Desenvolupament personal i professional

Avui he observat una mateixa actitud repetida a dos establiments diferents. Han obert en horaris diferents i he pogut comprovar com una actitud rutinària llença per terra el benefici positiu que pretenia l’acció realitzada. Es tracta de la benvinguda que dóna l’establiment als seus primers clients del dia. Ho fa a través de la veu d’un dels seus treballadors que, micro en mà, recita un missatge prèviament memoritzat.Ningú no l’escolta. Ho senten, sí, però no l’escolten. El text del missatge, que de ben segur ha estat preparat, estudiat, debatut, girat i regirat pel departament central corresponent, s’aigualeix en la veu rutinària del treballador que no posa cap fe en les paraules que pronuncia. I com que ho fa d’esma, a sobre corre tan com pot per acabar tan ràpid com li sigui possible. Plou sobre mullat. Quin client pot creure de debó el missatge que li donen pels altaveus?  Cal lluitar contra la rutina. Cal posar el cor en cadascuna de les accions que es fan. Si no és així, no paga la pena fer res de res. 

Una situació força freqüent que estic observant en la conducta dels directius és la inacció davant els problemes humans del personal al seu càrrec. Davant els problemes tècnics als que s’han d’enfrontar diàriament, no hi ha color: s’hi llencen de cap, i mouen cel i terra per tractar de trobar la solució al problema que s’ha presentat.Però què diferent que es manifesten quan el problema és humà i no pas tècnic!   Molts s’estimen més la inacció que embolicar-se en un terreny espinós. Com si el temps tingués la capacitat, de per si, de reparar conflictes humans…Enlloc de ser espectador, cal actuar. Perquè si no es fa res, la situació anirà a pitjor, i la solució després serà més costosa. Serà com la bola de neu, vessant avall, que va agafant cada cop més volum i poder destructiu. No et rentis les mans: actua!