Desenvolupament personal i professional

Les empreses solen centrar-se en apostar per les aportacions dels seus directius, obviant el de la resta dels seus treballadors. Ignoren així tots els coneixements i les experiències acumulades per molta de la seva gent que permetrien avançar més l’empresa en el seu conjunt.

Obviar aquest talent amagat fa que l’empresa no tingui la visió total de la realitat. No percep el que experimenten els qui no estan en primera línia de decisions, però que estan també al peu del canó diàriament.

Per tal d’evitar aquesta pèrdua de talent caldria establir mecanismes de participació constant: reunions periòdiques amb la participació de tots, llocs comuns habilitats per fer constar públicament les noves idees que a qualsevol persona se li puguin acudir, intercanvi d’experiències entre diferents departaments, etc.

D’aquesta manera s’acostuma a tothom a pensar que alguna cosa pot aportar en benefici propi i de l’empresa, independentment del càrrec que tingui. I que es valoren els seus coneixements i experiències. Tant el treballador com l’empresa creix!

Des que van començar a fer-se activitats formatives empresarials “outdoor” (les que es desenvolupen fora de l’aula de formació) han anat incrementant-se en nombre i complexitat. Fins i tot han nascut empreses dedicades especialment a aquesta especialitat.

Però amb el temps s’ha anat desvirtuant l’origen formatiu, i cada cop més s’ha optat per organitzar activitats lúdiques i espectaculars: paintball, raids, karts, tirolines, …

Opino que alguns dels assistents s’ho podran passar molt bé amb tant de risc i espectacularitat, però molts altres es negaran a participar-hi per por o per incapacitat física. I crec que el que li interessa realment a l’empresa que paga per aquestes activitats és que hi hagi un profit real en el seu dia a dia laboral a partir de les reflexions que s’hagin produït. És per això que penso que les activitats han de ser senzilles, atractives i aptes per a qualsevol participant, tingui l’edat i condició física que tingui. I a més a més han d’estar ben preparades i portades, per tal de poder fer després de cadascuna d’elles una estona de discussió sobre el què ha passat durant l’exercici, per què ha succeït, cercar paral.lelismes amb l’activitat laboral a l’empresa i acordar nous comportaments que permetin millorar.

Malgrat haver perdut un 3,5 de volum de negoci, el president d’uns grans magatzems no es mostrava gens preocupat, ja que ara, com gairebé tots els empresaris, té l’excusa fàcil per justificar aquest mal resultat davant els accionistes: és culpa de la recessió.

Enlloc d’aprofitar l’avinentesa per veure com millorar, tanca els ulls a les possibles errades comeses i posa el problema ben lluny de la seva empresa per tal de continuar com si res no passés. Qui dies passa, anys empeny…

Ara és el moment adient per fer una bona repassada a tota l’empresa: processos, departaments, idees, millores, etc. Amb l’ajut de tothom, i no només dels seus directius: treballadors, clients, proveïdors, sindicats, organitzacions de consumidors…

Cal mirar endins enlloc de pensar que la causa de tots els mals és algú o alguna cosa d’allà fora. Els treballadors no estan tan motivats com abans; les promeses de marca ja no es compleixen; els controls de qualitat s’han relaxat; i qualsevol altre motiu intern pot fer que els clients ja no vegin aquella empresa com la de confiança.

Si no s’ha tingut cura d’aquests detalls des de fa temps, pot haver-se format una bola de neu que la crisi ha fet que comenci a córrer muntanya avall i ja no hi hagi qui aturi la caiguda de l’empresa.

Tot el dia rebem serveis dels altres, tant a la nostra vida professional com privada: quan comprem al supermercat, quan assistim a un esdeveniment, quan encarreguem un material a un proveïdor de la feina, quan utilitzem un transport públic…  I en totes aquestes ocasions jutgem la qualitat del servei que ens donen. Si és bo, ho donem com a cosa lògica. Si el considerem dolent, aleshores ens queixem.

Però el que vull considerar ara és què podem fer per millorar la situació in situ. El fàcil és criticar i marxar. Però això no ajudarà a resoldre el problema. Enlloc d’adoptar aquesta posició passiva, podem pensar què puc aportar jo per ajudar a solucionar-ho: per exemple, si estem en un esdeveniment privat, què podria fer?  podria parlar amb el responsable per fer-li veure el problema plantejat, i fins i tot oferir-me per ajudar a resoldre’l; si és un servei públic, puc fer arribar una queixa constructiva al departament d’atenció al públic, per tal que puguin millorar.

Enlloc de simplement queixar-nos als qui ens envolten, contribuïm a millorar la situació posant el nostre esforç, tant si és en forma de cop de mà, com si és de queixa constructiva feta arribar a qui pugui canviar el mal servei donat.