una errada de producció, a les empreses de serveis els clients no solen donar una segona oportunitat: si les seves expectatives no s’assoleixen, canvien de proveïdor. I la majoria de vegades, sense donar-li ni una sola explicació.

Així doncs,  cal estar ben pendent de cada detall. Principalment les persones de primera línia, les que estan en contacte directe amb el client. Precisament per això, aquestes persones són les que haurien de rebre més atenció i formació per part de la direcció de l’empresa. I, lamentablement, no és així en gran part de les nostres empreses.

Durant els anys 70 es va parlar molt de la productivitat, quan Occident es va adonar que Orient produïa més quantitat en menys temps.

Als 80 es comentava la necessitat de qualitat, atès que Orient fabricava amb molts menys defectes que nosaltres.

Més de 30 anys després continuem llegint com es demana més productivitat i qualitat en el nostres productes i serveis. Ens hem adormit tot pensant que ja ho féiem bé i que amb uns quants retocs n’hi hauria prou. “No cal canviar el que funciona” deien. Doncs ara trobem les conseqüències de tant immobilisme!

De vegades ens deixem endur en les nostres activitats pel costum de cercar la manera més complicada de presentar les coses a fer. Sembla que si no emprem grans frases, tecnicismes poc coneguts o utilitzant paraules tretes d’altres idiomes, no serà vist com una cosa que tingui sentit i pugui funcionar.

Penso que hem de fugir d’aquesta visió recarregada. Quant més senzill, millor! D’aquesta manera ens entendrem correctament, hi haurà menys errades de comprensió o de producció, estarà tot més a l’abast de tothom, ens sentirem molt més segurs, i anirem molt més ràpid.

Ja s’ha superat aquella època on pel simple fet de tenir més anys o més poder aconseguit a dit, tu havies de callar i complir.

Si, tal com diu ara la llei, tots som iguals, tots mereixem doncs ser tractats amb respecte. Sense agressivitat, ni autosuficiència, ni abús de poder.

I si en alguna ocasió no és així, cal reclamar aquest respecte. No hem d’assumir cap paper de víctima o de sant t0t justificant-nos així pel fet de no saber dir “no” a la humiliació que ens estan causant.

Reafirmem-nos tot demanant el respecte que ens mereixem.

Hi ha pares i mares que em diuen: “és que els meus fills no m’expliquen res!”  També hi ha directius i directives que plantegen una queixa similar: “els treballadors es queixen al passadís, però a mi no em diuen res!”

En aquests casos, presento una sèrie de reflexions a fer-se:

Has estat sempre accessible fàcilment quan han volgut parlar amb tu, o bé estaves molt ocupat quan et necessitaven?

Quan parlen amb tu, els vas interrompent per anar dient la teva?

Adoptes una actitud poc receptiva que no demostra interès cap al que t’estan dient?

Vas donant solucions, enlloc de simplement escoltar i esperar que et demanin resposta o consell?

Fas preguntes obertes que deixen espai a l’altre, o bé fas la pregunta fàcil: “com va tot?” que té com a lacònica resposta: “bé!” ?

Moltes vegades ens queixem de la poca comunicació, dels altres, però no analitzem si posem els mitjans necessaris perquè es produeixi.

Quantes vegades no gosem dir “no ho entenc”, i enlloc d’això callem i seguim escoltant com si ho tinguéssim tot ben clar!

Lamentablement molts cops pensem que dir que no ho entenem semblaria, a ulls dels altres, passar per rucs. Assumim que com que ningú no ha preguntat, això ha de significar que només nosaltres hem quedat fora de joc. I ens fa vergonya confessar-ho.

Però callant no ens adonem que la pèrdua és més gran, tant a nivell de coneixement (perdem l’oportunitat de saber més sobre el tema en qüestió) com a nivell de creixement personal (perdem autoestima en considerar-nos rucs per no entendre-ho, i covards per no preguntar-ho).