Desenvolupament personal i professional

He estat treballant a empreses on no he parlat mai amb els màxims dirigents. Però no us penseu que és un cas personal, sinó que era una manera de fer dels directius. Ni amb mi, ni amb ningú que no fos directiu de l’empresa. Segons la seva manera de pensar, per relacionar-se amb els treballadors ja hi ha els seus respectius directors de departament que són a qui els correspon de fer-ho.

Penso que és una gran errada. Si el principal element de l’empresa són les persones que la formen, si més no això és el que asseguren en les seves “declaracions oficials”, per què no les coneixen, respecten, motiven i valoren?

Els veritables dirigents han de ser visibles moltes vegades entre la seva gent: si l’empresa és petita, veient-los un a un ben sovint; si l’empresa és gran, fent reunions periòdiques amb tots ells a través de petits grups. D’aquesta manera es farà real el missatge d’entusiasme que els màxims dirigents han de transmetre als seus treballadors per tal que donin el màxim, que s’impliquin del tot, que hi posin el cor i el cervell en les seves tasques respectives.

Aquesta setmana vàries persones han coincidit a explicar-me com estaven d’enutjades per haver de fer front a esdeveniments que preveien que passarien. Enutjades perquè patien pels contratemps que sorgirien, ja que suposaven que tot seguint les lleis de Murphy les coses els anirien del través.

Heus aquí una manera que tenim molt sovint de trasbalsar-nos. Patim pel que encara no ha passat. Ens fem imatges mentals del que pot succeir, sense adonar-nos que les fem nostres i ens amarguen l’existència. Enlloc de viure el present, ens estressem pensant en el que passarà si succeeix alguna de les coses que podrien succeir si no anés bé allò del que ens hem, o pitjor encara ens han encarregat.

Per què deixar-nos guanyar per la intranquil.litat, l’angoixa, la por en definitiva, sobre una cosa que és futur i per tant no hi podem fer res ara?  Gaudim l’ara, que és el moment on podem fer alguna cosa que canviï la realitat, i deixem de paralitzar-nos per la por al que pot succeir en el futur!