Desenvolupament personal i professional

Quantes vegades has notat que parlaves, però que no t’escoltaven?

Has intentat donar idees, i no t’han fet cap mena de cas?

Has provat de mantenir una conversa, però en realitat vas haver de suportar un monòleg de l’altra persona?

Segur que en aquests casos t’has sentit menystingut. I ferit, fins i tot. Diuen que el contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència. Així doncs, no facis els que no t’agrada que et facin a tu, i dóna tota la teva atenció als altres quan se t’adrecin. Tots sortirem guanyant.

Malgrat els avenços que s’han fet en l’estudi de com funciona el nostre cervell, els nostres fills continuen prenent apunts com ho fèiem nosaltres i els nostres pares: copien el que escolten dels professors com si fossin dictats. I no és així com trauran el màxim partit dels seus estudis.

Cal passar de l’aprenentatge “lineal” de tota la vida, al “global”: deixar d’estudiar informacions seqüencials, lentes, detallades, estresants i passar a un aprenentatge on predominin les emocions, la intuïció, els jocs, les il.lustracions, els sons, la varietat i el relax.

I això comporta canviar la manera de prendre apunts: enlloc de prendre notes com si fos un dictat, cal crear notes. Així es passarà de copiar els pensaments d’algú altre, sense cap reflexió personal, a conrear el propi pensament d’una manera creativa i il.lusionant. Enlloc d’escriure en línies rectes, amb un mateix bolígraf, tot ple de lletres, sense cap addenda personal, hem d’emprar varis bolígrafs de diferents colors, fer dibuixos inspiratius, marcar amb fluorescents la informació nova que desconeixíem, posar-hi música als paragrafs que volem recordar, ordenar la informació en forma de neurona, …  En definitiva, usar tot el potencial del cervell a través d’un aprenentatge multisensorial.

Us ha passat que anàveu a fer fotocòpies, i no hi quedava ni un sol full?   O que al servei hi havia el rotlle buit de paper de vàter?   I segurament ha succeït més d’un cop, oi?

Per a mi són exemples de la poca consideració per la gent que ens rodeja. Som tan egoistes que no pensem en el bé dels altres. En altres casos hi pensem, i en aquells moments ens venen al cap situacions on hem tingut males experiències; aleshores apareix el nostre aspecte venjatiu i ens revengem no posant cap esforç de la nostra part. També hi pot haver un reflex de l’educació que vàrem rebre: uns pares massa protectors que no ens van ensenyar, ni educar, a fer res fora del que se suposa que havíem de fer.

Hem de canviar!  Conscienciar-nos i esforçar-nos per conscienciar els qui ens rodegen que hem de tenir consideració cap als altres, si volem un ambient millor, i per extensió un món millor. Recarregar el que s’ha esgotat, reparar o fer reparar el que s’ha trencat, retornar les coses que hem emprat al seu lloc original, netejar el que hem embrutat, … són alguns exemples de com canviar la nostra actitud diària. No és tan difícil, oi?

Iniciem moltes accions perquè sí. Hi ha alguna raó que ens impel.leix a fer-ho, però no ha sorgit d’un estudi adient. Potser perquè algú ens ho ha demanat, perquè ens venia de gust en aquell moment, perquè hem cregut tenir una bona pensada i ens hi hem llençat de cap, …

Però no ens hem aturat a reflexionar detingudament sobre per què fer-ho, abans de començar-ho. Cal pensar si aquella activitat té un valor que justifiqui iniciar-la. Hem d’evitar malbaratar temps i recursos, sobretot en època de crisi.

Abans de començar qualsevol activitat, hauríem sempre de preguntar-nos quin valor té l’acció a fer, quines conseqüències tindrà fer-ho, o no fer-ho. Perquè, al cap i a la fi, fer per fer és bajanada!