Desenvolupament personal i professional

He comprovat, en moltes ocasions, que treballadors que estan donant servei al client extern no han utilitzat mai els serveis que ells mateixos ofereixen. El que fan, ho realitzen perquè així se’ls hi ha dit que ho facin, però no pas per una convicció basada en la pràctica.Com pot donar-se un servei excel.lent quan es desconeix els efectes que “sent” el client? No es pot posar en la pell del client per a comprendre, des de la perspectiva de qui rep el servei, què és el que satisfarà realment de la realització de la seva tasca.Cal, doncs, donar als treballadors no sols una formació teòrica sobre els productes de l’empresa, sinó també permetre experimentar amb ells en la vida real. Així poden immergir-se més en el coneixement del producte, sentir-lo, patir-lo de vegades, cercar noves idees d’utilitzar-lo, etc. Vendre’l a través d’experiències, enlloc de fer-ho a través d’empassar-se un manual d’ús.   

Les empreses que aprenen són aquelles on les ambicions dels treballadors estan en el mateix pla que la missió i visió corporatives i, com a resultat, tenen una visió positiva del canvi i la millora.Els seus treballadors aprenen contínuament de les seves pròpies errades, comparteixen coneixements, confien els uns en els altres i es comuniquen obertament amb els altres.Els seus directius formen, ajuden, inspiren, motiven i estimulen, i elaboren processos de negoci que són revisats sovint, basats en mesures d’actuació i en la resposta obtinguda.Aquesta visió d’empresa, treballadors i directius és la que ofereix com a model en Hubert Rampersad, autor del “Quadre de comandament integral, personal i corporatiu”. Si en temps passats de vaques grasses difícilment es podia trobar una empresa amb un comportament tan idíl.lic, què podem esperar a l’època actual de crisi? 

Quan ens comuniquem, ho solem fer d’una manera poc curosa i després ens sorprenem que hi hagi algun malentès, que ens sentin però no ens escoltin, etc.  Hauríem de tenir sempre present que l’important no és el que diem, sinó el que han entès del que hem comunicat, perquè d’aquí és d’on sortiran els efectes de la nostra emissió del missatge.Pensem alguna vegada en quina mena de paraules o expressions estem emprant?:Negatives: no, mai de la vida, problemàtic, difícil, dolent…Agressives: mentida, estàs segur?, impossible, no ho crec…Buides: impressionant, quantitat de bo, què et volia dir… Vigilant el llenguatge podem millorar la comunicació, fent-la més entenedora i positiva.   

Joep Schrijvers, en el seu llibre “L’estratègia de la rata”, afirma el següent:”… La majoria de professionals, ras i curt, es converteixen en esquizofrènics. Duen una doble vida. Usen les paraules boniques que una empresa espera sentir. Pronuncien expressions del tipus “transparència i sinceritat”, “compromís”,  “sinergia”, i , no obstant, saben que l’alta direcció sempre es reserva informació, que el personal diu una cosa al bar i una altra a les reunions i que tothom porta aigua al seu molí…”Realment som hipòcrites de mena els humans, o tot és una exageració? 

Una de les incongruències que he trobat en algunes empreses és el tema de la “consciència de grup”. És curiós de veure com l’empresa dóna el missatge que tothom és important i que el grup és el que ha de prevaldre, però després ho desmenteix en fets concrets, com el de prendre postures diferents segons la persona a la que afecti la decisió presa, discriminar atenent el càrrec que es té, o baixar-se els pantalons tenint en compte el grau de substituibilitat del treballador amb la que hi ha un possible conflicte.El resultat d’això és que, a la llarga, es produeix una manca de confiança generalitzada entre el personal; pèrdua de cohesió grupal; despreocupació pels objectius de l’empresa i preocupar-se només pels personals; manca d’iniciatives i creativitat; etc.  

Per evitar la sobrecàrrega de feina, la principal resposta és la planificació.Però pels qui no es creguin dotats per a tal cosa, o ja han fet tard, la Barbara Berckhan, en el seu llibre “L’art del mínim esforç”, proposa les següents alternatives:– Distribueix la feina entre els companys. Potser no ho has provat mai encara…– Si ningú la vol, no fer-la tu tampoc. Que peti tot, i vegin que no els salvaràs cada cop.– A canvi de cada nova tasca que assumeixis, deixa de fer-ne, com a mínim, una altra. — Explicar, les vegades que calguin, com es fa una tasca determinada, enlloc de fer-la tu mateix pensant que perdràs més temps explicant-la que fent-la.– Res de queixes perquè ja tens molta feina. Simplement digues: No!És clar que emprant aquests mètodes, no farem amics a la feina. Però anem a treballar per fer amics i anar perdent mentrestant la nostra salut i temps de la vida privada?  

Primerament, bon any 2009!Com va el compliment dels bons propòsits d’any nou?Ja ha començat l’any, i per tant és hora de posar fil a l’agulla de les bones intencions que, abans d’acabar el 2008 ens vàrem proposar. Tant si els vàrem fixar, carregats de cava, o bé ben serens, la qüestió és que s’ha de fer alguna cosa per tal d’aconseguir-los.Una bona pràctica és posar-los per escrit: així es fan més reals, ens involucrem més, i podem posar dates de control per veure si avancem o no en la seva realització. L’altre consell és començar “ja” a fer alguna passa per tal de convertir-los de simple intenció a acció efectiva. Bona feina i bona sort!