Desenvolupament personal i professional

Hi ha un gran nombre de “lleis de Murphy”. Aquí n’hi ha unes quantes:– Si alguna cosa pot anar malament, anirà malament.– Els darrers en arribar, són els que viuen més a prop.– Si jugues amb alguna cosa molt de temps, acabarà trencant-se.– El bolígraf que no escriu és el que està al costat del telèfon.– La llum del final del túnel és, en realitat, un tren que avança cap a tu.– És molt més fàcil ficar-se en una cosa, que sortir d’ella.– Quan ja no vulguis esperar més, l’autobus apareixerà quan estiguis entre dues parades.– Per molt que esmercis temps i recursos a explicar una cosa, sempre hi haurà qui no ho entengui.– La torrada sempre caurà pel cantó de la mantega.– L’altra cua sempre va més ràpid. 

El Corte Inglés és un dels establiments que més han vetllat per la qualitat dels productes i del servei que ofereixen, per tal de fidelitzar el client. Així han aconseguit esdevenir un dels negocis més importants de l’Estat. Malgrat això, sembla darrerament que la implicació dels seus treballadors està disminuint. Hi ha gestos que temps enrera eren impensables: caixeres parlant entre elles mentre el client espera que l’atenguin; empleats que toquen el dos malgrat hi hagi clients per atendre; treballadores que no compleixen la paraula donada; directors de planta que passegen als quals costa un món trobar quan se’ls necessita; etc. On està aquella implicació de tots els treballadors?  Què ha passat perquè manqui la iniciativa que hi existia?  Per què no es demostren els valors que es proclamen?  De qui és la responsabilitat del desinterès?