Desenvolupament personal i professional

A nivell empresarial, donem per lògic que periòdicament es faci un estudi de com s’estan desenvolupant les tasques que es realitzen: bé sigui a través d’una avaluació del rendiment, d’una auditoria, d’una anàlisi d’objectius, etc. Si això es fa habitualment i és útil, si es fa bé i té conseqüències, per què no ho fem a nivell de parella?

Quant fa que no hem valorat amb la nostra parella com va la nostra vida en comú?  Tenir una conversa relaxada però seriosa i profunda sobre com veiem el què hem fet conjuntament, i sobre quines són les coses que desitjaríem fer en el futur, hauria de ser tan normal com ho és a nivell empresarial.

Per què no ho fem?  Per por a adonar-nos d’una realitat que no ens agradaria?  Per sentit de ridícul pel sol fet de plantejar-ho?  Per temença a provocar confrontacions?

Amagar el cap sota terra com l’estruç no és la solució. La realitat acabarà topant contra la nostra relació i ens adonarem de quant de temps hem perdut per no voler plantejar-nos el valorar plegats com és la nostra vida en comú i com desitjaríem que fos en el futur.

Siguem valents!  Diguem a l’altre com veiem el present i quines són les nostres esperances de futur. Intercanviem opinions, cerquem punts en comú i visualitzem el futur. I un cop ens posem d’acord en quines coses farem per millorar la nostra relació, posem-les per escrit: així el nostre cervell ho percebrà com a tema vital i es posarà en marxa per aconseguir-ho. I dintre d’un temps acordat, tornem a parlar-ne per revisar si anem per bon camí o cal canviar alguna cosa.

Mobilitzem-nos per tal que la por o la rutina no guanyin a la nostra vida de parella!

A la vida, no n’hi ha prou amb ser molt intel.ligent o amb els calés de la família. Tot això ajuda, però no és suficient per a triunfar, si ho vols fer sol. Cal crear i mantenir una xarxa de relacions que et permeti ajudar i ser ajudat pels qui t’envolten. No és, doncs,  col.leccionar targetes o bé moltíssims contactes a alguna xarxa d’Internet, sinó invertir temps en compartir coneixements, oportunitats laborals, consells, escolta activa i suport als problemes i necessitats dels altres.

Passar per sobre dels altres pot funcionar alguna vegada, però et deixa sol quan estàs dalt. Relacionar-se en un procés constant de donar i rebre, d’ajudar i ser ajudat, permet un guany continu i estar sempre en companyia de persones que aprecies i t’aprecien.

No et tanquis dins la teva preuada torre pretesament segura, però molt aïllada. Relaciona’t: dóna i rebràs!

Estic sorprès d’escoltar com directius de força empreses em diuen que “aquest any sí”. Que enguany focalitzaran la seva energia a fomentar la innovació, millorar la productivitat, cercar la creativitat de tothom, i de satisfer les demandes dels clients que fins ara no havien cobert. Per què ara?  Perquè hi ha crisi, em diuen, i tenen temps de fer-ho…

Aquestes millores en innovació, productivitat, creativitat, atenció al client, etc. no són pròpies només dels anys de crisi. No els cal una situació crítica per fer-les surar. Haurien de ser el pa de cada dia de l’empresa, tant els anys de vaques grasses com els que hi ha dificultats.

Cada any ha de ser el de la innovació!

Cada any ha de ser el de la productivitat!

Cada any ha de ser el de la creativitat!

Cada any ha de ser el de l’atenció al client!

Tant de bo aquesta crisi ens faci obrir els ulls i aconseguir-ho cada any a partir d’enguany.

Un defecte comú a força empreses catalanes és el d’amagar la realitat als treballadors. Sota l’excusa del que no els cal saber-ho, la direcció no els dóna informació sobre l’estat econòmic, fiscal, legal o d’altra mena.

Però aquest fet, a la llarga, es torna contra la direcció. Comencen a córrer notícies, sense confirmar, en base a mitges informacions de les quals hom s’assabenta; sorgeixen hipòtesis sobre el futur empresarial; apareix la desconfiança cap als missatges parcials que provenen de la direcció. I el clima laboral s’intoxica.

Cal que la direcció ofereixi una informació completa i oberta. Així s’eviten els malentesos, el creure’s marginat, la intoxicació per desinformació, etc. I es genera un clima d’honestedat i confiança que permetrà que tothom pugui opinar i aportar el seu gra de sorra, tant en els bons moments com en els crisi econòmica. En aquests darrers, la direcció, a més a més, podrà demanar un esforç suplementari als treballadors, ja que aquests s’hauran sentit sempre involucrats, i voldran aportar-lo de bon grat.

Tenim el mal costum de contestar ràpidament, fins i tot abans que l’altra hagi acabat de parlar. Ens guanyen les ganes de contestar, d’explicar la nostra visió dels fets, de fer veure la nostra realitat, de tenir la raó…

Hem d’esforçar-nos a escoltar, sense voler respondre ja!  Escoltar amb ànim d’entendre i no pas de rebatre. Per tal d’aconseguir-ho, podem fer el següent:

– No preparar la nostra resposta, mentre l’altra està parlant.

– No tallar el discurs de l’interlocutor.

– Posar-se en el lloc de qui està parlant, per entendre’l millor.

– Fer-li preguntes per acabar d’entendre el que ens ha dit.

– Llegir el seu llenguatge corporal per ajudar a interpretar el que diu de paraula.

– I escoltar amb el cor; no només amb les orelles.