Arxivar per juliol de 2010

11 jul. 2010


Però si ja ho sap que l’estimo!

Classificat com a General

M’explicava un company que darrerament la seva relació no anava massa bé. No hi havia hagut cap topada greu amb la seva parella, però estaven com distanciats, freds, passant els dies simplement. Vàrem estar xerrant sobre diferents aspectes de la relació, i entre d’altres coses li vaig preguntar: – Quan va ser la darrera vegada que li vas dir que l’estimes?  – Ui!, em va respondre, no ho recordo; per què?  – Per manifestar-li els teus sentiments, per fer-los explícits, vaig dir-li.  I ell va respondre’m ràpidament i amb seguretat: – No cal que li digui, ella ja ho sap!

Crec que és un cas molt habitual en les nostres relacions. I no només en les de parella!  Quantes vegades hem dit als nostres pares, als nostres germans, als nostres amics íntims que els estimem?  O que ens fa feliç la relació que mantenim amb ells? O el molt que ens han ajudat en algun moment de la nostra vida?

Tendim a creure que ja ho saben. Però no serà que en realitat no ho fem perquè no valorem prou la relació?  Diuen que només t’adones del que tens quan ho perds. Mal senyal descobrir-ho d’aquesta manera!

Abandonem la rutina, la vergonya, la por, la mandra, etc. i diguem a l’altra persona el per què valorem tant la relació que tenim amb ella. No ho donem per suposat!

Comentaris tancats a Però si ja ho sap que l’estimo!

04 jul. 2010


Transmetre felicitat o infelicitat

Classificat com a General

Us heu adonat que hi ha persones que sembla que atreguin la felicitat, i altres que només pateixen penes i mala sort?

Tant en un cas com en l’altre, podem veure-hi un cas de contagi: cerquem determinades persones perquè ens atreu la seva felicitat, el seu optimisme, la seva positivitat. Ens agrada el seu riure o somriure, volem compartir els seus moments feliços, gaudim les seves històries plenes d’anècdotes i fets sorprenents. D’altres vegades ens apropem a persones que ens parlen de les injustícies que pateixen, de la mala sort amb la que s’han trobat, de les decepcions que les han causat persones properes. Ens permeten veure exemples similars als mals moments que també nosaltres hem passat, i compartim amb elles les crítiques a les persones que considerem que ens han fet alguna mala passada.

La qüestió és adonar-se amb quines persones estem més estona, amb les positives o amb les negatives? Perquè de nosaltres depèn què rebran els altres posteriorment: la felicitat i la infelicitat circulen entre les persones. La rebem, la regenerem i la transmetem als altres. Construir un món millor depèn de cadascun de nosaltres, de si transmetem positivament o negativa, amb les nostres paraules i els nostres fets, allò que pensem i sentim.

Comentaris tancats a Transmetre felicitat o infelicitat