16 ag. 2009
No et deixis vèncer per la vergonya
Quants cops hem desaprofitat l’avinentesa de poder dir o fer alguna cosa, però la vergonya ens ha guanyat i ho hem deixat córrer?
La por al què diran, a sentir-nos ridículs, al fracàs, a ser la riota dels altres, a ser el centre d’atenció, o a tantes d’altres excuses, ens fa perdre oportunitats.
No tinguem por d’expressar la nostra opinió o de fer una determinada activitat. Pensem en tot el bo que en podem treure de fer-ho, enlloc de centrar-nos en les excuses que abans s’esmentaven. És millor viure amb l’esperança de l’èxit que amb el temor al fracàs!
I si les coses no sortissin com esperàvem, veiem-ho com una forma de créixer personalment, tot aprenent de les errades que hàgim pogut cometre. Si optem per no fer res o callar sempre, com podrem millorar mai?
No hi ha resposta