Desenvolupament personal i professional

Una habilitat comuna és la de ajornar aquelles tasques que no ens plau de fer. Bé sigui perquè són complicades, perquè no ens motiven, o perquè comporten alguna decisió difícil de prendre. Què solem fer aleshores? L’ajornem, tot posant d’altres activitats que ens plauen més per davant. D’aquesta manera tranquil.litzem la nostra consciència amb l’excusa que no hem estat perdent el temps, ja  que hem estat molt ocupats fent d’altres coses. Però després ens adonem que la tasca ajornada no ha desaparegut, sinó que continua pendent de resoldre. Què podem fer per solucionar-ho?

— Si l’ajornem perquè la tasca és molt gran, podem dividir-la en fases més petites i assolibles. Així anem veient com aconseguim cada petita fita que ens du a l’objectiu global.

— Si no la fem perquè no ens agrada, podem cercar l’ajut d’algun col.laborador a qui sí que li plagui. Hem de pensar que no a tothom ens agrada el mateix, i que la delegació amb un bon seguiment és molt eficaç.

— Si la causa és que comporta decisions difícils, cal analitzar les alternatives possibles, i un cop decidit què és el millor, fer-ho ja. Amagar el cap sota l’ala no resoldrà el problema. Fer les coses més dures primer, ens permet assolir resultats la resta del dia, mentre que fer el contrari ens bloquejarà.

Esmenant, un pèl, la plana a la dita, cal recordar que: no deixis per demà el que “hagis” de fer avui.