Desenvolupament personal i professional

És freqüent escoltar la queixa, a la feina, que qui ha marxat no ha dit que se’n va i, per tant, tampoc on va ni quan tornarà.

Deixant de banda si té o no l’obligació de dir on va, el que sí cal és que informi que se’n va i a quina hora tornarà. Per respecte al temps dels altres i per la imatge de la pròpia empresa.

Si no comunica que se’n va, qui rep les trucades o les visites ha de perdre part del seu temps cercant-lo, cosa que suposa que aquells als qui pregunta també perden el seu. A més a més, la imatge de l’empresa es deteriora davant l’espectacle de veure que ningú no té ni idea d’on està el seu col.laborador ni de l’hora en el que serà possible contactar-lo de nou.

No tot són flors i violes a la vida. Ho sabem perquè ho hem experimentat de vegades. Però quan el mal tràngol és molt dur, hi ha qui es refugia en les drogues, bé siguin legals o bé prohibides.

Enlloc d’evadir-se momentàniament del patiment tot entrant a la vegada en un greu problema com és l’addicció, és més aconsellable dedicar el temps i els pensaments a les persones que ens rodegen: família, amics, desconeguts als qui podem ajudar amb els nostres coneixements o la nostra col.laboració.

No podem fer desaparèixer el mal rebut, però hem d’esforçar-nos per encarar el superar-lo a través d’activitats que ens ennobleixen i no pas d’aquelles que posteriorment ens enfonsaran encara més en el dolor.

Quan estudiàvem, féiem moltes vetlles sense dormir abans dels exàmens per tal de memoritzar els temes que ens podien preguntar el dia següent. Autèntiques maratons que ens permetien aprovar, però que dies després quasi no recordàvem res de les matèries estudiades.

Això té una explicació científica. De les recerques fetes per Ebbinghaus se sap que el dia següent oblidem fins al 80 % del que hem après el dia anterior. I que la manera d’evitar-ho és la repetició contínua.

Així que, per tal de no oblidar el que aprenem, s’ha de seguir la següent seqüència: cal repetir l’estudi el dia següent; la setmana següent; el mes següent; i entre tres i sis mesos després.

Escrivia fa uns dies el per què era important focalitzar-se en una sola tasca, enlloc d’intentar ser un “multitasca”.

Continuant amb aquest tema, vull afegir avui que, per ser més eficaç encara, cal treballar en blocs. Significa que un cop iniciem la tasca triada, si aquesta durà molt de temps completar-la, hem de dividir-la en blocs de temps enlloc de voler fer-la d’un sol cop des del principi fins al final.

Això és perquè s’ha demostrat que el nostre cervell té uns temps determinats de concentració, passats els quals baixa en rendiment. Com que un descans l’ajuda a tornar a augmentar el seu rendiment, hem de prefixar uns períodes de temps de feina i uns de descans, que variaran en durada segons cada persona. Hi ha qui els necessita fer a la mitja hora i n’hi ha d’altres que els anirà millor a l’hora i mitja. En casos de treball en grup, fer descansos de deu minuts cada cinquanta és una mitjana que pot conjuminar les necessitats d’uns i altres.

Les accions que duem a terme haurien de ser perquè volem fer-les per si mateixes, i no pas pel que esperem que passi a canvi.

No hem de creure que l’altra persona farà el que esperem com a resposta “natural” al que hem fet nosaltres per ella. Les persones som diferents i les possibilitats de resposta són moltes més de les que imaginem. Per tant, enfadar-nos perquè no hem rebut la resposta prevista no és una cosa lògica.

Hem de fer el que creiem que és correcte i adient, sense pensar què obtindrem a canvi. Si, a més a més, rebem la resposta que esperàvem, oli en un llum!

Normalment quan ens sentim pressionats a la feina, la nostra resposta automàtica és dedicar-hi més hores i treballar “més dur”. Però el resultat no és més positiu: perdem hores de la nostra vida privada; no pensem què és el proper que seria adient fer, sinó que simplement fem i fem coses sense cap altre criteri que el primer que ens ve al cap o que veiem;  no ens aturem per agafar forces i esbargir el cervell perquè sigui creatiu…  Aleshores arriben l’estrès, la depressió, les malalties i les baixes laborals.

Enlloc de tirar pel dret, és millor aturar-se a pensar què és el més adient a fer en cada moment. Fer el que ens convé per assolir els nostres resultats, i no pas el que ens va arribant en forma de documentació, e-mails, trucades, … Fer el que ens pertoca i delegar el que no es correspon amb les nostres responsabilitats.

És creència comuna que l’edat no perdona i que amb els anys es van perdent capacitats. Però hi ha persones que ens demostren el contrari: Verdi va escriure Falstaff als 90 anys; Ray Kroc va començar Mc Donald’s als 55; Wagner va composar Parsifal als 69; Edison va assolir el seu cim als 70; Rubinstein estava en actiu als 90; …

Si es manté l’activitat, tant física com mental, no es perden facultats. És questió d’actitud.

Normalment no preguntem els altres què opinen de nosaltres. Simplement ho suposem.

Per què no preguntes els qui t’envolten què opinen de tu, de com et comportes, de com els tractes… ?

I després escolta el que et diuen sense rebatre-ho. És la seva opinió subjectiva i per tant no l’hauries de criticar.

Valora el que et comenten, perquè t’estan fent un regal: et donen l’oportunitat de millorar si estàs fent alguna cosa malament, o bé de canviar les formes, si tot i estar bé el fons de la qüestió el problema el tens en la forma com ho expresses.

Pregunta per millorar.

Per molt que tornis a viure en el teu pensament una situació passada, aquesta no canviarà. El que va succeir, ja està fet.

Enlloc de tornar-te a rebolcar en la situació i el resultat obtingut, accepta el passat i viu el present. Pots analitzar què va passar, però simplement per aprendre’n i no tornar a caure en la mateixa errada, si aquesta es va produir.

Que reviure el passat no et faci perdre el present.

Deixa de queixar-te del que haurien de fer els manaires, i posa’t a fer alguna cosa tu mateix. Enlloc de complaure’t en la crítica, pensa en com pots ajudar cada dia els altres. En comptes de lamentar les situacions injustes que es pateixen, actua per evitar-les o posar-hi remei.