Desenvolupament personal i professional

Hi ha vegades que quan ens demanen disculpes tenim la sensació que no ho diuen de debò, sinó per compromís, i que en realitat no ho estan sentint.

Per tal que una disculpa pugui ser rebuda com a vertadera calen alguns dels següents punts:

— Reconèixer la responsabilitat de la culpa (no passar la culpa a elements externs com el trànsit, el temps, etc.)

— Enquadrar-ho en el context adient (perquè l’altre sàpiga de què ens estem disculpant)

— Aportar alguna acció a fer (que compensi les molèsties que hàgim pogut causar a l’altre)

— Comprometre’ns a que no torni a passar (hem d’aprendre de les nostres errades)

Si ho fem així, la disculpa no sonarà a falsa i serà realment efectiva.

El fet d’atendre clients al telèfon enlloc de fer-ho personalment, ens pot fer baixar la guàrdia a l’hora de tenir cura de com ho fem. Inconscientment adoptem comportaments més relaxats en pensar que no ens veuen. Però això ens fa cometre més errades. Alguns exemples:

— No escoltar amb cura les respostes de l’altre, perquè ens deixem desconcentrar per coses que tenim sobre la taula, que sentim dir a companys propers, o que veiem mentre xerrem per telèfon.

— Menjar o adoptar postures massa relaxades. Creiem que no es notarà, però el nostre llenguatge corporal també es manifesta per telèfon, a l’hora de comunicar el nostre missatge.

— Contestar ininteligiblement aquelles frases o noms que pel fer de dir-los contínuament, ja no parem esment en fer-ho amb prou cura per tal que l’altre els entengui a través del fil telefònic.

— Passar trucades deixant l’interlocutor amb la seva frase a mitges, o fent-lo esperar molt de temps sense anar-lo assabentant que continua en línia.

Hem de ser conscients que cada cop que tenim un contacte amb el client a través del telèfon ens trobem davant d’una nova oportunitat de donar-li una imatge positiva o negativa i, per tant, de fidelitzar-lo o de perdre’l!

Quan parlem de lladres del temps, un dels que sempre surt al llistat és el correu electrònic. Per a la majoria esdevé un motiu d’estrès enfrontar-se a una continuada interrupció de la seva feina diària per l’arribada de missatges a tot hora.

El correu electrònic és un magnífic instrument de comunicació: ràpid, còmode, barat, ecològic, senzill, etc. en comparació amb altres mitjans. Per això dic que cal desconnectar del, i no pas el correu electrònic.

Quan sabem que ens ha arribat un nou correu, és molt difícil que no ens aparegui la necessitat de consultar-lo per veure què hi diu. Però si així ho féssim, cauríem en el parany de ser dominats pel correu electrònic, enlloc de ser nosaltres qui decidim què és més important a fer a cada moment. Hem de ser nosaltres els gestors del nostre temps, i no pas els altres a través de les seves necessitats plantejades a través dels seus missatges.

Què podem fer, doncs?  Desconnectar l’avís d’arribada de nous missatges. I fixar els moments al llarg del dia en els quals consultarem què hi ha de nou. Els més recomanables són aquells on la nostra energia està més baixa (després d’haver tancat algun tema de gran envergadura, o tot just acabat de dinar, etc.) També ho són aquells que poden suposar un canvi en la nostra planificació: quan arribem a la feina al matí, o bé després d’una visita o d’una llarga reunió.

I mentre no consultem el correu, no cal patir. Si hi hagués alguna cosa tan urgent que no pogués esperar, ja s’encarregarien de fer-nos-ho saber per telèfon o personalment: els avisos d’incendi no es comuniquen per correu electrònic, oi?

Siguem amos del nostre temps, i no pas esclaus del correu electrònic.

Pel que fa als objectes, la resiliència és la capacitat que tenen de respondre a les pertorbacions que pateixi, i de retornar a la mateixa composició específica anterior a les pressions sofertes.

Quant a les persones, es la resistència a les adversitats que pateixen, tot evolucionant favorablement malgrat haver patit estímuls negatius de manera continuada.

La resiliència és un procés. A través de l’optimisme i de l’actitud positiva es poden encarar totes les adversitats i no donar-se per vençut. Com deia Victor Frankl, una bona mostra de persona amb resiliència, intentar trobar un significat positiu a les coses és la força impulsora més gran que tenim en aquesta vida.