Desenvolupament personal i professional

Per què conformar-se amb una vida ensopida i rutinària?  Què et mourà a llevar-te amb il.lusió?  Quina raó tindràs per anar des de bon matí amb un somriure a la cara?

No deixis passar la vida sense més! Aspira a metes que et duguin il.lusió i ganes de viure al cent per cent. Converteix en els teus objectius aquelles coses en les que t’agradaria esmerçar-hi temps i esforç a canvi de gaudir-ne i sentir-te ple quan vas assolint les diferents metes que et fixis per tal d’arribar a aconseguir l’objectiu final. (I si finalment no ho assolessis, què passaria?  Res, perquè tot el que has gaudit pel camí ja paga prou l’esforç fet)

Si penses que no cal ni començar perquè és difícil, t’estàs limitant tu mateix d’antuvi. No hi ha res impossible. Visualitza-ho, planifica les passes a fer i posa’t en acció! Aprofita l’energia que tens ara. No permetis que la teva idea sigui una més de les que s’acumulen al calaix dels oblits per mandra, por o deixadesa.

No esperis a un millor moment. Som-hi!

Ens passem una bona part de la nostra vida pensant que feliços serem quan aconseguirem “tenir allò” que ara ens manca. Aleshores ens formulem la bona intenció de fer alguna cosa per assolir-ho. Com que simplement amb aquest desig formulat no hi ha prou, maleïm el nostre infortuni que no ens permet de tenir el que desitgem.

Però ens hem aturat mai a pensar en el que ja disposem?  Gaudim del que ja tenim?

Hi ha una munió de coses de les que fruïm, però a les que no prestem atenció perquè ja donem com a “lògic o normal” el tenir-les, quan molta gent d’aquest planeta no les pot gaudir: varis àpats al dia, aigua corrent a casa, estar sans dia si i dia també, disposar d’un servei mèdic a qualsevol hora del dia o de la nit quan emmalaltim, poder expressar lliurament el que pensem, tenir accés a la cultura, etc.

Quan tenim un mal dia i no pararíem de queixar-nos-en, hauríem de pensar en tot el bo del que ja disposem per tal de relativitzar allò “suposadament tan dolent” que ens acaba de passar. I gaudir per les coses tan importants que ja estem disposant, enlloc de patir per les nimietats que no assolirem.

M’he trobat molts casos de persones que em confessen que viuen enganxats al seu correu electrònic. Saben del cert que no és ni productiu ni eficaç estar pendent de cada correu que entra a la seva safata d’entrada, però els hi és com una addicció: no poden evitar de mirar qui els ha escrit i què els diu, cada cop que sona l’avís d’arribada d’un missatge o apareix el símbol corresponent.

Però fer tal cosa és contraproduent a l’eficàcia en la gestió del seu temps. El cervell, que està concentrat en un tema a resoldre, deixa d’estar-ho en haver d’ocupar-se d’una nova tasca com la de fer una ullada al nou correu. A més a més, ha de decidir si continua fent el que feia, o bé tracta de resoldre la nova qüestió que li planteja l’escrit entrant. Un cop solucionada la qüestió ha de tornar a concentrar-se en el que estava fent, i aquesta “reentrada” porta el seu temps i esforç mental. Fent-ho repetidament al llarg del dia, no és gens estrany acabar patint efectes estressants o de mal de cap davant tanta disgregació d’esforços i pensaments.

Per tant el meu parer és clar: desconnectar l’avís d’entrada de nous missatges i dedicar-se a un sol tema on concentrar-se. Després, en un moment de baixa energia, entre tasca i tasca, serà el moment per ocupar-se de donar una ullada als possibles correus que hagin entrat.

No deixis que l’e-mail t’enxampi entre les seves xarxes. Sigues tu qui el domini i no a l’inrevés.