Desenvolupament personal i professional

Una forma de motivar els altres és reconèixer les coses que fan bé. A diferència del que passa normalment (es critica el mal fet i no s’aplaudeix el que es fa bé “perquè ja se suposa que s’ha de fer bé”) donar reconeixement pel que s’ha fet bé ajuda a crèixer professionalment i personalment.

A nivell professional perquè el reconeixement ajuda a que esdevingui un hàbit aquella conducta puntual que s’està valorant públicament.

A nivell personal perquè se sent identificat positivament, enlloc de ningunejat. El contrari de l’amor no és l’odi, és la indiferència. I malhauradament moltes vegades caiem en el parany de no dir res a l’altre. I que et tractin com un moble, fa més mal a la llarga que una esbroncada puntual. Així doncs, motiva donant reconeixement!

Tot i que la motivació és una aspecte personal que cadascú s’ha de treballar, la nostra actitud i forma de fer pot afectar la motivació dels qui ens envolten.

Per tant, preocupem-nos primerament de no desmotivar els altres i, segonament, d’ajudar-los a motivar-se.

No desmotivem pregonant uns valors, i després practicant-ne uns altres. Ni fent coses que són atemptatòries a la dignitat, el respecte i la moral dels qui ens envoltin.

Desmotivem, també, quan no reconeixem la feina ben feta, els esforços esmerçats, el fer de més…

I quan no som transparents, amaguem part de la informació, no defensem els companys, o diem blanc en presència d’uns i negre quan estem amb altra gent.

(Demà: la motivació)

Una de les característiques de la nostra societat actual és la rapidesa. No sols en com es fan les coses, sinó també en com apareixen i desapareixen els productes, les modes, les idees…

Per tant ja no ens podem conformar amb el que vàrem estudiar en el seu dia, ni amb les idees que un dia ens formulàrem. Hem d’aprendre contínuament i també cal saber-nos adaptar als canvis continus i rapidíssims.

Abandonem la inflexibilitat i obrim els ulls, les oïdes i el cor a les noves idees.

Si tenim clar que “anar passant dies” no és el resum que vodríem veure al final de la nostra vida, què estem fent ara mateix per evitar-ho? 

Hem de ser conscients del que estem realitzant cada dia. I esforçar-nos per esmerçar el nostre temps, personal i professional, en temes que ofereixin valor afegit a la nostra vida i a la dels qui ens rodegen.

No ens conformem amb “avui he fet moltes coses”. Examinem si tenien un sentit clar i productiu. Si afegien valor o simplement eren burocràcia, foc d’encenalls, o pur egoisme. 

Si el que fas no té valor, deixa-ho de fer o delega-ho. I dedica’t a cercar noves tasques que sí que aportin valor afegit a la teva vida, a la teva empresa, a la teva família, als qui t’envolten, al món.

Davant d’un problema o d’una pregunta que se’ns planteja, el que fem normalment és cercar la resposta en el nostre passat: repassem el que hem estudiat; el que ens han ensenyat de petits; o bé el que hem experimentat en una situació similar que hem viscut o que ens han explicat. I ho tornem a aplicar a la situació present.

Per què no provem a partir d’ara a anar més enllà cada cop. Enlloc de triar la resposta convencional, aturem-nos un moment a cercar noves solucions. Esforcem-nos a veure quantes alternatives poden donar resposta al problema o pregunta que se’ns planteja. Siguem productius enlloc de reactius, i obtindrem millors resultats!

Si algú s’ha compromés amb tu a lliurar-te algun objecte o treball en una data determinada, exigeix que ho compleixi.

Sembla lògic, oi?  Doncs moltes vegades no ho fem. Sigui per no buscar problemes; per no enemistar-nos; per timidesa; perquè tenim por que ens exigeixin el mateix a nosaltres; per por a la revenja; per mandra… La qüestió és que ho deixem passar, i permetem que continuï creixent l’onada de manca de compromís amb la paraula donada.

Cal exigir el compliment d’allò acordat. Pel nostre bé com a receptors del producte o del servei, pel de la persona que ha de complir ja que l’ajudem a crèixer personalment i professionalment, i pel de la societat en el seu conjunt que no es deixa anar i manté uns valors positius. 

Exigeix!  (I compleix quan siguis l’exigit)

Si es volen resultats nous, no es pot continuar fent el de sempre. Així que cal explorar noves maneres de treballar, de pensar, de viure.

Una de les maneres és conèixer gent nova. El que fem habitualment és mantenir “els amics de sempre”. Tot i la seva part bona, al cap del temps ja no hi ha gaires novetats que es puguin afegir al sac de coneixements i sentiments.

No dic amb això que els deixis de banda. Però per què no ampliar el ventall de coneixences?  Especialmet aquelles persones que siguin diferents a tu, tant per edat, experiències, estudis, caràcter. Al principi et costarà, però si tens el coratge de cercar maneres d’apropar-vos i escoltar-vos, arribaràs a aprendre coses que ni tan sols havies imaginat que series capaç d’entendre o de fer.

Si ara et diguessin que et queda un dia de vida, què faries?

Aniries a treballar per provar d’acabar les tasques que tens a mitges, o bé t’estimaries més gaudir del dia amb les persones que més estimes?

Quan estiguis en els teus darrers moments de la vida, de què creus que te’n penediràs: de no haver esmerçat més hores a la feina, o bé de no haver estat prou temps amb els teus?

Si has pensat que en aquells moments pensaries més en els teus que en la feina, et recomano que no esperis a l’hora de morir, i que dediquis unes hores a reflexionar, ara en el present, què pots canviar ja per estar més amb qui estimes.

Per què, quan dubtem o tenim problemes, no demanem ajuda?

Força directius m’han comentat que una de les coses que troben a faltar en els seus equips és que s’ajudin entre ells. Els sobta com el mateix entrebanc on algú ha ensopegat torna a ser el mateix on hi topen els seus companys. Si haguessin preguntat què fer, els altres els podrien haver explicat com se’n van sortir del problema. Però enlloc de preguntar, van callar i passar-ho malament en silenci, carregats d’estrès, de por, de depressions, i de malestar seu i dels qui l’envoltaven.

I en la vida personal passa el mateix: enlloc de comunicar-se, parlar-ho, buscar ajut, ens tanquem en nosaltres mateixos i ens enfonsem.

No passis en solitud els teus problemes. Demana ajuda.

No em cal, tinc molta memòria!  Aquesta és la resposta que més sovinteja per rebatre l’hàbit de fer llistes abans d’embrancar-se en una nova activitat.

Tant se val si és molt o poc important, personal o professional, habitual o esporàdica la tasca a fer. Llistar el que ens caldrà, comporta molts aventatges: ens prepara mentalment abans de començar a actuar; ens permet detectar possibles mancances que després ens farien perdre molt de temps; ens ajuda a no desviar-nos del camí traçat i de l’objectiu final; ens allibera la ment per a que pugui esmerçar el seu esforç en coses creatives o bé en resoldre entrebancs que sorgeixin; ens estalvia diners i recursos que malmetríem per oblits o per actes impulsius; etc.

Així doncs, abans d’anar a comprar, o de fer un viatge, d’impartir un curs, de demanar una documentació a un organisme oficial, de sortir de cap de setmana, etc. fer una llista, o repassar-la si ja la tens feta en cas d’una activitat repetitiva t’ajudarà a estalviar-te oblits, temps i recursos, i a treure més suc del que facis.