Desenvolupament personal i professional

Se sol dir que s’han d’acceptar les crítiques per tal de desenvolupar-nos. Penso que no és així, sinó que el cal és saber escoltar-les.

Acceptar les crítiques, perquè sí, és il.lògic. Ens coneixen millor els altres que nosaltres mateixos? Saben les nostres raons profundes, els nostres condicionants personals, els nostres desitjos i objectius personals? I els nostres secrets? No pas. I qui ens formula la crítica ho fa des de l’estima, la bona fe i el nostre interès? No sempre, oi?

Crec que més que acceptar les crítiques, el que hem de fer és aprendre a escoltar-les. Fer una escolta activa, enlloc de selectiva: escoltar la totalitat del que ens diuen, fer preguntes per aclarir el que no hem comprès, demanar precisions sobre els punts imprecisos o ambigus, etc.

Sabent escoltar les crítiques podrem analitzar en profunditat si el que ens diuen ho acceptem com a positiu per a nosaltres i conseqüentment canviar a partir d’aleshores per tal de millorar la nostra conducta.

Actualment el sistema d’incentius a les empreses es basa en els resultats assolits. Això comporta que els treballadors, directius o no, es recolzin en el que els ha anat bé durant els anys anteriors per tal d’assegurar-se d’aconseguir-los.

Aquesta manera d’actuar, que en un principi sembla del tot lògica, comporta a la llarga un greu llast per l’empresa. S’està fomentant el continuisme, l’absència de risc, l’anar fent. I amb els anys es perd el lideratge en el sector, perquè ningú no s’ha molestat en provar coses noves, de tan preocupat que estava per assegurar les antigues!

Cal fer un nou plantejament sobre el sistema d’incentius i valorar també les innovacions fetes. D’aquesta manera es penalitza la immobilitat i es fomenta la recerca de noves oportunitats de negoci. Les inversions de temps, diners i esforços en innovacions no han de ser considerades una despesa sinó una garantia de futur per l’empresa.

El segon llibre de Gustavo Piera, que s’anomena “La charca silenciosa”, s’allunya de la línia “realista” del primer i ens ofereix una faula per reflexionar. A “La travesía” tractava temes personals i professionals a través de 18 etapes d’una viatge a través de l’oceà. Ara desenvolupa temes més intangibles mitjançant 6 interrogants a plantejar-nos (els sis “per què”).

Rarament ens aturem a pensar la raó interna que ens ha fet arribar a on som ara. Ens és molt més fàcil i tranquil.litzador assumir que tot ha estat fruit de causes externes: la sort, l’atzar, el designi diví, la influència de la família, la manca d’estudis, etc. Però, en realitat, tot depèn de nosaltres mateixos: de la nostra motivació, de la nostra manera d’actuar, de les decisions que prenem cada dia (o de les que deixem de prendre).

Gustavo Piera ens anima a aturar-nos i reflexionar. A cercar en el nostre interior per obtenir la força que ens farà millorar i obtenir el què volem de la vida, enlloc de simplement veure-la passar.

Tots veiem les coses des del nostre prisma, els nostres paradigmes. Som subjectius. I això ens du a cometre errades, prendre decisions equivocades, caure en malentesos, decebre els col.laboradors, etc. Per tant hem d’esforçar-nos en ser més objectius a l’hora de prendre decisions, de tractar cada situació concreta o de donar determinades opinions. Com fer-ho? Heus aquí alguns suggeriments:

Hem de cercar les evidències objectives que confirmin les nostres percepcions. Hem de decidir amb el cor i el cap, no dixant-nos emportar pels nostres sentimens d’aquell moment concret.

Hem d’aprendre a distanciar-nos de la situació concreta, tot guanyant una perspectiva necessària per veure-ho correctament. Així evitem caure en exageracions o deformacions sobre la veritable importància del fet en qüestió.

Procurem de parlar amb altres persones abans de prendre una decisió de transcendència en solitari. D’aquesta manera ens ajudaran a ser més realistes a l’hora d’afrontar una situació complexa.

No fem cas dels rumors que ens puguin haver arribat o que hem llegit a “Internet”. Mirem de contrastar la informació per saber la seva veracitat.

No responguem de seguida davant una determinada situació. Potser la reacció immediata no és l’adient, si no ens hem allunyat suficientment per tal d’estudiar-ne les circumstàncies objectives.

Aprendre a ser més objectius ens ajudarà, tant personalment com professionalment, a afrontar els problemes i les situacions complexes a les que ens enfrontem en el nostre dia a dia.