Desenvolupament personal i professional

Avui he tingut l’oportunitat de comprovar en dos casos com allò de que “el client és el primer” no es compleix gaire.Ha succeït en dos establiments diferents de la mateixa cadena de roba. En un cas per l’actuació d’una de les persones de la botiga, i en l’altre pel perill del mobiliari. En ambdós casos he estat amablement atès, m’han confirmat que els meus comentaris eren lògics, però en cap han fet alguna cosa per a solventar la situació.He marxat amb la impressió que els interessos de l’empresa primen sobre la satisfacció del client. Que hi ha una normativa interna molt rígida que inhabilita qualsevol possible acció dels empleats que pugui dur a canviar alguna cosa que no estigui registrada en el manual sobre què pot i què no pot fer el treballador. Una bona política d’empresa és la d’autoritzar els seus treballadors per anar més enllà de les regulacions “tradicionals” quan un client formula una queixa o un suggeriment, i més si té certa lògica i es pot fer alguna cosa immediatament per donar satisfacció al client. D’aquesta manera es conserven els clients i es milloren els procediments de l’empresa.