Desenvolupament personal i professional

Hi ha una dita molt repetida: “fes als altres el que t’agradaria que et fessin a tu”. No hi estic d’acord. Els altres no tenen per què ser com jo. No tenen per què agradar-lis el mateix que m’agrada a mi. Per tant, què m’assegura que els agradarà que els faci tot el que m’agrada a mi?Veig molt més lògic dir: “Fes als altres el que els agradaria que els fessis”. I per aconseguir això cal preguntar. Interessar-se per l’altre. Esbrinar què li agrada. Comunicar-se amb ell, i no pas suposar d’ell.  

Malgrat que tendim a pensar que els altres veuen les coses tal com les veiem nosaltres, la realitat ens demostra que les persones som diferents: uns són organitzats, altres caòtics; uns són molt crítics, altres tolerants; uns són molt oberts, altres reservats…Acceptar les diferències ens enriqueix. Obre les nostres perspectives. Ens fa més flexibles i més visió global.Com deia Voltaire: “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir el que penses”